La Diada de Sant Jordi va arrencar, a les comarques gironines, amb el ja tradicional esmorzar literari que se celebra a la Casa Solterra de Girona, seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i que anualment aplega un centenar d'escriptors, editors i llibreters.
Enguany, aquest acte festiu va girar entorn a l'homenatge a Víctor Català, pseudònim que utilitzava l'escriptora Caterina Albert, qui fa 50 anys -el 1966- va morir a la localitat altempordanesa de l'Escala.
El director dels serveis territorials de Cultura, Francesc Ten, va llegir el fragment d'una poesia que Caterina Albert va dedicar a la ciutat de Girona. "Girona antiga és noble com una posta d'or/ Té flaires de museu i quietuds d'arxiuÉ/ És un passat present, un quelcom mort que viuÉ", versa un dels seus poemes sobre la ciutat.
Per la seva part, la periodista Eva Vázquez va ser l'encarregada de fer una glossa per explicar qui era Víctor Català i va instar a continuar allargant en el temps innecessàriament aquest record constant al fet que darrere del pseudònim hi havia una dona.
Segons va ressaltar, Caterina Albert va portar fins a l'extrem la construcció de la seva dualitat, d'una banda el de dona de bona família de l'Escala que feia de perfecta amfitriona, abnegada i modesta i, de l'altra, Víctor Català, un dels escriptors cabdals del modernisme català.
Any Víctor Català
Nascuda a l'Escala l'11 de setembre de 1869, Caterina Albert és autora d'obres com Solitud (1905), Caires Vius (1907) o Drames rurals (1902). Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, l'Ajuntament de l'Escala va declarar el 2016 Any Víctor Català, que commemora amb l'organització de diferents actes. Albert està enterrada al cementiri vell de la seva localitat natal.
