La immensa majoria de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació foren impulsades, creades i constituïdes per membres actius de la societat civil. En aquells temps, finals del segle XIX i començaments del XX, l'Estat no s'encarregava de la defensa corporativa dels interessos comercials, ni dels industrials i encara menys dels naviliers, sobretot i molt principalment en matèria de transaccions amb altres països. Això explica, entre altres coses, que les Cambres tinguessin com a lloc de naixença majoritària la perifèria litoral d'Espanya i que disposessin, com el cas de Barcelona, d'esplèndids edificis pagats amb diner privat.

Com ben sabut és, l'Estat i la seva Administració Pública són expansius i endemés són intervencionistes. Gairebé ho porten en el seu ADN, com avui es diu. A mesura que l'Estat creix, s'estén i intervé, la societat civil organitzada tendeix o bé a desaparèixer o bé a obeir-lo, no en va lleis i reglaments poden arribar a destruir teixit empresarial. Aquelles Cambres d'iniciativa privada i autofinances pels seus associats varen anar a parar als braços protectors de l'Estat, el qual els imposà drets i deures, fins arribar a finançar-les i posar-hi gent de la seva confiança. Avui, gent de la corda dels que manen.

Potser pel seu servilisme, accentuat recentment a Catalunya quan les menen cap "el procés" i els posen a la firma adhesions polítiques com aquelles dels franquisme, com si fossin escolanets del rector de Vallfogona, el constituent no les va tenir en compte. Partits polítics, sindicats, patronals i associacions professionals disposen de rellevància constitucional en ser esmentats i disposar de dret que una llei els vingui a recular. Les Cambres, no; ni tan sols hi figuren. Essent així, la jurisprudència i la doctrina constitucional les ubica allí on la Constitució esmenta l'Administració Pública. Avui són, per tant, "administració corporativa", amb doble finalitat: la defensa dels interessos generals de la ciutadania que amb elles es relacionen i la protecció dels interessos particulars d'aquells que les integren. Una mistificació que les ha desnaturalitzat. Es regeixen per les lleis ad hoc, però també per les lleis generalistes del Dret Administratiu.

Diari de Girona ha donat compte de la voluntat recíproca de fusió de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols. Els seus presidents, Xavier Ribera i Joan Puig respectivament, persones entranyables, poden i han d'explicar això de la unificació de la millor manera possible. Però no ens enganyem, el que ara es pretén és sobreviure en la misèria, i ho entenc i ho respecto. Cosa ben distinta va ser quan va intentar fusionar-les, fa dècades, en Robert Pallí, president aleshores de la corporació guixolenca, sense aconseguir-ho atesa l'oposició palamosina. La pretensió d'aleshores era valenta per visionària. S'anava a la recerca de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la Costa Brava -aquest era l'horitzó- que els curts de vista i els mediocres varen espatllar. L'objectiu d'ara mateix és evitar retardar el desenllaç de la crònica d'una mort anunciada. O així m'ho sembla.

Perquè el gran problema avui de totes les Cambres de Comerç és que se'ls va treure l'anomenada "quota cameral", un impost afegit per a l'empresa, i ningú ha vingut a endollar-los el diner que necessiten per sobreviure i per complir les seves funcions. Ho va fer el govern zapateril i ho va fer d'avui per demà sota pressió dels més forts per poderosos econòmicament parlant. Una decisió política que de socialista i de progressista no en va tenir res: Totes aquestes corporacions, totes, s'han vist obligades a acomiadar gent i per tant a destruir llocs de treball, quan la seva finalitat intrínseca, l'assenyala per la llei, és enfortir el teixit empresarial i conseqüentment crear llocs de treball.

Les Cambres, sense diners i en espera que es concretin les seves funcions, es troben en temps d'incerteses de tot tipus. No varen fer lobby per obtenir un reconeixement constitucional ni que fos per la via d'esmentar-les, tenen dos "amos", l'Estat i la respectiva Comunitat Autònoma, i a sobre s'han de guanyar la vida ni que sigui per mantenir el rètol i poca cosa més. Però és clar, la submissió al color polític governant té això. No et donen ni les gràcies.