De projecte estrella a mesura d'excepció

En deu anys la sisena hora ha quedat reduïda a 33 escoles de zones vulnerables i rurals

21.03.2016 | 07:26
Pasqual Maragall i la consellera Marta Cid posen amb els agents socials que van signar el Pacte Nacional per a l´Educació el 20 de març del 2006.

El que va ser un dels grans projectes del primer Govern tripartit, la implantació d'una hora complementària a l'educació primària per reforçar els continguts curriculars, es va implantar fa una dècada, afectant més de 17.000 escolars gironins d'un centenar de centres. Cinc cursos després, es va eliminar de la majoria d'escoles públiques i, actualment, a Girona només s'imparteix en una trentena de col·legis rurals i situats en contextos desfavorables.

Una dècada després de la posada en marxa d'un dels projectes estrella del primer tripartit, la sisena hora a l'educació primària, ha quedat reduït a 33 centres de les comarques gironines. Aparcada a la majoria de col·legis per la consellera Irene Rigau a partir del curs 2011-2012, l'ampliació de la jornada es limita ara a centres considerats de màxima complexitat i a escoles rurals.

Es compleixen deu anys de la signatura del Pacte Nacional per a l'Educació, al qual es van sumar tots els agents socials del sector excepte el sindicat Ustec-STEs. El punt més controvertit del pacte era la implantació de la sisena hora, una hora complementària que no s'havia d'omplir d'activitats curriculars, però sí de relacionades per a reforçar-ne els continguts.

La iniciativa va entrar en vigor el curs 2006-2007, afectant més de 17.000 escolars d'entre sis i dotze anys de les comarques gironines. Eren els alumnes d'un centenar de col·legis públics: 75 centres de les vuit capitals de comarca i d'altres municipis de més de 10.000 habitants i una vintena que s'hi van afegir de manera voluntària sense estar-hi obligats pel Departament. En total, aquell primer curs, l'horari ampliat va arribar al 45% de les escoles de la demarcació i al 68% de l'alumnat gironí.

Amb la sisena hora, el Departament va voler equiparar les escoles públiques amb els centres concertats i, per posar-la en marxa, va començar el curs ampliant la plantilla de primària. Tot i així, l'allargament de la jornada escolar va agreujar la manca de docents que ja s'havia percebut el curs anterior i va provocar que aquell any les classes comencessin faltant un centenar de professionals a les escoles gironines.

Per pal·liar-ho, la Generalitat va acabar oferint contractes anuals per a substituts, nomenant professorat de secundària per a algunes especialitats de primària i obrint llistes de manera indefinida. En els dos primers anys d'implantació, la inversió d'Ensenyament va ser de 110 milions d'euros, amb els quals va contractar 4.250 mestres més arreu de Catalunya.

A partir del curs 2008-2009, la sisena hora es va estendre a tots els centres públics de primària del país -1.381 en total- i 30 escoles gironines que fins llavors impartien cinc hores diàries en van sumar una a l'horari.

Fi de l'hora complementària

Finalment, i després de cinc cursos, l'entrada de Convergència i Unió al Palau de la Generalitat va comportar l'eliminació de la sisena hora de la majoria de centres públics, si bé es va decidir mantenir-la en escoles rurals i situades en contextos desfavorables i per als alumnes amb necessitats específiques, sobretot en l'àmbit de la lectoescriptura, les matemàtiques i el pas de primària a secundària. Rigau va anunciar llavors que els mestres que havien entrat al sistema per atendre l'hora de més no perdrien la feina, sinó que serien recol·locats.
La supressió va arribar en el primer curs de les retallades, i la consellera va explicar en una entrevista a Diari de Girona que, malgrat que era una decisió pedagògica, la qüestió econòmica havia acabat influint en el calendari. "Segurament hauríem tardat un curs més a fer aquesta modificació que portàvem en el programa electoral, per tenir més temps per dialogar i explicar, però les circumstàncies van aconsellar fer-ho aquest any", afirmava Rigau.

Amb el primer curs sense sisena hora en marxa, la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) va impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Govern recuperés l'ampliació horària "per tal d'igualar realment les condicions d'escolarització", ja que consideraven que hi havia un greuge comparatiu entre les escoles públiques i les concertades.

Tot i haver aconseguit unes 69.000 signatures, però, el març del 2012 el Parlament va rebutjar la ILP a petició del Govern, que va argumentar que l'aprovació "comportaria un increment de la despesa pressupostada per aquell curs". La Fapac va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional i tres anys després, el febrer del 2015, el TC va fallar que la decisió de la Mesa del Parlament era "injustificada" i que vulnerava el dret fonamental dels demandants.

La sentència anul·la l'acord que va frenar la ILP que pretenia restaurar la sisena hora, però de moment, res indica que aquesta es pugui tornar a generalitzar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema