Diumenge · Dietari

Avui, com cada dia, però amb més temps per observar, passo per davant d'un parc convertit en un abocador a l'aire lliure i envaït per una selva de matolls. Això deixant de banda l'inquietant decorat humà.

M'he resistit durant dos anys a plantejar aquesta pregunta però avui la faré: us imagineu la situació actual del parc Central de Girona, destruït per construir l'AVE, amb Joaquim Nadal com a alcalde? Jo no. Potser el resultat no m'agradaria perquè no m'emocionen massa les places i el disseny dels espais públics del nadalisme -és qüestió de gustos- però estic convençut que seria un lloc decent i reconstruït.

Crec que aquell alcalde s'hauria plantat a Madrid diverses vegades per pressionar, negociar i erosionar. És incomprensible que dos anys després de la inauguració de la línia d'alta velocitat, el parc Central recordi més a Detroit que no pas a la Girona orgullosa i un pèl arrogant a la qual estem acostumats.

Diumenge · Llepar-se els dits

El pollastre amb escamarlans és, al meu modest entendre, un dels plats més importants de la cuina fonamental de l'Empordà. Un prodigi. De petit en menjava molts diumenges. El cuinava l'àvia, nascuda a Palamós però criada a Portbou i, durant molts anys, cuinera en cases de famílies burgeses. Per això dominava aquest plat, la caldereta de llagosta i també tot tipus d'estofats.

Ahir, per menjar-lo avui, he recuperat el plat. Quatre hores a la cuina amb els sensacionals escamarlans d'en Serra i el pollastre d'en Manel del mercat del Lleó de Girona. Li he posat la xocolata, farigola, vi blanc, vi ranci... quasi tot el que hi posava l'àvia. M'ha quedat sensacional.

Però incomprensiblement és un plat que avui en dia no es troba en quasi cap restaurant de l'Empordà i difícilment es cuina a casa perquè requereix força paciència i és poc avantguardista. A més a més, el pollastre és un producte expulsat de la gastronomia chic i relegat a les hamburgueseries.

A vegades l'àvia ens havia cuinat escamarlans amb pollastre per a més de 30 en alguna festa amb els amics del poble, que embogien i es llepaven els dits fins que els quedaven arrugats, com ens han quedat avui. La gastronomia moderna ho ha descobert quasi tot però pel camí ha deixat de llepar-se els dits.

Dilluns · Podem fracassar

Curiós partit, aquest Podem que abans de tocar cuixa ja es parteixen la cara. Sense haver tingut mai una organització convincent a Catalunya, Podem ja té sector crític, encapçalat pel polític de Blanes Albano Dante Fachín, un home que pel que ha demostrat fins ara entén la política com un encadenat de denúncies i de crítica sistemàtica i ferotge... No dic pas que sigui censurable però n'hi ha que consideren la política com una manera de treballar per canviar les coses, més enllà de dedicar-se a la confrontació i a la brega. Podem no farà res a Catalunya si no és capaç de tenir una mínima organització cohesionada i proposar un projecte convincent perquè si s'acaben les retallades, o el Govern és capaç de camuflar-les, què carai ens vendran?

Dimarts · Casa de cultura

Observo la Casa de cultura de Girona i em pregunto si la Diputació no té ni diners per a pintura... per pintar una façana que fa llàstima. Fa una mica de basarda, sobretot encarada al noble i restaurat edifici de Santa Caterina. La Casa de Cultura de Girona és una institució important a la ciutat però l'edifici està molt desfasat per a usos culturals moderns. S'hi han anat posant molts pedaços però no s'hi ha fet una actuació contundent que mostri que la Diputació creu en el futur d'aquesta institució cultural, en el passat fonamental per impulsar activitats en aquella llunyana Girona ultraprovinciana.

La Casa de cultura continua tapant forats culturals. I sort que en té la ciutat. Hi ha un projecte de remodelació integral als calaixos de la presidència que ve de l'època d'Enric Vilert, que suposo que ja no serveixen perquè el context ha canviat.

Sempre he considerat que una Casa de Cultura especialitzada, seguint l'exemple del CCCB -en proporcions gironines-, podria obrir les portes d'una nova dimensió cultural a la ciutat. Però per això caldria un lideratge intel·lectual que a la Diputació de Girona mai ha existit.

Dimecres · Conseller del subterfugi

En una entrevista pregunten al conseller de Salut, Antoni Comín, sobre la pendent remodelació de l'hospital Josep Trueta. Quan no en té ni remota idea de què li pregunten, com a tertulià cum laude que és, respon amb un subterfugi. Crec que Comín té tots els números per convertir-se en el conseller del Subterfugi, donat el seu poc coneixement de la matèria, i intueixo que encara més desconeixement dels territoris catalans i de les seves necessitats. Comín ha contestat que tenen plans per al Trueta però que els explicaran quan toqui, tot recordant que Salut té un pressupost limitat. Una resposta del manual del tertulià però per a un conseller és escassa i molt deficient.

Dijous · Per la culata

Què li passa a Esquerra Republicana a Girona? Llevat de l'època de Francesc Ferrer, sempre ha estat un partit molt maldestre. Ni amb un entrenament server es pot fer tan malament. Semblen haver oblidat que van quedar fora del consistori durant tota una legislatura. A ERC de Girona li ha sortit el tret per la culata. El pols de força que li ha fet a CDC ha acabat donant entrada al govern a un PSC moribund. Ara els regidors sociovergents disposen de tres anys per lluir, mentre que ERC passarà el fred glacial de l'oposició. Desconec qui dels republicans és el responsable d'aquesta nefasta partida de pòquer però, sigui qui sigui, hauria de saber que fer política a Girona no és igual que fer-ho, per posar un exemple a l'atzar, a Vilablareix.

Divendres · Sembla més que fer

A falta de diners per invertir i per fer evolucionar el país, el nou Govern de Catalunya comença a mostrar quina serà la seva tàctica i dinàmica: estar pertot arreu les 24 hores del dia -començant pel president KRLS- perquè sembli que fan moltes coses.

Paco Martínez explicava que Johan Cruyff li va dir, quan el van fer alcalde de Portbou, que el millor que podia fer era canviar les adreces de tots els carrers i així la gent del poble diria que feia moltes coses.

Moltes vegades aparentar és molt més eficient que fer. Carles Puigdemont ho sap perfectament perquè ho va experimentar a Girona, on no deixa cap gran intervenció, ni gran ni petita, però redecorant la ciutat, sembla que realment l'hagi canviat molt quan, en la seva absència, la preciosa carrossa s'ha acabat convertint en una carbassa i uns quants ratolins espantadissos.