L'ICO va atendre cada dia onze nous casos de càncer a Girona l'any passat

A més, durant el 2015 es van donar cinc altes diàries de radioteràpia externa i es van dur a terme cada mes dos trasplantaments de progenitors hematopoètics, els anomenats trasplantaments de medul·la òssia o de moll de l'os, i tots van ser autòlegs, és a dir, amb una donació provinent del mateix pacient.

Les xifres, similars als registres d´activitat del 2014, són algunes de les dades que l'ICO va fer públiques coincidint amb el Simposi ICO 10més10, que se celebra fins avui a l´Hospitalet de Llobregat i amb què el centre commemora el seu vintè aniversari.

En aquesta empresa pública cada dia es veuen 40 casos nous de càncer i es fan prop de 900 visites de consultes externes, 350 tractaments de quimioteràpia i 470 més de radioteràpia arreu del país. Pel que fa assajos clínics, n´hi ha uns 350 en actiu, amb prop de 1.000 pacients reclutats.

El primer centre ICO es va posar en marxa al 96 a l'hospital Duran i Reinals de l'Hospitalet i set anys més tard, el 2002, es va inaugurar l'ICO Girona, a l'hospital Josep Trueta. Un any després es va obrir l'ICO Badalona a l'hospital de Can Ruti i el 2014 va entrar en funcionament l'ICO Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, a l'hospital Joan XXIII de Tarragona i al Verge de la Cinta de Tortosa. A més, treballa conjuntament amb una vintena d´altres hospitals.

Durant el simposi es van donar dades de la supervivència dels pacients de l´ICO, comparant-les amb les d´altres països i amb les del mateix centre fa deu anys. La supervivència dels usuaris de l'ICO és una de les més altes del món amb una taxa de més del 60% als cinc anys del diagnòstic del càncer, un 15% més que fa 10 anys.

El director de recerca de l'Institut Català d'Oncologia, Josep Ramon Germà, va destacar que l'ICO és un dels pocs centres del món que fa públiques aquestes dades prenent com a base estadística tots els pacients que tracten.

Tot i aquest fet, Germà subratlla que si es comparen les estadístiques de l'ICO amb les de registres com el SEER americà i l'europeu Eurocare, tots dos del 2007, les dades situen el centre català com un dels que tenen més supervivència del món. Així, si a Catalunya se supera per poc el 60% de supervivència, se situa gairebé al mateix nivell que els Estats Units (65%) i significativament per sobre d'Europa, que amb la inclusió dels països de l'Est té un 55% de supervivència mitjana dels pacients amb càncer als cinc anys del diagnòstic.

Sis càncers

L'estudi de supervivència presentat ha comparat les xifres de supervivència de sis tipus de càncer, els anys 2006 i 2016. El que té un taxa de supervivència més elevada és el de mama, amb un 94%, dos punts per sobre que fa una dècada, i en el qual s´observa un impacte positiu dels programes de cribratge, ja que fa que es detectin tumors en els estadis més inicials. També ha pujat, un 3%, la supervivència dels pacients amb càncer colorectal, que actualment s'ha situat en el 67%.

Els que més han millorat en els últims deu anys són els càncers hematològics. Així, el mieloma té un 62% de supervivència, un 19% superior que el 2006, i el limfoma B de cèl·lula granen 10 anys ha passat del 41% al 68%, gràcies als nous coneixements en el trasplantament de medul·la òssia.

La millora més significativa la registra la leucèmia mieloide crònica, que fa 20 anys tenia una esperança de vida de tres o quatre anys i que avui registra una supervivència del 94% gràcies a nous fàrmacs com l'imatilib, que s´ha incorporat a l´arsenal terapèutic. «És un dels pocs que hem aconseguit cronificar», va dir Germà.

Per contra, el càncer de pulmó, tot i tenir una supervivència del 28% (21% fa deu anys), una de les més altes del món, continua sent un dels que té pitjor pronòstic. Tot i que el 81% dels casos apareixen en homes i el 19% en dones, en les pacients es diagnostiquen en estadis més avançats. En el 88% dels casos, el pacient fuma o havia fumat.