Després de la febre per la construcció d'habitatges del 2002 al 2007, ha començat una altra elevació anormal de la temperatura emocional a Olot. La nova febre té l'origen en el repartiment dels excedents de la primera. És a dir, com s'han de repartir els pisos que consten al Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat, establert a partir del Decret de mesures urgents en matèria d'habitatges buits del 27 de març del 2015.

El decret va ser resultat de la Iniciativa Legislativa Popular de mesures urgents per fer front a l'emergència Habitacional i la Pobresa Energètica presentades al Parlament per les Plataformes per la Hipoteca de Catalunya, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC. La seva aprovació ha fet possible que l'Ajuntament d'Olot reclami la cessió forçosa de 270 pisos de la ciutat que consten com a buits al Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat.

Es tracta d'una de les primeres reclamacions de cessió que tenen lloc a Catalunya. "Ens truquen d'altres ajuntaments per demanar-nos com ho fem", va explicar el regidor d'Habitage per CiU, Josep Berga, a la presentació de les gestions fetes per l'Oficina Local d'Habitatge el 2015. En el mateix acte va aclarir: "No és que ens donin 270 pisos i les corresponents claus perquè les famílies facin el que vulguin". I va matisar: "Te'ls cedeixen quan els necessites".

Berga va prosseguir: "Quan tenim una família en exclusió residencial, diem a la Generalitat que ens ha de cedir per tres anys un dels 270 pisos del Registre". De moment, sis famílies han demanat un pis i han demostrat estar en situació d'exclusió residencial, és a dir, que no tenen un sostre estable. "En tenim més en procés", va assenyalar.

Berga va indicar que els expedients per accedir als habitatges buits es començaran a concretar el 21 de març. En aquesta data, els propietaris han de fer la liquidació de l'impost pels habitatges buits i, segons Berga, se sabrà quins estan més bonificats o menys. El regidor va definir el procés de petició d'habitatges del registre: "És una espècie de sanció pels grans tenidors per tenir habitatges buits".

Berga va qualificar de "complexa" l'execució forçosa dels expedients de cessió d'habitatges. "Porta dificultats", va afirmar. "Ara tenim la llei i hem de veure com l'apliquem, perquè som els primers que ens hem atrevit a demanar el llistat d'habitatges buits", va afegir, tot indicant que han creat un grup de treball a l'Oficina Local d'Habitatge per aconseguir resultats.

A part dels que pugui reclamar en cessió forçada, l'Ajuntament d'Olot, en els darrers anys, ha aconseguit almenys 38 habitatges dels bancs per posar-los a lloguer social. Segons Berga, es tracta de cessions negociades de dret entre l'Ajuntament i els bancs. "Els demanem -va dir- i ens els donen a poc a poc". També tenen una borsa de lloguer social, és a dir, propietaris que cedeixen la gestió del lloguer al municipi. La intenció, segons ell, és acabar amb la precarietat per manca d'habitatge.

Després de reconèixer el paper de la Plataforma de la Hipoteca en el Decret del 27 de març, Berga va demanar: "Ens agradaria que la PAH de la Garrotxa fos una entitat més col·laborativa i no tan combativa". Unes hores després, el regidor de la CUP a Olot i conseller comarcal Lluís Rubió va respondre. Ho va fer al Ple del Consell comarcal, en el decurs de l'aprovació d'un conveni d'habitatge. "S'ha demanat que la PAH col·labori amb l'administració i la funció de la PAH, per desgràcia, és arribar on l'administracio no arriba". I va afegir: "La PAH tindrà sentit mentre no ens dotem de les mesures necessàries perquè no hi sigui". Rubió va exposar que "la realitat és gent que viu amb rates a casa, amb sostres que cauen, amb humitats perpètues i amb grans deutes als bancs". Va reclamar que el Consell sigui una eina de pressió perquè els ajuntaments apliquin la Llei d'emergència en habitatge.