El turisme nàutic, principal enemic dels prats submarins

Un estudi alerta de l'impacte dels fondejos sobre la vegetació marina

12.04.2016 | 07:14

Els boscos de la Costa Brava no acaben a la platja. Mar endins hi ha grans extensions de vegetació que prolonguen la flora mediterrània. Són els prats marins, terrenys encara inexplorats i font de riquesa per als ecosistemes del fons del mar. Tanmateix, estan en perill. Un estudi alerta que un turisme nàutic sense control posa en risc la viabilitat d'aquestes zones verdes submarines.

Són els prats i els boscos del fons del mar. Llargues extensions de plantes que s'escampen pel sòl marí a poca distància de la costa i a profunditats relativament baixes, però que tanmateix són encara terreny inexplorat per a científics i investigadors.

Els prats marins són per tot arreu i enriqueixen inequívocament els ecosistemes marins. Igual que les seves cosines terrestres, les plantes que conformen les pastures subaquàtiques fan la fotosíntesi, pol·linitzen, floreixen i sobretot donen aixopluc i aliment a milers d'espècies diferents, convertint-se en "enginyeres d'ecosistemes" capaces de crear hàbitats molt rics i variats.

De tota manera, aquests tresors marins no estan protegits. Un estudi fet per l'Institut Oceanogràfic Espanyol a partir de milers de dades i estudis locals ha permès fer una radiografia completa de la situació actual d'aquestes pastures.

Aquest estudi, presentat en forma d'Atles, també desgrana els perills amb els quals s'enfronten els prats marins, principalment a causa de les activitats humanes.

Així, l'Atlas de las praderas marinas de España destaca que les pastures subaquàtiques de les comarques gironines estan força resguardades de la contaminació i d'altres impactes com la regeneració artificial de les platges (en les quals s'agafen grans quantitats de sorra submarina per bolcar-la a la superfície), principals problemes dels prats marins de Tarragona i Barcelona.

Això passa perquè la vegetació submarina de Girona (formada principalment per Posidonia Oceanica i Cymodocea Nodose) està arrapada a les cales i, per tant, resguardada de les envestides de les màquines. A més, el litoral gironí no té una gran indústria que deteriori la riquesa de l'aigua.

Pressió de fondeig
L'estudi, però, alerta que l'enemic principal de la flora marina del litoral gironí és la pressió que pot provocar el turisme nàutic, sobretot els fondejos de les recreacions esportives i la construcció d'instal·lacions portuàries recreatives. Segons desgrana, "a la costa catalana les zones de més pressió de fondeig les trobem a la Costa Brava, ja que coincideix un parc nàutic més nombrós i una situació dels prats dins de les cales coincident amb les millors zones per fondejar".

L'estudi també apunta que "en alguns casos la construcció (o en el seu cas, ampliació) de ports ha suposat un impacte directe significatiu sobre els prats amb pèrdues de fins a un 50% dels seus efectius (densitat i cobertura) per la disminució de llum i acumulació de sediment". Davant d'aquestes problemàtiques, l'estudi ressalta també els esforços que s'han fet en algunes zones per compatibilitzar turisme i medi ambient, com en el cas de les Illes Medes amb la instal·lació de fondejos ecològics fa més de 20 anys, o a Portlligat.

Els temporals, l'altra amenaça
L'Institut Oceanogràfic Espanyol també apunta a un altre perill per als prats marins gironins, i aquest no té un origen humà sinó natural. "Les perturbacions d'origen natural poden també ser agents destacats de la dinàmica i, en alguns casos, de la degradació de les praderies".

Fa referència sobretot als temporals, com el que va tenir lloc el 26 de desembre del 2008 al litoral gironí, "que va causar la pèrdua del voltant del 23% de l'àrea de prats superficials i al voltant del 5% en àrees més profundes".

En aquest sentit, l'Atles remarca "indicis de pèrdues importants en els últims deu anys en prats superficials, sobretot a la Costa Brava per temporals més freqüents i de menys intensitat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema