L'hospital Josep Trueta de Girona encara el seixantè aniversari encallat i sense concrecions sobre el futur de l'edifici. El centre, que va obrir les portes el 13 d'abril de l'any 56, farà dimecres seixanta anys sense cap notícia ferma sobre el nou equipament, tot i que fonts del Departament de Salut han reiterat a Diari de Girona el "compromís ferm" del nou conseller, Toni Comín, amb el projecte de construcció del nou hospital, pel qual la Generalitat continua buscant terrenys i pressupost per finançar-lo.

I és que, després d'anys amb el projecte aparcat i amb les arques de l'administració sota mínims, els pressupostos del 2015 van incloure la primera referència explícita al projecte del Trueta de tot el darrer mandat, perquè preveien la redacció del pla funcional d'un nou equipament a la zona nord de Girona "si hi havia disponibilitats pressupostàries". Aquest document, que no és el projecte constructiu, és el que ha de determinar les necessitats d'espai de la nova estructura i quants metres quadrats s'han de destinar a cada servei. De moment no s'ha fet públic.

L'enquistament del projecte, però, no és nou i, de fet, la celebració del primer mig segle del Trueta ja es va fer amb la necessitat del nou edifici sobre la taula. Era època de bonança econòmica i al capdavant de la conselleria hi havia la gironina Marina Geli, que no s'havia oblidat de l'hospital on havia treballat: aquell 2006 va presentar el projecte del que s'havia de convertir en l'hospital de referència a Girona per al segle XXI.

Les primeres insinuacions sobre el nou Trueta ja sonaven des del 2004, i al novembre del 2005, es va presentar una primera maqueta del futur hospital de Girona, que es començaria a construir el 2007 i estaria acabat al 2010.

Els gironins van veure l'esbós del que havia de ser l'hospital l'octubre del 2006, enguany farà deu anys. Va ser tres setmanes abans d'una cita electoral quan Geli va presentar en societat el projecte que havia guanyat el concurs d'idees per a l'equipament. Batejat com a Riumuntat -acrònim de riu, muntanya i ciutat-, se'l va escollir per la seva integració amb l'entorn, i havia de ser un emblema per a la façana nord de Girona.

Amb una inversió anunciada de 220 milions d'euros, la voluntat de Geli, va dir, era que aquest edifici de nou plantes d'alçada, diàfan i encarat cap al riu Ter estigués operatiu el 2011, un any més tard del que havia pronosticat inicialment.

Aquell va ser un dels molts endarreriments que va patir la gestació del nou Trueta: l'abril del 2008, la consellera va mostrar l'avantprojecte definitiu i va avançar que estaria en marxa el 2013 per, dos anys més tard, postposar-lo fins al 2016.

En aquests anys, la iniciativa va incrementar en pressupost -l'última versió, 250 milions-, però també en ambició, perquè el Trueta seria "la catedral del segle XXI", segons la socialista, amb un gran campus de salut que, a més d'un hospital de quinze pisos, havia d'incloure la Facultat de Medicina i la recerca biomèdica. L'única cosa que queda de tan magne projecte són els mòduls prefabricats on es van traslladar les consultes externes per poder començar l'enderroc de les velles instal·lacions.

El desembarcament de CiU a la Generalitat i la crisi econòmica van deixar anar una galleda d'aigua freda: en la seva primera visita a Girona, el conseller Boi Ruiz va descartar el projecte del tripartit per als pressupostos d'aquell any, i va anunciar que els gironins no tindrien nou Trueta fins al 2020. El tema va seguir fent xup-xup, sobretot pel que fa a la ubicació, i Ruiz anava donant informació per entregues, fins que al maig del 2014, va confirmar en una reunió a l'Ajuntament de Girona que havia aparcat la construcció del nou edifici per centrar-se en la remodelació de l'actual.

El projecte va ressuscitar el març de l'any passat, dos mesos abans de les eleccions municipals i amb les catalanes a la cantonada, però sense calendari ni pressupostos previstos. Quan el nou gerent del Trueta i el Santa Caterina, Joaquim Casanovas, va arribar al càrrec, va remarcar que la intenció del govern era seriosa, però que calia invertir en l'edifici existent -per exemple, amb l'ampliació de les Urgències, que doblaran l'espai ocupant la superfície del laboratori clínic- perquè s'hi hauria de conviure, com a mínim, una dècada més. Veurem.