Un metge i una llevadora de l'hospital Sant Jaume d'Olot estan sent jutjats a Girona per presumptes lesions a un fetus durant el transcurs d'un part ocorregut l'abril de 2009. La seva inhabilitació de tres anys i pagament de més de 200.000 euros en concepte de responsabilitat civil depèn que la jutgessa determini si la cesària practicada a la mare es va fer en el moment correcte o amb un injustificat retard que va permetre al fetus patir una hipòxia a causa d'haver ingerit el seu meconi quan la mare va trencar aigües.
El ministeri fiscal i l'acusació particular no dubten que la discapacitat del 33% que ara presenta el nen es deu precisament que el retard en la cesària, l'aspiració del meconi i posterior hipòxia del fetus van provocar que el bebè acabés sofrint un infart cerebral gairebé un dia després de néixer. Un aspecte que discuteixen les defenses en atribuir l'infart cerebral a altres causes desconegudes.
La clau d'aquest cas és determinar si el fetus va sofrir durant el part perquè, en cas de ser així, es podria induir que les lesions cerebrals van produir-se per no anticipar la cesàrea. L'embarassada va trencar aigües a les dues del matí del 7 d'abril però en comptes de mantenir-la a l'hospital la van enviar a casa fins que tingués contraccions, les quals van començar l'endemà al matí. La manca de dilatació va obligar a provocar el part però abans no es va optar per realitzar la cesària el fetus va patir davallades en la freqüència cardíaca que el facultatiu i la llevadora atribueixen a la pressió que realitzava per sortir de l'úter i no a una hipòxia.
Els acusats van remarcar que van seguir el protocol habitual en aquests casos i que les davallades en la freqüència cardíaca del fetus no eren perilloses per ser episodis puntuals. Van apel·lar també als resultats del pH umbilical per demostrar que no hi va haver sofriment fetal durant el part.
La pediatra que es trobava en el quiròfan durant la cesària admet que va haver d'intubar el nadó per extreure-li el meconi que s'havia empassat durant el part però seguidament afegeix que el nounat va començar a recuperar-se passats cinc minuts, es va estabilitzar en deu i va poder succionar amb normalitat els pits de la seva mare. «Un nen que pateix hipòxia no es comporta d'aquesta manera», va assegurar la facultativa durant la seva declaració testificial.
Els acusats i la mare del menor van coincidir a afirmar que tot l'embaràs s'havia presentat amb absoluta normalitat.
Els perits
No hi ha un criteri unànime entre els vuit perits que ahir van declarar davant el Jutjat Penal número 4 de Girona. N'hi havia que no qüestionaven l'actuació dels acusats durant el part i atribuïen l'infart cerebral del nounat a altres factors aliens a la hipòxia però d'altres precisament, consideraven que les lesions del nadó es devien a la manca d'oxigen. El problema de fons és que els indicadors permetien descartar un sofriment del fetus -el pH umbilical era correcte, el test d'Apgar era normal- però els fets apuntaven al sofriment fetal i posterior infart -infecció pel trencament d'aigües, davallada cardíaca i ingesta de meconi-.
Està previst que el judici conclogui avui amb els informes de les parts.
