El món d'avui només s'entén mirant el d'ahir

28.03.2016 | 07:17

Tercer temps de ball
A la política espanyola no li costa formar govern perquè la "cultura política" incapacita per al pacte i el compromís. Costa formar govern perquè amb l'actual distribució de forces parlamentàries aconseguir un acord d'investidura és objectivament difícil. Al final, la decisió d'anar a noves eleccions serà el fruit de la suma de les decisions individuals dels partits contrincants. Avui dia, la nova dificultat en la quadratura del cercle és que Podem no es conforma a ser espectador sinó que vol entrar al Govern i el socialisme andalús amenaça amb votar en contra si la investidura d'un president socialista compta amb el "suport" (abstenció ja és tot un suport!) dels sobiranistes. Un mes per endavant de més interrogants. Unes noves eleccions implicarien riscos per a Ciutadans i per al PSOE, malgrat el que diuen les enquestes. Repetir eleccions és cosa de les cultures polítiques del sud. Va passar a Grècia el 2012, va succeir a Turquia el 2015 i ja veurem com de meridional és la cultura política espanyola. Jo no voldria ser així de meridional... però res és descartable.

Emigrants
Sembla evident que el gran fracàs de la política europea de migració es va produir el juny de 2015 quan els governs europeus van ser incapaços d'aplicar les quotes d'emigrants distribuïts pels 28 Estats membres. Refugiats polítics d'una guerra que ha provocat més de 200 mil morts i la crisi de moviments migratoris més grans des de la segona Guerra Mundial.

Ara Europa ja arriba tard per presentar bé la seva política d'acollida davant unes opinions públiques impactades pels atacs terroristes i uns britànics cada cop més inclinats al Brexit.

Estúpids laberints burocràtics de la política europea. Quina pena, quin gran error i quines conseqüències que tindrà tot plegat!

Radio Liberty
El 22 de març de 2006 van ser demolides les antenes de Radio Liberty a la platja de Pals. Recordo molt bé el dia. Era un dimecres, al matí hi havia hagut sessió de control i la diputada socialista Montse Palma i jo teníem previst sortir disparats cap a l'aeroport per arribar a temps de la demolició. Però aquell matí ens vam despertar amb un comunicat d'ETA anunciat una treva indefinida. Rubalcaba executava un altre pas del que millor ha fet i està condemnat a no poder explicar (juntament amb el seus amics Javier Moscoso i José Enrique Serrano). Ens vam quedar al Congrés perquè el president del Govern, Zapatero, va fer una compareixença.

L'any 1957 el Govern espanyol es va posar en contacte amb la família Coll de Pals per forçar-los, educadament, a la venda dels terrenys als americans. El preu de la venda dels terrenys va ser de 7,6 milions de pessetes de l'època. Aquella decisió ens va estalviar una franja edificada de la costa. L'any 1959 la CIA ja emetia informació als països del bloc de l'Est des de les antenes de Pals. De fer, Gorbatxov es va assabentar del cop d'Estat de principis d'agost en contra seva escoltant Radio Liberty des de les seves vacances a Crimea, aleshores territori de la Ucraïna que formava part de la Unió Soviètica. Avui annexionada a la Rússia que dura i persisteix en el panorama internacional. Es discuteix molt si Crimea és d'Ucraïna -legalitat internacional- o de Rússia, però realment és la terra dels Tàrtars, disseminats per tota la Unió Soviètica pel monstruós Stalin.

D'aquesta guerra freda, Radio Liberty era l'antena de la propaganda a favor de la democràcia i contra el comunisme. Ara hem vist que les democràcies -els nostres- intercepten els mòbils dels dirigents europeus i que els antics territoris comunistes han abraçat el lliure mercat amb formes ferotges i guerres degradants (Ucraïna) o amb formes de democràcia suau però que eviten la implosió interètnica (Kazahstan).

Diuen que està a punt un projecte d'intervenció suau a la platja de Pals, el projecte Aquam. Només puc dir que he gaudit molt d'aquests deu anys de naturalesa recuperada, caminades arran de les dunes que es van recuperant i pinedes amables.

Karadzic
El criminal de guerra Radovan Karadzic ha estat condemnat a 40 anys de presó per dirigir el genocidi sobre la població de Srebrenica. El líder dels bosnis serbis va estar durant molts anys amagat abans de ser portat davant el tribunal de la Haia, que ara l'ha sentenciat. Coneixien on era, per exemple, uns serveis secrets serbis d'un país molt diferent de l'actual, que celebra eleccions el 24 d'abril i és candidat a la integració a la UE.

Recordo que en unes eleccions a Bòsnia en algun any entre 2005 i 2007, vaig ser observador electoral -començava una activitat de la qual després em vaig diplomar a l'Escola Diplomàtica i que m'ha portat a tenir grans experiències i a resistir pressions molt dures. En aquella missió, vaig descobrir Bòsnia i Hercegovina, un Estat indispensable de visitar per acabar estimant. El gran punt de conflicte, la gran falla, entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Austrohongarès.

Després de Sarajevo, aquella tarda electoral, vam decidir anar a fer el tancament dels col·legis electorals a la República Srpska, la part de majoria sèrbia dins de Bòsnia i Hercegovina. Queia el sol i una periodista em va voler entrevistar. Em va dir que es deia Karadzic. Vaig agafar aire i em vaig atrevir a preguntar-li si tenia alguna relació amb el criminal de guerra fugit més buscat dels Balcans. Em va dir que era la seva filla. Vam fer l'entrevista. Al final li vaig preguntar si sabia on era el seu pare. Em va respondre amb un somriure i un "no comment" en què els ulls riallers ho deien tot. Em van dir que estava amagat per aquelles muntanyes i que "el pacte de silenci" era espès en aquelles muntanyes.

Vaig tornar a trobar-me amb la senyora Karadzic al setembre passat a Sarajevo. Continua fent de periodista. Moltes coses han canviat.

De Sarajevo estant, hom veu amb més lucidesa l'estupidesa europea amb la crisi dels refugiats i sap quan Europa ha sabut ser gran -9 de maig de 1949, creació del Consell d'Europa sota l'impuls de Churchill- i quan durant la guerra dels Balcans va ser covarda i es va quedar paralitzada.

Faig vots perquè no tornem a estar en una situació semblant. Visitin Sarajevo i Bòsnia, fa pensar molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema