Felip VI pren el relleu de Joan Carles I

El ple de Ripoll declara el Rei «persona non grata» amb una moció que obté més suport que la del 2012 pel seu pare

31.03.2016 | 08:42
Teresa Jordà, en el ple de dimarts al vespre.

Dotze vots a favor i quatre abstencions. Poc suport el que va rebre el monarca Felip VI en la votació del ple municipal de març. El rei Borbó va patir l'escarni que el seu pare Joan Carles I ja havia rebut el maig de 2012. Aleshores la proposta d'Esquerra va tenir el suport de tres regidors convergents: Xavier Cima, Josep Maria Creixans i Marc Grifell. En aquesta ocasió han estat el doble els que s'han sumat al vot favorable de la moció presentada de nou per ERC, i que també ha estat secundat per la CUP. Només tres regidors de l'equip de govern, a més de la representant socialista Anna-Belén Avilés, van abstenir-se en la votació. En aquesta ocasió Cima no era present en el ple.

Precisament l'única regidora del PSC va justificar el seu vot pel fet de no ser «competència municipal». La republicana Teresa Jordà va respondre-li que és conscient que es tracta d'una votació que no solucionarà la vida a cap ripollès, però que en el moment històric que estem vivint «toca fer-ho». També va indicar que Felip VI «no ha esmenat les polítiques del seu pare» a banda de reblar que «va camí de fer-ho pitjor». Qui va ser més contundent fou el regidor de la CUP, Santi Llagostera, en afirmar que «ni la monarquia ni cap altra institució espanyola no ens representa».

L'alcalde Jordi Munell va recordar que malgrat haver enviat la consideració de «persona non grata» a la casa reial el 2012, mai ningú de la monarquia s'ha dirigit al consistori per fer cap comentari o retret. En canvi sí que l'Ajuntament ha estat reprès per part de l'estat en diferents ocasions pel seu suport al procés independentista.

Tot just fa una setmana i mitja, Sant Joan de les Abadesses va evitar prendre la mateixa decisió. El grup d'Esquerra en aquell municipi no va trobar la complicitat de l'equip de govern de Moviment d'Esquerres.

El cognom del general

Ni sí, ni no, ni tot el contrari. El ple de març tampoc va servir per decidir si el cognom del general franquista que porta un carrer i per extensió un barri de Ripoll deixarà de ser utilitzat. A sobre de la taula hi ha la llei de la memòria històrica que obliga als consistoris a substituir denominacions relacionades amb el règim totalitari.

La moció que va presentar la CUP al respecte no va ser aprovada per haver-hi inclòs un punt on es demana que la nova nomenclatura no tingui «cap connotació ni relació amb el nom actual». Aquest apunt l'hi van afegir després de la reunió de portaveus de l'ajuntament, perquè membres de la CUP van ser conscients de la intenció d'un grup de veïns de denominar al carrer simplement com a Fuensanta o fins i tot Font Santa.

L'equip de govern (CDC) va declinar donar-hi suport en considerar que no s'havia respectat l'acord redactat prèviament, i va forçar una nova votació, sense l'afegitó de la CUP. Tots els grups van votar-hi llavors a favor, excepte Santi Llagostera, de la mateixa CUP. L'acord suposa que durant la primera meitat del mandat es canviarà el nom del carrer General Fuensanta per un que hagi sorgit d'un procés participatiu i consensuat amb l'opinió del veïnat. Els mateixos veïns seran consultats per l'aprovació definitiva de la nova denominació, i rebran l'ajut del consistori per adoptar el nou nom als documents oficials.

L'acord no va agradar ni als veïns del barri ni a la CUP. Els uns creuen que la decisió final ja està presa. Una veïna contrària al canvi de nom va afirmar que «fareu el que us doni la gana» abans de qualificar als regidors com a cacics i de ser «pitjors que en Franco». Més tard va retirar aquestes paraules, en ser represa per la republicana Teresa Jordà.

Altres en canvi consideren flàccida l'actuació del consistori. És el cas del coordinador de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Antoni Clusells, que va mostrar-se «decebut» i es va preguntar quin paper tindran en el procés independentista els ajuntaments quan s'intensifiquin les dificultats, si en la denominació d'un carrer ja es deixen influenciar per «trenta o quaranta veïns». Un altre ripollès va alertar sobre la possibilitat que el cognom de Fuensanta segueixi figurant al carrer un cop acabat aquest procés, amb una reflexió: «Que jo sàpiga a Alemanya no han deixat enlloc el nom de Hitler pel sol fet d'haver retirat el d'Adolf».

Sala plena de veïns

Per segon ple consecutiu el pati de butaques es va omplir, sobretot amb veïns del barri de Fuensanta i de simpatitzants de la CUP. El regidor convergent Josep Maria Creixans va mostrar-se en desacord amb les «formes» que ha exhibit la CUP en aquest debat, després que l'alcalde Jordi Munell es negués a respondre a un militant de la CUP amb qui ja es va enganxar en el ple de febrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema