Diuen d'ells que s'encaminen cap a l'especialitat de les persones, la de Medicina Familiar i Comunitària, la que es fa des de l'atenció primària. Són, potser, la cara més desconeguda dels residents, però només als sis equips d'atenció primària (EAP) de Girona i als cinc hospitals que imparteixen docència n'hi ha una setantena, i ja sigui des de la medicina o des de la infermeria, aprenen a gestar vincles amb un pacient a qui no donaran mai l'alta, perquè el tractaran en totes les etapes de la vida.

"Vaig triar l'atenció primària perquè era la millor oportunitat per prevenir i fer promoció de la salut, des d'un CAP pots educar el pacient perquè sigui conscient que és ell mateix qui s'ha de preocupar de la seva salut, hi ha continuïtat en el tracte i crees confiança amb ell", explica la Tanit del Mar Güell, R1 d'infermeria al CAP de Taialà, a Girona.

Hi coincideix l'Anna Ceballos, resident de segon any al CAP de Montilivi, també a Girona. "T'ofereix una visió més global de la medicina i et pots centrar en altres aspectes més enllà del diagnòstic i el tractament, per al pacient ets un referent, ets el seu metge", afirma la figuerenca, que havia estudiat a la Universitat de Barcelona.

"És important agafar una bona base teòrica a la carrera, perquè a la universitat, quan fas pràctiques, ets més un observador que un participant actiu. Un cop tractes amb el pacient comences a prendre decisions i de mica en mica vas més segur, fins que t'adones que ja no has de preguntar perquè ja ho has de saber. Tot i així, però, has de seguir estudiant sempre", continua.

"Tothom és conscient que un dia o altre has de començar, els pacients no posen mai pegues", assegura l'infermera sobre els primers contactes amb l'usuari de la primària. "Hi ha un moment que a allò a què abans tenies molt respecte, ja no n'hi tens tant. Ets conscient que tens una responsabilitat, però sempre compartida amb la tutora, i guanyes autonomia a mesura que evoluciones, que en el cas d'infermeria és molt ràpid perquè la residència són dos anys", explica la Tanit. Per als residents de medicina, en canvi, són quatre anys, en què alternen les estades a la primària i a l'hospital, on fan rotació per diferents especialitats.

A l'hora d'escollir Girona, explica l'Anna, va optar per la proximitat, però també va tenir en compte que hi havia una unitat docent "molt potent", pionera en qüestions com la concentració de cursos en una única jornada -l'anomenat dijous docent- o la possibilitat de fer formació virtual. Està integrada per uns seixanta de tutors de medicina i sis per a infermeria, i cada docent s'encarrega d'un únic resident durant tot el seu període de pràctiques, cosa que crea un lligam molt fort amb ell, explica la Montse Mas, tutora.

"En aquests anys l'has de formar en coneixements i habilitats, però també en actituds com la comunicació, l'empatia o la justícia i la bioètica. És un aprenentatge constant", diu Mas. Afegeix, a més, que se'ls inculca la importància de l'autoaprenentatge, aprendre a aprendre, perquè el que és útil avui pot canviar d'aquí a uns anys. "A més, hem de servir per tot, tant podem atendre un infart com un problema més emocional que físic", subratlla.

Mas detalla que la percepció de la medicina de família en els darrers anys ha canviat i ha guanyat reconeixement, però en fa falta més. Recorda que és una especialitat relativament nova -a Catalunya, l'any 1987 el CAP de Vilaroja va ser dels primers acreditats com a centre pilot de formació- i que aquesta idea encara s'arrossega.

"També cal dir que a les universitats cada cop es treballa més i els residents entren més motivats i amb més coneixements sobre la primària", explica la tutora. Indica, a més, que han notat un salt molt positiu gràcies a la Universitat de Girona. "Es percep un clar compromís amb la primària, hi creuen", conclou.