Els ramaders demanen que els costos per gestionar els purins es reparteixin entre tots els agents que intervenen en la cadena alimentària: és a dir, no només els productors sinó també la gran indústria distribuïdora i comercialitzadora. Aquesta és la petició que Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha traslladat a la conselleria de Territori i Sostenibilitat davant la polèmica que hi ha hagut últimament per la creació de noves granges de porcs a les comarques gironines.

L'últim cas és el de Palau de Santa Eulàlia, on a principis d'any l'oposició a fer una granja de 2.300 porcs al municipi va aturar-ne el projecte malgrat que ja comptava amb les autoritzacions pertinents i amb una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia.

El cas va reobrir el sempre polèmic debat sobre què fer amb les dejeccions ramaderes. Els representants de les sectorials ramaderes i de l'aigua de JARC-COAG s'han reunit recentment amb una part de l'equip directiu de Territori per abordar la situació i mirar de trobar una solució que els permeti seguir amb la seva activitat sense entrebancs. En aquest sentit, JARC ha explicat que entre les propostes que van traslladar a l'equip del conseller Josep Rull hi ha la de traslladar part dels costos de millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la gran indústria.

El president de JARC a Catalunya, Jaume Bernis, destaca que, des del tancament de les plantes de cogeneració a principis de 2014, conseqüència del canvi normatiu del govern de l'Estat, "els ramaders han fet molta feina per trobar alternatives per a la gestió dels excedents dels purins que s'hi portaven". De la mateixa manera, afegeix que "aquestes noves opcions (sistemes de separació sòlid-líquid, compostatge, etc.) suposen unes inversions molt elevades per als ramaders". Per a JARC-COAG, es tracta d'actuacions "molt necessàries per garantir el futur de la producció ramadera catalana" i, per tant, veuen coherent poder traslladar el seu cost a tots els agents implicats en la mateixa.

JARC recorda que amb anterioritat ja han tractat aquesta qüestió amb el departament d'Agricultura, traslladant la necessitat de garantir el suport econòmic per a les esmentades inversions. Des del seu punt de vista, aquesta aportació econòmica podria establir-se en una línia d'ajut del PDR català (Programa de Desenvolupament Rural).

D'altra banda, JARC també demana a Territori que es facin analítiques d'aigua del subsòl amb l'objectiu de diferenciar els nitrats orgànics dels d'origen mineral. Segons l'organització agrària, "aquesta informació permetrà establir amb exactitud on som, quines activitats intervenen en cada territori i establir un pla d'actuació global, coherent i adequat per a cada zona", una reivindicació llargament reclamada tant pels ramaders com per l'Associació Catalana de Producció de Porcí (Porcat).

JARC veu amb bons ulls que Territori hagi decidit posposar l'aplicació de la Ponència ambiental del sòl no urbanitzable, que se centra principalment en l'activitat de les explotacions ramaderes, emplaçant-se a continuar-la treballant amb els diferents agents implicats. Finalment, afegeix que és molt important que la conselleria d'Agricultura i la de Territori "treballin conjuntament aquest tema, tenint en compte les consideracions dels implicats".