Investigadors gironins han demostrat per primera vegada la capacitat antitumoral en humans de la silibinina, una substància natural que s'extreu del card marià (Silybum marianum), una planta que creix als marges. L'ICO Girona han encapçalat un estudi que conclou que la silibinina, que s'obté de les llavors d'aquesta mala herba també coneguda com a card lleter o burral, pot reduir entre un 70 i un 85% les metàstasis cerebrals de càncer de pulmó resistents a la radioteràpia i quimioteràpia.

Gràcies a un estudi previ dels doctors Javier Menéndez, cap del Laboratori i Metabolisme i Càncer de l'ICO-Idibgi, i Joaquim Bosch, oncòleg referent en càncer de pulmó a Girona, ja s'havia reportat aquesta capacitat antitumoral en models cel·lulars i en ratolins, però és el primer cop al món que es comprova en malalts oncològics.

Un dels reptes de l'ús d'aquesta substància és que la seva estructura química fa que se n'absorbeixi molt poca quantitat quan s'administra per via oral. «Veiem eficàcia al laboratori però no en pacients, perquè se n'absorbia menys d'un 0,5%. Ara, però, gràcies a una nova formulació, se n'absorbeix més i podem veure els efectes sobre el pacient», diu Joaquim Bosch, oncòleg del Servei d'Oncologia Mèdica de l'ICO Girona i responsable de l'estudi, que s'ha publicat a la revista Oncotarget.

Concretament, la recerca ha mostrat com un suplement oral que en conté ha reduït entre un 70 i un 85% les metàstasis cerebrals de dos pacients amb càncer de pulmó que no havien respost a la quimioteràpia i a la radioteràpia i que ja no eren candidats a cap altre tipus de tractament.

La metàstasi al cervell, que s'acaba presentant en un 30% dels pacients que pateixen càncer de pulmó, són «un repte mèdic», explica Bosch, perquè els tractaments convencionals hi tenen una activitat limitada i la cirurgia queda limitada a casos molt concrets.

En el cas dels dos pacients estudiats, explica l'especialista en pulmó, havien estat sotmesos a quimio i radioteràpia, però el seu pronòstic no havia millorat, al contrari. «S'havien tornat més vulnerables i no podien continuar el tractament, per això els vam proposar un ús compassiu d'aquesta substància per millorar la seva qualitat de vida. El que vam comprovar és que van millorar ràpidament i les lesions cerebrals es reduïen», detalla el metge, que s'explica que s'està començant a treballar amb dos pacients més.

Continuar la recerca

«Aquest és un èxit de la recerca translacional, una investigació que el model de l'ICO facilita», explica el doctor Joan Brunet, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'ICO Girona. La recerca translacional consisteix en el contacte directe entre metges i investigadors: l'oncòleg planteja una pregunta sorgida de la pràctica clínica, la trasllada al laboratori i, un cop resolta per la ciència, torna a la consulta perquè el pacient se'n beneficiï.

Els resultats han estat «sorprenents i molt prometedors», diu Javier Menéndez, que assegura que, malgrat que s'obtinguin conclusions positives al laboratori, sovint quan es torna a a la clínica hi ha entre un 95 i un 98% de fracassos. «Som del 2% que veu com el que funciona al laboratori també ho fa en el pacient».

«De moment hem descobert que té efectes pal·laitius, però no sabem si aplicant-ho en fases més precoces podem aconseguir també curar», apunta Bosch, per això ara volen continuar treballant en aquesta substància, ja que adverteix que no es poden treure conclusions definitives.

Els investigadors de l'ICO van començar aquesta línia de recerca gràcies a una ajuda de la Fundació Roses Contra el Càncer el 2011 i després amb el suport econòmic de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica i l'empresa farmacèutica Pfizer, però estan buscant finançament -donacions o col·laboracions amb companyies farmacèutiques- per continuar la recerca. «Volem entendre com funciona i com podem aplicar-lo en altres malalties; i per a això necessitem finançament», avisa Menéndez, que indica que el proper pas és fer un assaig clínic amb més pacients.

Entre les preguntes a resoldre, diuen els metges, hi ha determinar com es genera aquest efecte antitumoral i perquè la silibinina redueix les metàstasis cerebrals però no actua amb les lesions de la resta del cos. «Veiem que fora del cervell hi ha poca resposta, hem de tornar al laboratori per veure que també tingui efecte en la resta de l'organisme», apunta Bosch.

El metge assenyala que aquest primer descobriment obre noves opcions de teràpia per a aquest tipus de malalts, però també podria aplicar-se en d'altres metàstasis cerebrals de càncer de mama i melanoma i en tumors cerebrals primaris, com el glioblastoma multiforme.