Fa més de tres segles que Sant Hilari Sacalm representa el viacrucis vivent, una tradició que s'ha mantingut activa fins als nostres dies tot i els avenços tècnics que l'han anat embellint i actualitzant, convertint-la en un dels actes més emblemàtics de Setmana Santa. Una de les escenes més emotives és, segons la seva pàgina web, la del Calvari, representada als afores del poble amb una espectacular posada en escena.

Quines novetats presenta aquest any el viacrucis?

Dins del que és la representació tot està més o menys igual. Anem fent cosetes dins de les nostres possibilitats, com l'any passat, que vam instal·lar una pantalla gegant. El que sí que és una novetat és que hem habilitat l'Oficina de Turisme de Sant Hilari, a Can Rovira, com a museu itinerant. El vam obrir diumenge i estarà actiu fins que s'acabi la Setmana Santa.

Què s'hi pot veure?

Doncs una mica tot allò que està relacionat amb el Via Crucis Vivent: els vestits dels armats, fotografies, documents i audiovisuals que expliquen els 300 anys d'història de la nostra tradició.

Com explicaria el viacrucis a algú de fora?

Jo sempre dic que com el viacrucis vivent de Sant Hilari no n'hi ha cap. Fa 300 anys que el fem i som gent totalment aficionada; exceptuant els tècnics de so i llum, tota la direcció i interpretació l'hem feta nosaltres, i considero que és una presentació ben acurada i seriosa.

Els reconeixements ajuden a donar visibilitat.

I tant. És un element patrimonial i té un cert prestigi. Això també ens fa mirar-nos-hi més a l'hora d'executar-lo. Amb el reconeixement tenim molta més responsabilitat, no podem fallar ni quedar malament (riu).

Els costa trobar gent?

Ara per ara no ens costa. Una de les coses bones és que hi participa molt de jovent. Molts dels armats són joves de 20 a 25 anys i això és una molt bon senyal. M'atreviria a dir que difícilment hi ha una família a Sant Hilari que no estigui involucrada amb el Via Crucis, d'una manera o una altra. I de moment, no tenim una percepció que vagi a la baixa.

Ve molta gent de fora?

Depèn molt del temps. Si fa bo, el nombre de persones a Sant Hilari es multiplica per tres. Però clar, depèn molt del temps, sobretot de la pluja.

Deu passar el mateix cada any.

Jo ja ha arribat un punt que no pateixo pel temps. Si ha de passar passarà. Ara, prefereixo el fred, que s'aguanta, que no pas la pluja, que és més emprenyadora, sobretot pel vestuari, les instal·lacions elèctriques, etc.