Maneres de fer

11.04.2016 | 07:03
Maneres de fer

dues maneres de fer
M'he posat per norma no especular gaire sobre si hi haurà noves eleccions o no perquè el panorama es canviant no dia a dia sinó hora a hora. A data d'avui, semblen més possibles noves eleccions... però poden quedar replecs amagats en una negociació d'última hora. Mentrestant miro astorat la falta de cultura del pacte i del compromís que presideix la política espanyola. Hi ha dues maneres de fer, en el nostre entorn geopolític: Grècia i Turquia o les maneres centreeuropees. Jo sóc partidari de les maneres centreeuropees i escandinaves però no és gens segur que els grans partits espanyols en siguin.
A Grècia, l'any 2012, van viure una situació semblant a l'actual al Congrés. Es van encaparrar a repetir eleccions: el resultat va ser semblant, Nova Democràcia va continuar guanyant i qui hi va perdre va ser el socialista PASOK, que va caure i es va convertir en el soci menor de la coalició. A Turquia es van repetir eleccions l'any passat. Les primeres al juny, les segones l'1 de novembre. Entre les primeres i les segones l'APK governamental del president Erdogan va començar la guerra oberta contra els kurds del PKK i va entrar activament en guerra a Síria. El resultat va ser passar de la majoria relativa a la majoria absoluta.
En canvi, en l'Europa central i del nord, ningú repeteix eleccions. El 14 de setembre de 2014 es van celebrar eleccions a Suècia. Canviava la majoria però un partit d'extrema dreta desfigurava qualsevol acord per aprovar els pressupostos. Des de la Segona Guerra Mundial els dos grans blocs de centreesquerra i de centredreta s'alternaven amb les respectives majories absolutes. Van arribar a fixar unes noves eleccions pel desembre... però en el temps de descompte... van pactar un acord de governabilitat públic i firmat a 8 anys vista! Pel qual els partits es comprometien a votar el pressupost de la majoria, fos quina fos i per dues legislatures, any a any i durant vuit! A Holanda qui guanya les eleccions no sol arribar mai al 25% dels vots i el pacte entre diferents és indispensable en un hemicicle de 120 escons. Pel que fa a Suïssa, quasi ningú posa cara en la comunitat internacional als seus governants... perquè la presidencia del consell de ministres és rotatòria i els partits integren el govern des de la discrepància i sempre el pacte. Fins i tot Itàlia és molt més sofisticada i donada al pacte. No cal dir res de la política britànica.
A Espanya, el panorama és desolador: ple de murris i de cabuts que pensen que "resistir és guanyar" sense cap ànim de reforma. Els partits de l'anomenada "nova política" s'ho haurien de pensar dos cops abans de tornar a passar per les urnes. Perquè en aquesta eventualitat funcionaria el reagrupament del vot útil a favor d'un govern estable i baixaria la participació i el vot protesta. Ciutadans, que s'ha nodrit de vots descontents del PP, té un acord signat amb el PSOE. Podem ha demostrat que no sap passar de la retòrica als acords per influir. Si no fos pel moment polític català, ja hi hauria govern a Madrid. Si el cas català no sap trobar resposta en la política espanyola i ens poden arribar a organitzar unes noves eleccions en homenatge a nosaltres... més que mai haurem d'aprofitar l'oportunitat per fer-nos sentir. Quina tropa!

Txernòbil, 30 anys
A finals d'abril farà vint anys del desastre nuclear de Txernòbil, en aquella URSS que ja presentava els primers símptomes de ser un aparell de control exhaust. Recordo amb precisió de memòria visual les imatges de televisió. Tenia 13 anys. Ara l'URSS ja no existeix i Ucraïna és una societat extraordinàriament empobrida per la guerra i el mal govern. Ara conec molt bé els ressorts d'aquest país que segurament la setmana que ve tindrà nou govern i nou primer ministre. Un país difícil de conjuminar sobre el mapa. Cada vegada m'agrada més comprar mapes europeus de segles passats. Ajuden a explicar moltes coses del present. Mapes, mapes, mapes... Més que un mapa de l'antiga Iugoslàvia, el que és deliciós és trobar un mapa del segle XIX quan l'Imperi turc i l'Imperi Austríac feien frontera de ple als Balcans. Només una petita porció de terra va resistir la gran expansió dels dos imperis sobre els Balcans: una terra anomenada Montenegro més les ciutats-Estat de Ragusa i de Kotor. En els mapes del segle XIX, l'oest d'Ucraïna era Prússia, l'anomenada regió de Galícia. I l'oest era Rússia. Bé, res és inamovible. Sense cap mena de dubte. I les coses que veurem. I alguns diuen que tot és ina?movible. Maneres de fer.

autovies
He rebut una foto, que ha circulat molt per les xarxes socials, d'una autovia a Extremadura que corre paral·lela a la carretera "nacional". Un amic expert en la matèria m'ha dit que aquesta és la manera més habitual i barata de desdoblar una carretera quan l'orografia ho permet. I que el que és l'excepció són els desdoblaments que es fan a Catalunya, carretera nova sobre carretera vella, per minorar l'impacte ambiental. L'altre dia vaig anar a dinar a La Granota i vaig veure la lentitud del desdoblament de 2,3 km de la N-II. Les empreses tenen 40 mesos per fer l'obra! Motiu: remenar les terres, fer impressió de treball i eternitzar l'obra gastant poc cada any. L'agost de 2013 la ministra de Foment va afirmar que el 2014 tots els trams nord de la N-II estarien adjudicats per començar les obres. Aquest govern en funcions fixa el cabal hidrogràfic del riu Ebre, treu una convocatòria de 19 mil places de funcionaris, es veu legitimat per dur al constitucional recursos contra lleis catalanes... però té les mans caigudes per adjudicar uns trams d'N-II pressupostats per al 2016. El PP i Girona... una història de sadomasoquisme. Maneres de fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema