és ben bé que...

La setmana passada, tot just la setmana passada, em vaig acostar a l'escó de l'ara exministre José Manuel Soria per continuar la nostra conversa sobre una empresa de Martorell que esta a punt de tancar i deixar al carrer 300 treballadors.

El motiu: una sanció del Ministeri d'Industria per incompliment de la normativa en matèria de renovació dels aparells generadors d'energia. Una multa molt alta. Només li plantejava una fragmentació en molts anys per salvar l'empresa.

Educadament, però amb contundència, em va dir que els seus serveis jurídics li havien dit que això seria un delicte de prevaricació i que això no es podia fer. Seriosament em va dir: "No em puc saltar la llei de cap de les maneres". Vaig girar cua pensant que amb el nou ministre, quan arribés, ja tornaria sobre el tema. Aquest "no em puc saltar la llei de cap de les maneres" em torna poderosament al cap quan Soria davalla a l'infern dels Papers de Panamà.

italians, en el fons

Escric aquestes línies amb uns italians a la taula del costat, arran de mar. Família italiana amb un italià de mitjana edat que ha convidat a dinar una noia de nacionalitat indefinida i amb la qual es comuniquen en anglès.

L'àvia, la nona, té cura de la néta, que es diu Victoria. L'avi, darrere unes ulleres de sol contundents, té una fisonomia que podria ser perfectament la d'un home solcat pels anys a l'Empordà. La mare de la Victoria s'ha tret la samarreta gaudeix dels primers raigs de sol càlids que ens acaronen en aquesta primavera.

No tinc clar qui és el pare, i si hi és, no m'interessa. Però la curiositat m'ha interpel·lat. La conversa es desenvolupa en uns termes deliciosament divagants... d'un tema a l'altre sense ordre ni profunditat, el deixar passar el temps i mirar-lo dels caps de setmana.

De cop, unes petites postre amb un animalet de peluix per celebrar l'aniversari de la Victoria. Felicitat profundament extrovertida i mediterrània, gesticulació extrovertida. No tenen motiu de queixa, no en són conscients. La noia que es comunica en anglès i uns polsims d'italià s'acomiada. S'intercanvien els mòbils amb el noi italià.

La mare i l'avià es passen la Victoria i l'abracen i li fan petons continuadament. Ella riu. Té uns ulls blaus maquísims i uns cavells rossos d'anglès, deu tenir entre dos i tres anys. Ells viuen un moment de quotidianitat que mirat des del meu angle és de profunda felicitat. Des d'aquest racó del mediterrani, arran de mar, ells no saben que escric aquestes ratlles sobre ells i que seran els protagonistes d'un bocí de dietari en un diari del nord de Catalunya. Un país, en el fons, profundament mediterrani. A través del mirall de les formes de vida italiana ens poden veure molt bé. No passa pas amb altres societats. La conversa em fa concloure que el noi és el pare. Qui sap...

d'aquí a dues setmanes

Quan s'acabi el termini per formar govern pot ser que es digui, segons del color amb què es miri: no es va poder formar govern perquè la immaduresa de Podem durant aquests tres mesos els ha abocat a no saber assumir responsabilitats i prendre el risc de governar.

Algú altre dirà: la gran irresponsabilitat de Rajoy ha fet que no sa sapigués retirar a temps i deixar pas a una solució de compromís amb un govern de caire mes tècnic i de gran consens.

I potser encara algú podrà dir: gràcies a l'audàcia de l'últim moment el govern s'ha pogut formar per l'audàcia del senyor X que ha sabut trobar una sortida a través d'un govern de concertació.

D'aquí tres setmanes, algunes d'aquestes afirmacions seran fallides. O continuaran essent vàlides. Repetir eleccions és propi de Turquia i Grècia, no pas d'Holanda o de Suècia. En dues setmanes podrem posar el crit al cel sobre la pobríssima cultura política espanyola... o no.

govern en funcions

El govern en funcions es resisteix a comparèixer al parlament espanyol per ser controlat. La Brigada de juristes amb cintura política d'elefant, la Brigada Aranzadi de SSS, ha elaborat una pobríssima doctrina jurídica pròpia del sindicat vertical per driblar les Corts.

Aquest divendres el Consell de Ministres ha convocat 2026 places de Guàrdia Civil i Policia estatal. Fa tres setmanes va convocar 19.000 places de funcionaris de l'Administració General de l'Estat per 2016, un 62% més que la convocatòria del 2015.

I de tot això en diuen "administració ordinària i firma de despatx". És ben bé que alguns són malacostumats d'aquells temps que les Cortes eren un lloc de reunió dels Sazatornils de la pel·lícula La escopeta nacional.