Deneguen la custòdia al pare que ha estat dos anys intentant veure el seu fill

Infància li va treure la tutela del menor i no el va deixar visitar-lo perquè el va entregar a una família d'acollida

30.03.2016 | 07:45
José Maria Heredia i la seva mare, en una imatge d´arxiu.

Durant dos anys, José María Heredia no ha pogut visitar el seu fill. Infància en tenia la custòdia i va entregar-lo a una família d'acollida, de manera que el pare del noi no l'ha pogut veure des de 2014. El Jutjat de Primera Instància número 6 de Girona acaba de dictar una sentència en la qual desestima tornar la custòdia a l'àvia del menor. La resolució no és ferma i l'advocat ja ha anunciat que la recorrerà.

Els dos anys que José María Heredia s'ha passat enfrontant-se amb el Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) perquè li deixés visitar el seu fill mentre no es resolia el judici sobre la custòdia del menor s'han saldat amb un nou entrebanc per a ell després que el Jutjat de Primera Instància número 6 de Girona hagi rebutjat que l'àvia paterna del nen se'n faci càrrec. L'advocat d'Heredia, Narcís Badosa, ja ha anunciat que recorrerà la decisió.

Durant dos anys, Heredia ha tractar per tots els mitjans d'aconseguir visites concertades amb el seu fill però el SEAIA s'hi ha oposat sempre i va entregar el nen a una família d'acollida, de manera que mentre no s'ha celebrat la vista el pare del menor no ha pogut comunicar-se amb el nen perquè ningú li deia on era. I ara resulta que un dels arguments que es van aportar durant el judici per justificar innecessari entregar la custòdia a l'àvia del nen és que «mentre va ser al centre mai va preguntar per la seva família». El menor va néixer el 2011.

Al fil d'aquest argument, que la jutgessa ha tingut en consideració per fonamentar la sentència, les professionals que van declarar durant el judici van manifestar que «seria perjudicial per al menor restablir el contacte esporàdic amb el seu progenitor» perquè l'infant «sent la seva família d'acollida com a pròpia, i restablir les visites amb la seva família després de tant de temps sense contacte suposaria un risc evident d'inestabilitat emocional».

Entre el 2012 i el 2014 el nen va estar a càrrec de la seva àvia, que se'l va endur a Deifontes (Granada) on tenia la seva família extensa, però la Guàrdia Civil es va presentar a la llar d'infants el 24 d'abril de 2014 per endur-se el nen a un centre d'acollida en base a un informe de l'entit Aldaima -actua per delegació de la Generalitat- que referia «factors de risc»si el nen seguia vivint amb els seus avis. Fonamentalment, els tècncis dubtaven que l'àvia pogués cobrir les necessitats emocionals del menor, que la vivenda on residia no disposava de condicions adients, que la família tenia una economia precària i resultava complicat controlar la interferència parental amb el menor.

Ni les declaracions de la família Heredia, ni de la directora i educadora de la llar d'infants de Deifontes i els veïns dels avis indicant que el nen es trobava bé a la localitat granadina serveixen «per desvirtuar les mateixes conclusions a les quals arriben la infinitat d'informes» emesos per entitats de Granada i Girona, segons recull la resolució judicial.

Relació paternofilial
Que, durant dos anys, el menor no hagi pogut veure el seu pare biològic i hagi iniciat una convivència amb una família d'acollida ha facilitat que la seva «integració» amb la família d'acollida sigui «absoluta, generant-se una relació paternofilial que li dóna una gran confiança i seguretat personal». Precisament això és el que pretenia evitar José Maria Heredia quan reclamava poder seguir veient el seu fill. Més enllà d'aconseguir que l'àvia del menor obtingués la custòdia, el que volia evitar era que el nen deixés d'anomenar-lo pare perquè ja no es veien. Almenys fins que no hi hagués una sentència ferma.

La resolució encara es pot recórrer a l'Audiència Provincial de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema