Barcelona vol un carnet per a estrangers similar al que va dur Sta. Coloma als jutjats als 90

L'Ajuntament selvatà va cobrar als residents africans per una identificació | L'Audiència va absoldre el consistori

14.03.2016 | 07:14

L'Ajuntament de Barcelona vol crear una tarja de residència per a les persones immigrants que viuen a la ciutat en situació d'il·legalitat, una mesura que recorda el carnet que l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners va emetre a finals dels anys 80 per identificar els residents africans del municipi. La creació d'aquest carnet va portar l'alcalde de l'època als jutjats i va provocar una petició de sis anys d'inhabilitació per als dos màxims responsables polítics del consistori. Finalment, el procés es va tancar el març de 1991 amb l'absolució del batlle dictaminada per l'Audiència de Girona.

Els fets es remunten a 1987, quan l'exalcalde de Santa Coloma, Jordi Iglesias, va autoritzar la creació de carnets específics per a les persones d'origen africà que vivien al poble. A més, l'Ajuntament cobrava 200 pessetes per expedir aquest document.

El col·lectiu africà va reaccionar presentant una querella contra els responsables municipals i, tot i que la van acabar retirant quan el carnet es va invalidar -el gener de 1989-, la Fiscalia va decidir obrir diligències judicials. Per aquest motiu, el 12 de maig de 1989, Iglesias, el seu primer tinent d'alcalde i el cap de la Policia Local van haver de prestar declaració al Jutjat número 1 de Santa Coloma de Farners. Gairebé dos anys després, el 20 de febrer de 1991, el cas va arribar a l'Audiència Provincial de Girona.

En aquell judici, el Ministeri Fiscal va reclamar sis anys d'inhabilitació absoluta i una multa de 100.000 pessetes per als dos càrrecs electes, pel fet de cobrar 200 pessetes per cada carnet. I també va demanar vuit anys de suspensió i una multa de 80.000 pessetes per al ja excap de la Policia Local, a qui acusava de dos delictes contra els drets civils de les persones -perquè va ordenar dos registres domiciliaris sense ordre judicial- i de sis delictes més de detenció il·legal. Finalment, al març de 1991, l'Audiència de Girona va absoldre els acusats perquè no va veure cap delicte en els fets que se'ls imputaven.

Durant aquell procés, l'exalcalde de Santa Coloma es va justificar dient que creia que els carnets suposaven un avantatge per als immigrants, ja que els estalviava de dur a sobre altra documentació com el passaport o el permís de residència. Iglesias també va explicar que la idea havia estat del cap de la policia i va assegurar que desconeixia que es cobrés.

El projecte barceloní
La creació d'un carnet identificatiu és l'únic denominador comú amb el projecte en què treballa l'Ajuntament de Barcelona, que ha dissenyat un paquet de mesures per millorar les condicions de vida dels residents immigrants de la ciutat. Entre les propostes del govern d'Ada Colau hi ha la creació d'una tarja de residència per a aquestes persones, un document que l'Ajuntament farà homologable a l'empadronament i que ha de facilitar el seu accés als serveis municipals.

En declaracions als mitjans de comunicació, la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar que la creació d'aquesta tarja identificativa també vol ser "una resposta política i simbòlica" que posi en evidència les mancances i les dificultats que causa la Llei d'estrangeria .

Aquesta i altres mesures es van plantejar en el marc de la Taula de Ciutat per a l'abordatge de la venda ambulant irregular al carrer que la capital catalana va crear al desembre. En síntesi, el projecte de l'equip de govern de Colau implica intensificar la pressió policial contra els manters i oferir sortides laborals i socials a aquest col·lectiu que, en la seva gran majoria, viu al país de manera irregular. Amb aquesta finalitat, a més de la tarja identificativa, l'Ajuntament ha editat una guia en diversos idiomes en la qual s'adverteix que la venda ambulant al carrer és il·legal, però també informa als immigrants que viuen a la ciutat de manera irregular com accedir als seus diferents serveis. A més, el consistori treballa en la creació d'una cooperativa o mercat social que canalitzi la venda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema