El Dietari

Ramón Iglesias repassa opina sobre els temes més calents de l'actualitat setmanal gironina

18.04.2016 | 07:20

L'agonia d'un aeroport

Seria ser avantatgista dir que fa 10 anys aquest dietari advertia que Ryanair actua sobre un aeroport com una plaga de llagostes sobre un cultiu? Doncs seré avantatgista. Només calia observar què havia fet Ryanair en altres aeroports europeus i, sense anar gaire lluny, què va fer amb el de Perpinyà, que tot just ara aixeca el cap després del pas dels irlandesos i després d'anys dedicant-se a fer de magatzem de ferralla aèria.

Fa 10 anys els poders locals gironins desacreditaven aquestes opinions. Principalment des de la Cambra de Comerç, que proclamava que aprofitaria l'impuls de Ryanair per negociar rutes amb una gran quantitat d'aerolínies del món per consolidar l'aeroport de Vilobí com la pista de baix cost del Prat.

No només no ha passat això -el Prat sencer s'ha convertit en un aeroport low cost-, sinó que les institucions gironines s'han deslligat voluntàriament i amb sigil del futur d'un aeroport que, quan hi passes pel costat, comença a tenir l'aspecte d'instal·lació soviètica abandonada.

Extinció de partits

Quan sento xerrar o llegeixo vells referents d'IC, de Convergència, del PSC... superats pels temps i els esdeveniments, defensant de forma inflexible vells preceptes, amb les mateixes paraules i mateixes fòbies, com si el món no s'hagués capgirat, m'entren ganes d'oblidar Ciceró i citar Danny Glover: "Sois demasiado viejos para esta mierda".

Estem en un temps en què els partits i les ideologies s'estan transformant. De fet un d'aquests partits està en procés d'absorció i un altre debat liquidar-se i ressorgir amb ideals variats.

Però les velles legions dels partits es resisteixen a perdre el monopoli dels argumentaris (ells en diuen ideals), incapaços d'entendre que quan canvia d'hàbitat només l'adaptació permet sobreviure.

Govern de les paraules

Devesa, Parc Central, carrer Barcelona, l'apropament de la ciutat als rius, la redefinició de l'estació del ferrocarril una vegada oblidat el soterrament del tren convencional, l'hospital Josep Trueta... Són projectes o una simple relació d'intencions, agafades a l'atzar, que ha esmentat el govern de Girona durant les dues últimes legislatures i sobre els quals, a dia d'avui, no s'ha avançat ni un mil·límetre.

Sigui per falta de diners, per falta d'audàcia política, per les dues coses juntes, o per alguna altra que se m'escapi, aquest govern no ha encarrilat cap projecte ambiciós en cinc anys. Ni tan sols un de fàcil que va anunciar just al principi de la legislatura passada, com era la renovació epidèrmica del passeig Canalejas.

Parafrasejant a un antic president de la Generalitat: en absència de fets, el govern de Girona s'ha convertit en el govern de les paraules.

Soldats de fires

Diu l'Ajuntament de Girona que l'incomoda la presència de militars de l'exèrcit a ExpoJove, però que hi són perquè compleixen tots els requisits, ja que a la mostra ofereixen formació i feina als joves. Ho diu l'alcaldessa, Marta Madrenas, seguint el llibret d'Ada Colau consistent a rentar-se les mans sense prendre decisions.

Els maleïts exèrcits no són delegacions de pau. Les forces armades són, per definició, organitzacions creades per matar. I els joves que captin amb les fantasies de les missions de pau han de saber que els entrenaran per liquidar persones. Aquesta és la formació i el treballs que ofereixen als joves.

Rajoy, visiti Medinyà

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de Mariano Rajoy contra la llei catalana que va permetre que Medinyà s'independitzés de Sant Julià de Ramis. Rajoy -el recurs el presenta ell com a president- diu que la llei no permet crear un Ajuntament si no es tenen 5.000 habitants i Medinyà només en té 850. És un argument, però la Llei també té en compte altres aspectes per a la creació de municipis, amb la qual cosa el recurs sembla respondre més a la croada del PP contra qualsevol cosa producte d'un referèndum. En cas contrari Rajoy podria organitzar una visita a Medinyà per comprovar in situ la realitat i característiques del poble.

Mans inquietes

Avui ha començat el judici a Jaume Torramadé per la denúncia per, suposadament, haver tocat els pits i els genitals per sobre la roba durant un sopar a l'expresidenta d'Unió a Salt Minerva Amador. El primer dia de judici ens ha portat una sorpresa sobre les suposades mans inquietes de l'antic president de la Diputació. Ha estat el testimoni de la nova alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha dit, davant del jutge, que Torramadé també la va tocar durant aquella llunyana i eufòrica nit de 2012. Girona ha passat de capital de la discreció a convertir-se en el reality preferit dels catalans.

Esclavatge

De sol a sol i per quatre xavos. I si et queixes... al carrer! Aquest és el "contracte tipus" d'una part significativa de les empreses de la carn, un sector sovint mostrat com a modèlic i innovador, però que en realitat busca benefici ràpid a costa de les costelles, no dels porcs, sinó dels seus treballadors. Ho ha denunciat avui la UGT posant dades a una realitat -la dels escorxadors- tan coneguda com volgudament ignorada.
La majoria són immigrants a qui obliguen a treballar d'autònoms per 800 euros bruts al mes. No és l'únic sector que ho fa això de pagar poc i tenir quasi tots els treballadors en règim d'autònom. En conec molts altres perquè la reforma laboral del PP ens ha portat la perpetuació de l'autònom.

Però aquests altres sector no són comparables amb el de la carn, que exigeix als seus treballadors una quantitat d'hores insuportable amb uns nivells de pressió i uns perills incomparables. I el pitjor de tot plegat, aprofitant la vulnerabilitat de l'immigrant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema