L'hospital Josep Trueta de Girona ha complert seixanta anys d'existència. Fou aixecat quan el règim polític anterior i ha estat ampliat i modernitzat pel govern de Catalunya a partir de l'assumpció competencial en matèria de sanitat pública. Si abans era la Residència Álvarez de Castro o de l'assegurança obligatòria d'infermetat, més coneguda per «la Residència», ara porta el nom d'un dels més prestigiosos metges català del segle XX. Simbologia, òbviament, però havent plogut molt, em sembla d'allò més bé oblidar-se dels noms i centrar-se en la reivindicació de l'enorme i positiva feina feta al llarg de l'any que commemora el seu naixement, com ens deia Alba Carmona, en el seu esplèndid reportatge del Suplement Mèdic de Diari de Girona.

Això no obstant, allò que ara ens toca reivindicar és que tingui un futur digne. Ho hem de fer tots, però ho ha de fer de manera molt principal l'Ajuntament de Girona si no vol deixar perdre una senya d'identitat capitolina com és aquesta. Perquè la primera institució pública de Girona capital porta cinc anys llargs de mutisme degeneratiu sobre el futur de l'hospital i això ja put a obediència deguda o alternativament a decadència de la qualitat de la seva governació.

D'ençà que la consellera Marina Geli, gironina, deixà el govern de la Generalitat, no hem sortit de l'esperpèntic bucle de declaracions del seu successor i col·laboradors d'aquest que en un no-res ha acabat. L'equip de l'antic conseller Boi Ruiz, «amic predilecte» del company Alfons Quintà-i que aquest em perdoni-, es mereix una placa al vestíbul d'entrada del Trueta que porti per nom «Mentiders» i els inclogui a tots per escarni públic. Han faltat impunement a la veritat i això és condemnable socialment pels ciutadans que paguem impostos. I, per si de cas, em permeto d'aconsellar que es deixi espai a la placa, perquè tot fa dir que haurà de ser ampliada per l'actual conseller, Toni Comín, que encara pot fer bo a aquell impresentable gestor de la sanitat pública.

La consellera Geli, almenys, tenia les idees clares i disposava d'un projecte molt engrescador que va presentar a Tribuna de Girona. Mai ha estat una somiatruites la doctora Geli, sinó, en tot cas, una gestora d'aparents impossibles que han quallat en realitats ben tangibles. Se m'acut ara, a títol d'exemple, l'ICO, l'Institut Català d'Oncologia, que no només té reconeixement internacional, sinó l'agraïment de milers i milers de persones i dels seus familiars, a més d'un equip investigador de primer nivell. Faria bé l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ara que obre període, així com la resta del Consistori, de llegir-se aquella excel·lent conferència i l'aposta que feia Geli en favor d'una Girona capçalera tot relligant estudis universitaris, el nou Trueta com a abanderat i la recerca en diferents branques de la medicina.

Quan l'hospital públic gironí de referència compleix seixanta anys, em fa l'efecte que ho celebra com aquell que es troba en fase d'entrar en tràgica jubilació prematura. No hi ha concrecions sobre el seu futur i, en canvi, el que sobren són els molts interrogants que l'envolten. El Trueta i tots nosaltres ens trobem en la cruïlla de la indecisió permanent. És a dir, en obert sentit contrari del que s'espera de tot govern: que disposi d'opcions, que les valori i que finalment decideixi. La consellera Geli ja havia recorregut les tres fases, però, amb la seva baixa del govern l'aturada fou de burro -com es diu a pagès- i la incertesa ve envoltant i difuminant l'hospital. Significativament, com tot sovint posa de relleu aquest diari, allí hi tenim un capital humà de primera divisió, i ni que sigui per aquests professionals mal pagats i pitjor reconeguts, no es pot seguir en els llimbs del gestors públics degenerats respecte de la seva funció. Afegeixo: i Girona ciutat, benvolguda alcaldessa, no pot perdre novament un gran actiu com a capital que és. Per tant, de traslladar-lo a Salt, res de res.