La primera manifestació espiritista a Girona està documentada el 5 de juliol del 1887. Va ser amb motiu de la conducció d'un finat a la fossa. Segons el Diario de Gerona de Avisos y Noticias, feia temps que el difunt estava fora de la congregació catòlica. El diari exposa: "Com que tals actes són estranys a la ciutat, va cridar força l'atenció". Precisa: "Sobretot per la pila de dones i de nens que va romandre davant de la casa mortuòria fins que es van endur el cadàver". Abans del sepeli de l'espiritista, ja hi havia constància de la presència espiritista a Girona. Des del 1882 existia la publicació La solución, dedicada a l'espiritisme. Fins al 15 d'octubre del 1885 en van sortir 79 números (J. Clara, Els esperitistes). A la revista es publicaven experiències espiritistes i debats. El bisbe Tomàs Sivilla ho va criticar fortament.
Això no obstant, la ciència que posa en contacte els vius amb els morts feia temps que havia arribat a Catalunya i s'havia escampat, perquè l'Estat Espanyol de confessió catòlica el tolerava. A finals del segle XIX, la vida era molt dura. Homes i dones es quedaven sols per la pèrdua de la parella o dels fills. N'hi havia que no es conformaven amb la promesa del retrobament en una altra vida de l'església catòlica i buscaven el consol en l'espiritisme.
La pràctica de contactar amb els difunts a través d'un cercle de mans tancades a través del qual s'aconseguien manifestacions d'esperits a base de cops i presències va sorgir al comtat de Nova York entre el 1847 i el 1848 (Los Sitios 27/10/1958). Michel Weekman escoltava cops nocturns a la casa on vivia a Hydesville. Com que els cops el molestaven, Weekman va marxar del poble. La casa va ser llogada per John Fox, el qual tenia una filla. La noia, Margaret Fox, escoltava els cops a la seva habitació i se li va ocórrer de colpejar la paret per respondre. La seva mare ho va explicar al reverend pare Fishborough. A partir d'aquí, en presència de Margaret Fox van aparèixer flors fresques dins de globus de vidre tancats i fins i tot van passar vels d'ultratomba. La família Fox va decidir exposar les habilitats de Margaret a Nova York. Van fer demostracions espiritistes a les sales de les grans cases davant d'un auditori de periodistes, escriptors, poetes i científics. Van sorgir contraris, el professor Agassiz va acusar Margaret Fox de falsa i va recordar que l'església catòlica ja havia condemnat la bruixeria. Tot i això, l'ansietat per conèixer el més enllà va ser explotada i difosa pel món.
El 1861, l'espiritisme havia arribat a Barcelona. Una llibreria de la plaça Reial venia una biografia de Joana d'Arc dictada per ella mateixa des del més enllà. A més, venia Les mystères du peuple, d'Eugène Sue. L'arquebisbe va obrir un procés contra la llibreria que va acabar amb una crema de llibres. La foguera va provocar que els anarquistes se solidaritzessin amb els espiritistes. Segons narra Jordi Arbonès en el Secret dels Esperits , "els dos corrents socials confluïen en la lluita feminista, contra la pena de mort, l'alfabetització obrera, en la creació de clíniques, en la defensa del naturisme, del nudisme i de la hipnosi i del vegetarianisme i de l'homeopatia".
Això no obstant, l'espiritisme va continuar. En dóna constància el fet que el centre d'estudis psicològics -segons exposa Diario de Gerona el 17 del febrer del 1888- va dirigir una circular a associacions i diaris espiritistes d'Espanya. Els convidava a participar en un concurs preparat al Congrés Internacional Espiritista programat a Barcelona. El 12 d'agost del 1888, el diari donava constància de la primera sessió del Congrés Espiritista al Saló Eslava. El defineix com un local on els diumenges a la tarda feien ball per a criades i horteres (nois de mal gust). Van assistir-hi representants estrangers de diverses societats espiritistes i una multitud formada per gent de classe mitjana i treballadora. El van presidir el vescomte Torres Solanot (un home d'edat) i Amalia Domingo (una propagandista). Segons el diari, no hi va haver manifestacions d'esperits.
Revelacions de l'altre món era el que prometia un anunci al diari gironí La Lucha del 10 d'agost del 1905. "Fins als més incrèduls -exposa- es convenceran de les revelacions obtingudes per la cèlebre i incomparable mèdium somnàmbula". Prometia: "les coses més difícils, els secrets més profunds són aconseguits amb èxit. No hi ha decepció!". Continua: "Discreció absoluta!, consultes a través de les cartes i per línies de mans reals de les 8 del matí fins a les 8 de la nit, davant de l'escorxador".
La discreció era el que denunciava la redacció del diari
El problema estava que darrere de l'espiritisme tenien lloc fortes estafes. Hi havia persones que morien i no deixaven els diners ni les propietats als familiars. Un exemple va ser la senyora Bronchard de Vonvary. Algú va fer creure a la senyora que l'ànima del seu difunt marit havia passat a un cavall d'òmnibus. A més, creia que un seu parent baixava tot sovint del cel, on feia de carter. Encara més, pensava que en una altra vida el seu fill havia estat el rei de França i que l'ànima de Sant Joan habitava el cos de la seva filla Maria. La noia recordava que havia estat a les persecucions dels primers cristians i sabia que havia estat decapitada dues vegades. Segons el Diario de Gerona del 9 de gener del 1891, un tribunal va anul·lar el testament de la senyora Bronchard.
El cop d'estat de Miguel Primo de Rivera va suspendre l'acció pública de l'espiritisme del 1923 al 1930, però existia. A partir de l'entrada de la Segona República, van tornar els congressos espiritistes. L'Autonomista del setembre del 1934 exposa: "varis individus del Congrés Espiritista que en aquest dies se celebrava a Barcelona han visitat -aquest matí- el Palau de la Generalitat". Continua: "han estat rebuts per l'alt personal que els ha ensenyat totes les dependències i després el president del Congrés, senyor Taperes, ha pronunciat un discurs. El president Lluís Companys ha contestat en un breu parlament les paraules del senyor Taperes. Companys -segons L'Autonomista- els va contestar que el Govern i la Generalitat de Catalunya respectaran i faran respectar les creences i idees, perquè es puguin desenvolupar en llibertat a la nostra terra".
Durant el franquisme, l'espiritisme va tornar a ser prohibit. Era una pràctica contrària a la fe catòlica i a més havia estat seguida per molts anarquistes. De fet, era una espècie de resposta a l'ànsia d'un més enllà sense necessitat d'una religió. Això no obstant, la pràctica de l'espiritisme va continuar en privat. A partir del 1977, van tornar a haver-hi actes públics referents al més enllà, van aparèixer revistes dedicades als fenòmens paranormals als quioscs. Encara existeixen, de la mateixa manera que continuen les associacions espiritistes. Amb l'aparició de la informàtica i d'Internet, l'espiritisme té pàgines web a la xarxa.
