El conflicte de l'Ajuntament de Santa Coloma amb la comunitat africana del municipi va mobilitzar les màximes autoritats de l'època, que van intercedir en l'eliminació d'un carnet identificatiu que era il·legal. Darrere la seva creació planava un argument relacionat amb la pacificació de la convivència, que en aquells anys havia provocat alguns episodis problemàtics a la població.
La reunió celebrada el 13 de gener de 1989 i en la qual es va acordar la invalidació dels carnets és significativa a l'hora de comprendre la gravetat dels fets.
El governador civil de Girona, Pere Navarro, va presidir la trobada entre totes les parts implicades. Per part de l'Ajuntament de Santa Coloma hi havia l'alcalde, el primer tinent d'alcalde -Josep Maria Puig, que també era president del Consell comarcal de la Selva-, el secretari municipal i el cap de la Policia Local. I pel que fa als afectats, hi eren presents tres representants de l'Associació d'Africans de Girona, acompanyats del seu advocat, Sebastià Salellas. També hi van assistir dos representants de la Guàrdia Civil. Tots ells van arribar a l'acord de declarar nuls els carnets d'identitat municipal per als residents africans de Santa Coloma. Però aquest no va ser l'únic acord, ja que també es van comprometre a treballar conjuntament per normalitzar la situació del col·lectiu africà a la població. Val a dir que, per aquelles dates, al municipi van aparèixer pintades de rebuig contra aquestes persones. El governador civil va ser l'únic que va parlar públicament del resultat d'aquella reunió, que va servir per restablir el diàleg trencat a la capital de la Selva. ddg girona
