Cornellà del Terri ha reviscut un any més la tradicional plantada de l'arbre del Maig i el Ball del Cornut del Dilluns de Pasqua. Es tracta d'una festa declarada d'interès nacional des del 1999 i es remunta almenys a principis del segle XIV. Veïns amb el vestit tradicional han aixecat l'arbre engalanat amb banyes i corns d'animals al mig de la plaça, on s'estarà fins Divendres Sant de l'any vinent. Després, els joves han dansat en parelles mentre el Cornut, amb un ram de flors a la mà, ha decidit quina noia recent casada s'enduia. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de la festa, que uneix dues celebracions en una, alguns autors apunten que la dansa serveix per celebrar la fi del dret de cuixa que el senyor feudal exercia sobre les noies del poble. Altres estudiosos creuen que era una dansa ritual destinada a aconseguir protecció.
"Per sort, el bon temps ens ha respectat i tot el poble s'ha pogut bolcar en la festa", ha celebrat l'alcalde de Cornellà el Terri (Pla de l'Estany), Salvador Coll. Els veïns han pogut posar punt final a la festa major amb la festa grossa de l'any: una tradició que uneix dues tradicions en una i que es remunta a principis del segle XIV. Per una banda, la hissada de l'arbre a la plaça; per l'altra, el Ball del Cornut, durant el qual un jove que porta unes grans banyes al cap escull una jove recent casada i se l'emporta per passar la nit amb ell.
L'arbre que s'ha plantat aquest dilluns ha substituït el que durant un any ha presidit la plaça Major, aixecat el Dilluns de Pasqua del 2015 i tallat el Divendres Sant passat. Escullen el pollancre més alt de les rodalies. El d'aquest any ha mesurat 23 metres i pesa més d'una tona.
Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el decoren amb banyes. Abans es col·locava una banya al pollancre per cada parella que es casava a la població però actualment se'n col·loquen uns quants de forma simbòlica. Durant la festa, el transporten fins a l'interior del poble, deixant-lo preparat per substituir el de l'any passat. Aquest arbre, que es coneix popularment com a maig, serà l'eix de totes les celebracions posteriors.
L'arbre del Maig simbolitza "la llibertat del poble", ha explicat l'alcalde. Per això, un cop es "planta" al terra de la plaça, el Cornut hi hissa una senyera, mentre sona l'himne d'Els Segadors. Alguns estudiosos també relacionen la tradició amb el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou i busca la fertilitat dels conreus.
El Cornut escull pubilla
El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s'engalanen amb el vestit tradicional català, espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca. Aleshores, aixequen l'arbre al bell mig de la plaça amb l'ajuda de cordes, escales i la força dels que hi participen.
Un cop aixecat l'arbre, el protagonisme és del Ball del Cornut, on les parelles dansen al voltant d'un altre arbre, aquest de petites dimensions, plantat al mig de la plaça Major. El Cornut saltironeja com cada any enmig de les parelles per triar finalment una pubilla i entregar-li el ram. Després, se l'emporta presidint els dos la corrua que marxa de la plaça.
Segons alguns autors, aquest ball podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit la nit de noces amb les noies que s'estaven a punt de casar.
Després de llargs anys d'humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest "privilegi". Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Segons Joan Amades, en canvi, la dansa prové d'un ritus destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l'arbre del Maig de Cornellà i el Ball del Cornut, apunta, el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou, amb cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.
