LA DOCÈNCIA DE SALUT

La il·lusió del primer contacte amb els pacients

Més de 120 metges residents, sis llevadores i dues infermeres pediàtriques es formen al Trueta

28.03.2016 | 07:17
La il·lusió del primer contacte amb els pacients

La docència és, juntament amb l'assistència i la recerca, un dels pilars sobre els quals se sustenen els hospitals. Al de Girona hi ha més de 130 futurs professionals -alguns provinents de l'atenció primària- que culminen al centre la seva especialització, una etapa en què guanyen autonomia i aprenen a afrontar noves situacions professionals i personals.

"Tots traspuem la il·lusió de començar, la passió per aquesta feina, que és fantàstica", diu en Pep Iglésies, resident de Cardiologia a l'hospital Josep Trueta de Girona, sobre els futurs professionals que estan acabant la seva formació al centre. Se'ls coneix pel número de l'any de residència en què es troben -R1, R2...- i en total, són més de 120 metges, sis llevadores i dues infermeres pediàtriques que han escollit l'hospital gironí per fer-hi l'especialització, el salt definitiu de la facultat a l'assistència als pacients.

"Vaig voltar molts hospitals abans de decantar-me pel de Girona", explica en Pep. "El vaig escollir perquè m'agradava la ciutat i era un centre similar al de Tarragona, que ja coneixia. Tenia bones referències de l'hospital, perquè tenia una unitat coronària i un volum de població gran per atendre i això em va acabar de decidir", declara Iglésies, un R2 reusenc que va estudiar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La Carmen López ve de Màlaga i és, de fet, la segona infermera pediàtrica que sortirà del Trueta. "L'acreditació d'aquesta especialitat és molt recent, i com que la gent encara no ho coneix, era l'última que quedava quan vaig poder escollir", explica amb sinceritat l'andalusa, que confessa que tot i que no havia estat mai a Girona, s'alegra d'haver-hi anat a parar.

"És un hospital menys despersonalitzat que altres centres. La relació amb el tutor és bidireccional, les decisions es prenen entre els dos, tens més autonomia i gua?nyes autoestima quan estàs segur del que fas", diu. A més, també l'ajuda l'altra resident de l'especialitat, "el meu àngel de la guàrdia", riu.

I és que a més dels tutors i dels altres professionals que hi ha als seus respectius serveis, tots coincideixen en la importància de la resta de residents per fer pinya. "Tots estem entregats a formar els més petits i sovint els residents més grans acompanyen més que no pas els tutors, que a vegades necessitarien més temps per a la docència i per ajudar-nos a pair tot el que estem vivint", diu Iglésies.

El reusenc, que aquests dies està fent una rotació a la Unitat de Cures Intensives (UCI), remarca la intensitat dels moments que es viuen al costat del pacient. "Passes per un xoc emocional, vius converses molt intenses i fins i tot, presencies el moment en què decideixen canviar de vida. Hi ha emocions molt fortes, i has d'aconseguir que els pacients no siguin un número més per a tu", explica l'R2.

"Hi ha moments que acaben extenuats, perquè se'ls ajunten moltes coses", explica la doctora Yolanda Silva, tutora de Neurologia. "Abans arribaves a la residència i s'assumia que a més de coneixements mèdics, havies de tenir habilitats per comunicar i sobreposar-te a qüestions com els errors o el dol, però ara cada cop es treballen més, tant des de la carrera com des de docència", continua.

En aquest sentit, l'hospital ha posat en marxa aquest any un "espai sense bates", avança la Goretti Pijoan, psicòloga del centre. "És un espai de ventilació emocional", de moment dedicat als R1, no només per treballar la relació amb els pacients i els adjunts, sinó també com afrontar el cansament físic i emocional de la residència i trobar el difícil equilibri entre deixar els problemes a la porta tan bon punt se surt de l'hospital o endur-se'ls tots a casa.

Sortides professionals
De la promoció que va sortir l'any passat dels centres de l'ICS a Girona, un 23% han marxat, la majoria per tornar al seu lloc d'origen; però un 56% han acabat treballant a l'empresa pública i un 64% a la regió sanitària de Girona.

Una d'elles és la Margarida Casellas, adjunta al servei de Cirurgia General del Trueta després d'haver-hi fet la residència. Ara està a l'altra banda i ajuda els nous residents del servei, perquè "no se sentin mai abandonats i fer-los notar que sempre tindran suport si el necessiten". Admet que va tenir sort de poder-se quedar al Trueta i assegura que si hagués de tornar a triar, repetiria l'experiència. En Pep també, i afirma que si tingués l'oportunitat, li agradaria romandre a Girona, perquè veu "molt potencial a l'hospital".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema