Dos gironins han salvat la vida durant el primer trimestre de l'any gràcies als desfibril·ladors públics de Dipsalut. Es tracta d'un home de Montagut i Oix que va patir una aturada cardíaca al gener mentre era al casal cultural i esportiu i sobre el que es va poder aplicar un desfibril·lador automàtic extern (DEA) que hi ha instal·lat a l'ajuntament del municipi, i del xòfer d'un autobús que, al març, va patir una aturada cardíaca mentre conduïa a Sils.
En total, des que es van començar a instal·lar aquests aparells a la demarcació el 2011, els DEA han permès salvar la vida a 29 persones que van patir una parada cardiorespiratòria. La majoria de les persones ateses, 21, es van recuperar gràcies a l'ús d'aparells mòbils que es troben en vehicles policials; set amb aparells fixes i un amb un desfibril·lador lliure, és a dir, cedit temporalment a un ajuntament o entitat. Aquestes són algunes de les dades que es van donar a conèixer ahir durant la jornada «Girona territori cardioprotegit» on Dipsalut va fer balanç dels cinc anys d'implantació del programa.
Actualment hi ha 740 desfibril·ladors públics instal·lats al territori gironí, dels quals 501 són fixos, 199 són mòbils (estan en alguns vehicles de la Policia Local i Mossos d'Esquadra) i 40 són lliures (estan cedits de forma temporal a entitats i ajuntaments). Els desfibril·ladors analitzen el ritme cardíac de la víctima i, tot sols, determinen si és convenient donar-li una descàrrega elèctrica per poder recuperar el ritme normal del cor i permetre que torni a bombar la sang. Mai fan la descàrrega si no és necessària i per tant no hi ha possibilitats d'error.
El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va fer un balanç molt positiu del programa tot dient que «el ritme creixent dels desfibril·ladors demostra que la gent ha perdut la por a usar-los» i que ha entès «que no poden fer mal a ningú».
Un programa pioner i un estudi
El programa «Girona, territori cardioprotegit» és pioner a Catalunya i vol ajudar a definir les intervencions que aporten més efectivitat amb els diners invertits en la millora de la supervivència de pacients amb aturada cardíaca. Per això, des de la posada en marxa del programa, la Universitat de Girona està desenvolupant l'estudi de recerca «Girona, projecte vital». Va començar el 2011 i s'allargarà fins al 2020 amb la idea d'analitzar l'impacte de la implementació del programa i l'avaluació de la possible millora de la supervivència de pacients amb aturada cardíaca després de l'accés de personal no sanitari als aparells de desfibril·lació.
La formació és un dels objectius prioritaris del programa. Per això Dipsalut aposta per fomentar les accions divulgatives arreu de les comarques de Girona per tal donar a conèixer l'existència de desfibril·ladors d'ús públic i promoure el seu ús. A finals del 2016, l'organisme ja haurà ofert un total de 539 cursos i haurà format a 4.900 persones en l'ús d'aquests aparells des del 2011, any en què es van començar a oferir cursos formatius vinculats al programa.
En els cinc primers anys de funcionament, el programa ha comptat amb un pressupost de 3,5 milions d'euros i està previst que aquesta xifra s'ampliï 1,6 milions d'euros més fins a l'any 2020, arribant a un pressupost total de 5,1 milions d'euros.
