El Ter baixa aquests dies un 18,9% més buit del mínim ecològic que estipula el reglament català. El volum d'aigua del gran dels rius gironins al seu pas pel pont de la Barca de Girona és, dia sí i dia també, menor dels 4,6 metres cúbics per segon que fixa el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment.
Aquest pla es va aprovar l'any 2006 i és el marc de referència teòric de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a l'hora d'establir els cabals ecològics dels rius catalans. Per al Ter, el Pla Sectorial estipula aquests 4,5 m3/s de referència durant la major part de mesos; tanmateix, a l'abril i maig l'eleva a 5,9 durant l'estiu (juliol, agost i setembre) el rebaixa a 3,6 m3/s.
Però tant els mesuraments de l'ACA com els que des de fa un mes i mig està portant a terme la plataforma Aigua és Vida al mateix punt de la ciutat (Pont de la Barca) indiquen que la quantitat d'aigua que baixa és molt menor a la indicada.
Segons les últimes dades d'aquesta plataforma, en el que va d'abril el Ter va tenir un cabal superior al mínim legal durant només dos dies. Van ser els dies 8 i 9, quan el cabal es va enfilar a 8,9 i 9,8 metres cúbics per segon respectivament. La crescuda va coincidir amb dos dies de pluges continuades, però el riu aviat va tornar a tenir uns nivells molt baixos.
Segons Aigua és Vida, el riu baixa per sota del cabal ecològic des de fa molt de temps. Des que van començar a mesurar diàriament el volum, els barems només s'han complert tres vegades. La resta de dies l'incompliment ha oscil·lat entre el 15 i el 20% de mitjana, una situació que la plataforma considera «inadmissible i alarmant».
Les dades validades de l'ACA (fins al 31 de març) situaven el cabal al voltant dels 4 metres cúbics per segon, una xifra que també estaria per sota del mínim fixat pel Pla Sectorial.
Els barems franquistes
La polèmica per la qual topen les administracions i la plataforma Aigua és Vida gira al voltant de la xifra mínima de cabal ecològic. En diverses ocasions els representants públics han defensat que el riu Ter té garantit un cabal ecològic perquè sempre sol estar per sobre dels 3 metres cúbics per segon.
Aquest és el topall que marca la llei franquista de 1959, una normativa que Aigua és Vida no reconeix «perquè ja tenim un marc normatiu més recent i aprovat al Parlament», però que ha servit i serveix moltes vegades per marcar el mínim d'aigua que necessita el Ter per garantir els seus ecosistemes.
Segons Aigua és Vida, el Ter té uns nivells tan baixos perquè «és un riu sobreexplotat», principalment pel trasvassament que permet abastir d'aigua els cinc milions de persones que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Però també per les altres activitats i usos que s'hi fan des que neix a Vallter fins que mor a Torroella de Montgrí. En aquest sentit, la plataforma defensa que el cabal del riu sigui «de requeriment previ», tal i com marquen les directrius europees.
És a dir, que es prioritzi un cabal ecològic mínim per garantir la viabilitat del riu, abans de qualssevol altre ús.
