Entendre l'esport de base no purament com un esport «perquè no només és fer un gol», sinó com un element de cohesió, va ser un argument esgrimit per Josep Maria Corominas (alcalde d’Olot per CiU) poc abans de l'aprovació dels projectes de 2 camps de futbol base, un edifici de vestidors i un gimnàs a la zona del Morrot. «Un element -va definir- de bona convivència entre tothom». Va exposar que els projectes estan valorats en 1.750.000 €.
Va justificar amb dades la necessitat d'una ciutat esportiva per a Olot. «Només a Olot hi ha 543 nens i nenes que practiquen el futbol base». Va afegir que encara n'hi ha molts més que el practiquen als clubs dels pobles de la rodalia. «Potser per altres circumstàncies - va argumentar-, però potser també perquè aquí no teníem la possibilitat de donar-los aquells horaris que són més normals o els nostres camps». Va assenyalar que l’actual camp del Morrot està sobreocupat.
L'alcalde va explicar la seva experiència personal en el futbol base. «Recordo de fa 20 anys -va dir- quan era un membre de l'Associació de Mares i Pares de les Escoles Pies i ens ajuntàvem els diumenges per treballar en la construcció dels vestidors que desapareixeran quan facin els nous». Va considerar: «Els vestidors hauran estat aprofitats al màxim. De records de fa 20 anys, va enumerar els esdeveniments que envolten una temporada de futbol infantil: «la costellada, el cagatió, el sorteig de Nadal, el dinar de final de temporada i les expedicions als tornejos d'estiu». Els tornejos d'estiu duren un o dos dies i concentren una gran quantitat de familiars de jugadors a les localitats que els celebren. Són milers de pares, mares, avis i nens amb un xandall i una bossa esportiva que mengen i dormen i en conseqüència injecten vitalitat a la restauració i l'hostalatge.
Josep Sala (directiu responsable del futbol base a la UE Olot) va valorar: «L'esport base en si mateix és una activitat social». Va justificar la necessitat que a Olot hi hagi una ciutat esportiva destinada al futbol base. Va explicar: «Els nens de l'Atlètic Olot, en la seva major part d'origen estranger, no tenen camp fix i ara el tindran». Tots els altres equips de la ciutat: Sant Roc, UE Olot i Sant Pere Màrtir tenen camp, però ara en tindran uns altres a la ciutat esportiva. Sobre el seu club, la UE Olot, va explicar: «tenim 180 nens d'Olot i rodalies». Sala va relatar un esdeveniment immediat. Per Setmana Santa organitzen una trobada de jugadors de tota la comarca. Va explicar: «Cada club ens porta el millor que tenen i quan els tenim aquí els fem jugar junts». És a dir els benjamins que durant tota la temporada s'han enfrontat. Els dies de la trobada juguen junts i conformen unes espècies de seleccions de la Garrotxa. «A l'estiu -prossegueix-, fem el campus de futbol i els expliquem la nostra filosofia, la nostra manera d'entendre el futbol». Segons ell, l'objectiu és crear una massa social a l'entorn del futbol. Va sommiar: «Si poguéssim veure vuit jugadors i un entrenador tots de la Garrotxa, no tindríem problemes per mantenir-nos a Segona B».
Josep Coromina (president del Club de Futbol de Sant Pere Màrtir) exposa el gran problema del futbol base. Segons ell, la competivitat esportiva és un impediment per a la cohesió social. Argumenta: «Buscar un resultat numèric impedeix la cohesió social, perquè divideixes la societat en els bons i els dolents». Així doncs, els clubs -segons el seu criteri- es reparteixen en numericament competitius i socialment competitius. Segons ell, hi ha clubs molt competitius que obtenen resultats d'escàndol davant dels que veuen el joc com una diversió amb cabuda per a tothom.
En tot cas, a partir de l'octubre Olot comptarà amb una ciutat esportiva que serà l'eix de les competicions de futbol a la comarca. L'alcalde va comptar camps de gespa artificial a Sant Roc, Sant Pere Màrtir; camps d'herba natural de l'estadi municipal i de l'estadi d'atletisme. Va valorar que el futbol base està en un gran moment a Olot i la Garrotxa.
LA PILOTA, LA JOGUINA MÉS SENZILLA
Per a un infant és un joguina que li permet esbravar l'energia del creixement. Amb pocs anys, s'adona que la pilota és l'origen de les emocions que fan alçar els pares i les mares. Veu com criden, salten i s'abracen d'alegria i això el diverteix molt. A vegades, el nadó sense consciència que la pilota hagi entrat crida gol, perquè sap que fa que la gent s'abraci, salti, es revolqui... Res d'estrany que passada l'època de nadó vulgui formar part d'una de les escoles de futbol que hi ha als barris de les ciutats i dels pobles. Llavors comença una experiència familiar. Els pares i els avis segueixen les evolucions del petit o la petita futbolista i l’acompanyen. En el procés coneixen altres famílies que es troben en la mateixa situació i comencen un itinerari pels camps de futbol del territori, on viuen. Han començat un itinerari de coneixença i d'intercanvi que els era desconegut. Entren en contacte amb entrenadors, directrius de clubs i amb un seguit d'esdeveniments socials que s'afegeixen a compartir l'espectacle: cagatió de Nadal, festa de final de temporada i d'altres.
