La mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna de Camprodon, té dues portes tancades amb clau als dos únics punts d'accés que hi ha. L'Ajuntament vol evitar així l'extracció massiva de minerals i garantir-ne la seguretat.
I és que aquesta mina està actualment en desús -des del 1966 que ja no s'explota- i hi ha riscos d'esllavissades. Aquest és un indret apreciat pels amants dels minerals perquè conté peces peculiars amb colors molt vistosos. També s'han trobat alguns exemplars de minerals citats per primer cop a Catalunya. Precisament aquest cap de setmana s'organitza una trobada catalano-francesa a Camprodon de micromineralogia per donar a conèixer aquest patrimoni i fomentar l'intercanvi entre col·leccionistes.
Els amants de la mineralogia saben que a Rocabruna hi ha una mina abandonada molt especial. Des de fa anys que tothom qui ho vol s'ha pogut endur el que més li ha interessat. Aquesta mina abandonada destaca pels seus minerals de colors molt vistosos -blaus, verds, ocres-, com a conseqüència d'estar en contacte amb l'aigua i la humitat. Fins i tot s'hi ha localitzat exemplars que fins aquell moment no s'havien trobat a Catalunya com és la claraïta o la theisita. La seva bellesa es pot apreciar sobretot amb una lupa o amb un microscopi quan es tracta de microminerals amb unes mides molt petites.
Malauradament, no sempre tothom ha fet extraccions de la forma més respectuosa i per això ara s'ha cregut necessari regular-ne l'accés. "Hi ha gent que s'ha dedicat a carregar i carregar caixes de forma massiva i això el que fa és destrossar la mina i les possibilitats de trobar espècies poc habituals", explica Joan Rosell, membre del Grup Mineralògic Català (GMC) i col·leccionista de minerals que defensa que calia regular l'accés. Algun dels seus socis s'han trobat que tenien localitzades zones amb minerals molt petits d'interès i que quan hi han tornat al cap d'un temps ja no hi eren perquè algú se'ls havia emportat amb peces molt grosses.
Quan aquest grup d'aficionats dels minerals va tenir coneixement de la mina ara fa uns quatre anys, van quedar admirats per l'abundància i els exemplars que hi havia al sostre i parets. Segons Rossell, "és una mina verge" perquè l'entrada principal va quedar tapada per una esllavissada i això va fer que quedés intacta des que es va abandonar l'any 1966. I des de llavors que l'han estat estudiant extraient-ne mostres.
Popularment es diu que aquesta mina, situada a la part alta de la vall del torrent de les Arçoles i a tocar de França, va ser descoberta pels romans el segle III a.C. per extreure'n la plata. La primera documentació que hi ha es de l'època de Jaume I, el segle XIII. Fins als anys seixanta, se'n va extreure sobretot sulfurs de plom, de coure i de ferro i des de llavors que està abandonada. Actualment encara hi ha les galeries que es van construir en aquella època repartides en els cinc nivells que hi ha.
Visitable de forma segura
La falta de seguretat ha estat un dels principals motius pels quals l'Ajuntament ha decidit col·locar les portes. Les esllavissades del sostre són molt habituals i cal saber moure's per les diferents galeries per no perdre's. A més a més, hi ha alguns pous i un estany amb aigua al qual només es pot accedir amb cordes. "Totes les mines són perilloses però aquesta ho és molt, sobretot perquè està abandonada", assenyala Rosell.
La regidora de Cultura, Anna Colomer, reconeix que els veïns porten anys alertant d'aquests perills i de la necessitat de preservar aquest patrimoni. En un futur, el consistori vol fer-la visitable però no hi ha cap projecte sobre la taula. Primer caldria fer un estudi per avaluar quin és el recorregut més segur i després idear unes rutes turístiques amb personal qualificat que pugui explicar als visitants les característiques de la mina. Els grups haurien de ser reduïts.
