Un any de la tragèdia dels Alps que va commoure les comarques de Girona

El 24 de març de 2015 un copilot es va suïcidar i va provocar el descens fatal de l´Airbus

21.03.2016 | 07:26
El lloc on es va produir l´accident

Un obsés dels vols i coneixedor dels Alps

  • Andreas Lubitz, el copilot de l'A320 de Germanwings va viure la seva passió de volar quan era un nen a només 35 quilòmetres del lloc on va estavellar l'aparell de manera deliberada. Aquesta és la distància que separa el massís dels Trois Évêchés, on es va estavellar l'aparell, de l'aeròdrom de Sisteron, on el pare de Lubitz anava amb la família a l'estiu per donar sortida a la seva afició pel vol sense motor. Els Lubitz van estiuejar al càmping de Sisteron entre els anys 1996 i 2003. En els últims anys, Andreas ja tenia edat per anar en els aparells. Havia viscut a Montaur amb els seus pares i també tenia un allotjament a Düsseldorf, ciutat a la qual es dirigia l'avió de Germanwings que es va estavellar amb 150 persones. El perfil psicològic que la premsa alemanya va fer l´any passat d'Andreas Lubitz el descrivia com un apassionat dels vols, gairebé un obsés. També es coneixien les seves estades als Alps, i l'aeròdrom de Sisteron és el nexe d'unió de les dues passions. Quan es va produir la tragèdia aèria, Lubitz comptava amb una experiència de 630 hores de vol i havia començat a treballar a Germanwings al setembre del 2013. El copilot va començar la seva formació com a pilot l´any 2008, i va passar per les escoles de Bremen, a Alemanya, i de Phoenix, a Arizona, als Estats Units, un fet habitual entre els pilots de Lufthansa.­­

Deu gironins van perdre la vida, la majoria d´ells eren directius i treballadors d´empreses que anaven a una fira

Les comarques de Girona es van tenyir de dol el 24 de març del 2015 després que un Airbus A320 s´estavellés als Alps Francesos. El vol GIW 9525 va sortir de Barcelona en destinació Düsseldorf però el copilot de Germanwings, Andreas Lubitz, va suïcidar-se amb tota la tripulació a bord. Hi van morir 149 persones, 10 d´elles de la demarcació.

Un any després dels fets, s´ha sabut que un metge va recomanar l´ingrés al psiquiàtric del pilot 10 dies abans del sinistre i que va ser un succés de caràcter voluntari. Aquestes són algunes de les conclusions de la investigació.

La tragèdia aèria va produir-se quan l´avió de la filial de baix cost de Lufthansa, Germanwings, es va enlairar de la Terminal 2 de l´aeroport del Prat poc abans de les deu del matí amb destinació a Dusseldorf, on hauria d´haver aterrat cap a dos quarts de dotze del migdia. A dos quarts d´onze del matí es va perdre el contacte amb l´aeronau i llavors, quinze mitnuts més tard, a tres quarts d´onze, va començar a perdre altura.

Va passar de 10.700 metres d´alçada als 1.800 metres a una velocitat d´almenys 650 quilòmetres per hora en sols vuit minuts. A les deu i cinquanta-tres minuts, el vol va desaparèixer dels radars després d´estavellar-se al pic de l´Estrop, molt a prop de la localitat de Prads-Haute-Bléone, entre Digne-les Bains i Barcelonnette, a la regió de la Provença-Alps-Costa Blava.

En el vol de Germanwings hi viatjaven 149 persones, 10 d´elles gironines. La majoria eren treballadors o directius d´empreses del sector alimentari de la demarcació que es dirigien a una fira internacional, Anuga Food Tec 2015 a la ciutat alemanya de Colònia. Els passatgers que van perdre la vida van ser cinc homes i cinc dones d´entre 32 i 66 anys que vivien a Amer, Olot, Banyoles, Sant Gregori, Porqueres i Girona. En total, en l´Airbus A320 hi viatjaven 50 persones de nacionalitat espanyola, totes van morir en el tràgic succés, que va deixar 149 víctimes.

La consternació i les mostres de condol els dies posteriors a la tragèdia dels Alps es va materialitzar amb concentracions multitudinàries en molts punts de la geografia gironina. Es van fer molts actes de suport a familiars i amics de les víctimes i també molts minuts de silenci davant de consistoris. A les empreses on treballaven també es van poder veure crespons i d´altres mostres de condol pels difunts en el succés.

Monòlit en record de la tragèdia

Les famílies, aquells qui van voler, també van anar fins al lloc de la tragèdia per poder donar l´últim adéu als seus éssers estimats. A Vernet, un petit poble a 1.200 metres d´altitud, es va instal·lar un monòlit en record de les víctimes de la catàstrofe aèria dels Alps francesos. Una delegació gironina de familiars de les víctimes hi va afegir un text en català que diu «En la memòria de les víctimes de la catàstrofe aèria del 24 de març del 2015» ja que l´epitafi no estava escrit en català sinó en anglès, francès, castellà i alemany.

Sobre el terreny, els dies posteriors a la tragèdia van ser molt durs perquè va tocar la recollida de restes humanes. Però després els efectius d´emergències i els investigadors van tenir sobre la taula una de les tasques més difícils: la identificació de les víctimes. Investigadors i metges forenses van estar treballant-hi durant molt de temps.

Fins i tot, una doctora banyolina, Anna Hospital, va ser una de les encarregades de viatjar a França per assistir i col·laborar amb les diligències. L´únic avantatge que tenien els especialistes en identificació va ser que ja sa sabia qui eren els morts perquè la tragèdia estava tancada. La feina clau va ser anar determinant a qui corresponien les restes, una tasca que va durar mesos.

A finals de maig la Fiscalia de Marsella, el responsable de la investigació judicial, va donar llum verd a la repatriació dels cossos de les víctimes, que ja havien pogut ser identificats. També va autoritzar que fossin entregades als seus familiars dos mesos després de la tragèdia.

Arran de la tragèdia aèria de la primavera del 2015 també es van posar sobre la taula la possibilitat de canvis en la normativa aèria, sobretot pel que fa al tema de certifació mèdica dels pilots i també sobre com un copilot es va poder tancar a la cabina tot sol i aconseguir que el pilot no hi pogués tornar després d´anar al lavabo, com va passar en el cas de Germanwings. En un comunicat recent, els pilots van demanar més controls i la Comissió Europea va destacar que es van prendre mesures per garantir més seguretat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema