L'investigador del grup de recerca Lequia de la Universitat de Girona (UdG), Sadurní Morera, ha analitzat sis depuradores catalanes i ha demostrat la importància de la fase de construcció de les infraestructures de tractament i gestió d'aigua residual. En la seva tesi doctoral, que s'ha realitzat sota la direcció de Joaquim Comas (UdG i ICRA), Lluís Corominas (ICRA) i Miquel Rigola (UdG), Morera fa un pas cap a un millor desenvolupament de la metodologia de l'anàlisi del cicle de vida i la seva aplicació al cicle urbà de l'aigua.

Per assolir els seus objectius, Sadurní Morera ha utilitzat dades de depuradores de sis poblacions catalanes (Girona, Navàs, Balaguer, Manlleu, l'Escala i la Garriga-Granollers).

Els resultats obtinguts són importants, indiquen des de la UdG, tant des del punt de vista metodològic com de l'avaluació de les depuradores estudiades, i obren noves vies per aplicar i aprofitar millor tot el potencial de la metodologia de l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV).

L'ACV és una eina per identificar i quantificar impactes ambientals -com poden ser l'efecte hivernacle, la toxicitat de les aigües i del sòl o reducció de la capa d'ozó- i considera totes les etapes de l'objecte que estudia: des de l'extracció i processament de la matèria primera, passant per la fabricació, distribució, ús i manteniment, i la gestió final com a residu.

En el cas del tractament d'ai?gües residuals urbanes l'anàlisi del cicle de vida permet avaluar tant els impactes ambientals de la fabricació i construcció de col·lectors i depuradores, com els de la seva operació i desmantellament.

Una altra eina d'avaluació d'impacte ambiental és la petjada hídrica, que mesura la quantitat dels diferents tipus d'aigua utilitzats per produir un bé o servei, i avalua els impactes ambientals.

L'investigador del grup Lequia ha desenvolupat un nou procediment per tractar les dades d'inventari per a la construcció d'estacions depuradores de manera fiable i consistent, però alhora ràpida i versàtil.

Entre les seves funcionalitats destaca la possibilitat de realitzar anàlisis modulars de cadascun dels subprocessos de construcció, manteniment i operació; una eina semiautomàtica per avaluar la construcció de col·lectors; i les regressions que relacionen materials i energia en la construcció en funció de la mida de la planta, vàlides per a depuradores amb una capacitat de tractament entre 1.500 i 21.000 m3/h.

Pel que fa a l'avaluació de l'impacte ambiental de les depuradores considerades en l'estudi, des de la universitat asseguren que és especialment significatiu el pes de la renovació de les canonades i, sobretot, l'obra civil i la fabricació de l'equipament de les depuradores, elements que no s'havien tingut en compte en altres estudis.