Dietari

Quan passejo pel carrer Nou de Girona ja només em fa aturar l'aparador del Claustre, la galeria d'art dels Mascort. La resta de comerços, franquiciats o no, no m'interessen gens. Com a molt faig una aturada abans de pont de Pedra, en aquell trosset de Santa Clara, per comprar gominoles angleses a la botiga de llaminadures de la Rosa Vila, al costat de la floristeria. El Claustre canvia molt sovint els quadres d'uns aparadors que tenen molt magnetisme. És l'art i el comerç en perfecte harmonia. Recordo una onada pintada per en Paco Ferrando que quasi em fa córrer a buscar refugi de tant real com era la fúria del mar.

L'aparador del Claustre té una atracció que convida a accedir a la galeria. I si s'hi accedeix amb una nen, com vaig fer jo una vegada, i a dins hi ha en Miquel Mascort, l'experiència és més rellevant. El senyor Mascort li agrada molt preguntar als nens quins quadres els hi agraden i els acompanya per l'exposició. Té la sensibilitat artística d'un galerista i l'olfacte d'un comerciant. Un dia, en una conversa amb en Lluís Roura, va explicar: "hi ha molta gent que té molts quadros i potser ja no en comprarà més. Però si un senyor deixa deu quadros als dos seus fills, cada un només en tindrà cinc (...) i així l'efecte divisió de les generacions posteriors farà que, al final, un acabi comprant quadros perquè el seu cosí en tindrà i ell no... per això l'art mai morirà".

DIUMENGE. Colonialisme.

Passo per Medinyà, un municipi que el PP vol que s'annexioni de nou a Sant Julià de Ramis, quan cap dels dos pobles ho vol. El PP ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional, que s'ha convertit en la legió moderna del Govern. El TC és una mena de pinxo de Soraya i companyia. Diuen que Medinyà és massa petit per ser independent. La realitat és que qualsevol cosa que soni a independència provoca al PP marejos i vòmits. Medinyà i Sant Julià són dues realitats molt diferents. Però què sabrà el PP, un partit de vocació colonialista, sobre la realitat dels territoris d'ultramar?

DILLUNS. Pensament únic.

Llegeixo a diferents diaris de dretes d'Espanya la protesta que fa, a Jafre, l'Albert Boadella. Denuncia que algú li ha tallat un xiprers davant de casa seva. Diu en una pancarta que uns "covards els varen tallar una nit" per "imposar el pensament únic".

Desconec com ha anat el succés. Si els cretins ho han fet per motius polítics, comptem amb la meva radical animadversió i el meu contundent repudi. Si és una gamberrada aliena a les postures de Boadella, el tema no mereix una línia de diari.

Sigui com sigui, els Mossos d'Esquadra han d'investigar els fets. I no tant pels arbres, que també, sinó per evitar que l'atac pugui anar a més. L'alcaldessa té l'obligació de rebre Boadella per deixar clar que la convivència és innegociable.

De tota manera, fora dels seus murs, Boadella s'ha de sentir molt incòmode a Jafre. Desconec si en aquest poble empordanès hi ha un pensament únic però si que em temo que hi ha un habitant - el propi Albert Boadella- que té un pensament que és únic perquè en aquell poble probablement ningú més el tingui. Però encara que sigui el seu pensament únic, que quasi bé sempre expressa de forma ofensiva, ultratjant, injuriosa i feridora, un país civilitzat i democràtic sempre l'ha de protegir radicalment.

DIMARTS. La mort dels pollastres.

"M'han atacat dues vegades en pocs dies i m'han matat tots els pollastres", explica un pagès que ha baixat a Girona per anar al metge. Ara fa un esmorzar solemne en un bar del Güell. Explica que fa uns dies va trobar el corral ambientat com si fos una una pel·lícula excessiva d'en Tarantino. La primera vegada va trigar en saber qui o què havia provocat aquella carnisseria, amb els cossos dels pollastres desmembrats per tot arreu: "un cap per aquí, una pota per allà i molta sang... sang per tot arreu!". Descartada una secta satànica o els depredadors habituals, l'home va consultar a un altre pagès que li havia passat una cosa similar. "Els visons! Els 'putos' visons! No en dubtis... n'hi ha milers i cada vegada n'hi ha més per aquí (Gironès). Conec més de 10 casos d'atacs", li va explicar. Després d'aquell episodi, relata entre glop i glop de trifàsic, ha patit un altre atac. Des de fa dues dècades el visó americà és una de les plagues de depredadors més ocultes. Al llarg dels anys s'han anat escapant de granges o simplement els han abandonat quan la pell de l'animal no ha estat rendible. Fa anys la Generalitat va fer un pla de control d'animals invasors que, pel que sembla, ha fracassat estrepitosament en el cas dels visó.

DIMECRES. Religió a les aules.

Sóc d'aquells que quan era molt jove pensava que si mai tenia una fill, impediria que estudiés religió perquè no sóc creient. Posteriorment vaig canviar d'opinió després d'una llarga reflexió que em va portar a la conclusió que en aquest país no cal creure en res però cal saber identificar els codis culturals i socials de la religió catòlica. Ens agradi o no som catòlics per inducció.?Després d'haver passat per l'experiència del fill, torno a no tenir massa clar què és el més convenient. Sobretot per la precarietat d'allò que li han explicat a religió i perquè aquest ensenyament s'ha convertit en un enutjós tràmit per a les escoles i en una matèria molt desordenada. En definitiva s'ha convertit en una pèrdua de temps que explica molt bé que, avui, en els centres públics de Girona hi hagi 6.000 alumnes menys de religió que fa 10 anys. Amb prou feina arriben als 15.000. Sempre he pensat que la religió s'ha d'explicar de forma molt amena i escèptica i sobretot molt allunyada de la fe. Per això mai s'ha ha d'impartir classes de religió ficat dins d'un hàbit.

DIJOUS. El barri gitano.

Ara que tot s'ha tornat políticament correcte, higiènic i endreçat, en diuen el barri de Sant Joan. Quan ho vaig sentir anomenar així per primera vegada no sabia a que es referien. A Figueres sempre se li ha dit el barri gitano. Avui ha tornat a sonar-hi la banda sonora del xiulet de les bales. Tot apunta a un intercanvi de trets entre clans rivals de la droga. Sant Joan és una zona que la majoria de figuerencs no han trepitjat mai de la vida i que ara han d'intuir per força per agafar l'AVE. És una llodriguera. El vaig haver de trepitjar moltes vegades quan treballava de periodista a Figueres i mai per anar a una obra de teatre o per fer un còctel, malgrat que això últim no és del tot cert perquè una vegada em vam convidar a un got de vi i un tros de formatge. Va ser la mare de dos germans traficants que em volia convèncer perquè publiqués que els seus fills eren innocents. A aquesta dona l'havia conegut a principis dels noranta quan van enderrocar les darreres barraques que quedaven al Garrigal per construir el pàrquing i obrir un carrer. La vaig conèixer enfrontant-se a la policia perquè una excavadora no li aixafés la casa.

El setge al gitano ve de molt lluny a Figueres. El barri actual es va crear durant el mandat de Ramon el Gitano (l'alcalde Ramon Guardiola), per traslladar els gitanos que aleshores estaven en un altre gueto al nucli urbà. Aquest barri és avui un lloc indigne pels seus habitants. Fa anys que s'hauria d'haver enderrocat amb totes les garanties de recol·locació de la seva gent. Però la política local ha estat incapaç. S'hi va pensar amb un cert rigor durant l'alcaldia de Joan Armangué, que va elaborar un pla per recol·locar les famílies arreu de la ciutat. Actualment només es parla del problema quan hi ha trets, punyalades i operacions policials contra el tràfic de drogues. La política de Santi Vila, primer, i de Marta Felip avui, consisteix en que el barri es vagi desintegrant lentament i de forma vergonyant fins a la seva autoeliminació.

DIVENDRES. Usura bancària

Un jutjat de Girona ha condemnat al Banc de Santander a retornar 120.000 euros. La sentència considera que el banc dels Botín no va informar al seu client de 78 anys i pràcticament cec, dels riscos que assumia quan va comprar un milionari producte financer. Aquest home sempre que feia operacions al banc anava acompanyat de la seva filla. Però el dia que el van fer firmar 24 Valores Santander, considerat un producte tòxic, hi va anar sol i li van donar la informació per escrit... Sí, per escrit a una persona cega! Ell és mort i el Banc haurà de donar els diners a la filla. Es pot ser més miserable?