La banda de lladres ninja era tan eficaç que una víctima nega que li robessin

Actuaven amb tant de sigil que gairebé ningú es va despertar i els que ho feien creien que eren un membre de la família

04.05.2016 | 07:22
Els set processats asseguts a la banqueta dels acusats i els seus advocats (esquerra).

Els set acusats de cometre 26 robatoris en cases de la província entre el juny 2012 i l'abril de 2013 eren lladres ninja. Actuaven tan silenciosament que una de les seves víctimes va arribar ahir a posar la mà al foc per assegurar que a casa seva no havien entrat. El judici contra aquesta activa banda es va iniciar ahir a la secció tercera de l'Audiència Provincial de Girona i està previst que s'allargui fins al 6 de maig. Els processats declararan els últims, malgrat l'oposició del fiscal, que tem la possibilitat que adaptin la seva versió per tal de desinvolucrar-se. Els set membres del grup s'enfronten a penes d'entre sis anys i mig i 13 anys i quatre mesos de presó, en funció de si van organitzar o van participar en cadascun dels 26 robatoris.

El mètode per accedir als domicilis consistia a practicar un forat a les portes de les vivendes per fer-hi passar un filferro i alliberar els forrellats. Una vegada a l'interior, s'enduien mòbils, joies, diners en efectiu o maletes cares i ho venien al mercat negre o ho enviaven a Albània, d'on són oriünds els considerats responsables de la banda, els quals compartien pis a Llagostera -Fatjon Lugja, Alfred Hasa i Eduart Prenga-.

Van entrar en cases de Santa Cristina d'Aro, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Vidreres, Caldes de Malavella, Girona, Quart i Llagostera. La majoria de les víctimes dormia quan van passar els robatoris i no se n'adonaven fins al matí, generalment quan buscaven la cartera i no la trobaven. Algun testimoni sí que va recordar haver sentit sorolls dins de casa a la nit però li va treure importància perquè va pensar que era algú de la família que s'havia aixecat per anar a beure aigua o al lavabo. Un d'aquests darrers va explicar al tribunal que no va ser fins que va saltar l'alarma que es va assabentar que els lladres eren a dins, tot i que no els va veure fins que l'empresa de seguretat li va enviar el vídeo on es veia un home encaputxat amb una llanterna en una mà i una arma en l'altra.

Les cases que assaltava aquesta banda es caracteritzaven per estar aïllades o bé en urbanitzacions poc freqüentades de nit i així reduïen la possibilitat que els enxampessin mentre estaven en plena feina.

L'amagatall
A part que els seus robatoris compartien com a característica comuna els petits forats en portes i finestres per fer entrar els filferros, la banda tenia una altra rutina, consistent a amagar les eines en una petit bosc, prop del radar de Calonge de la C-31. L'endemà tornaven al punt per recollir el trepant, els passamuntanyes, les sabates i la roba.

En el seu escrit de qualifiació provisional, el fiscal del cas, Víctor Pillado, assegura que el botí s'enviava a Albània en paquets postals o se'l repartien entre els membres del grup, que anaven canviant en cada assalt.

Fatjon Lugja, Alfred Hasa i Eduart Prenga es dedicaven a l0calitzar objectius a la província. Una vegada decidien quina casa robar, Lugja s'encarregava de contractar altres persones que traslladaven els lladres fins les vivendes i després els passaven a recollir. Aquests conductors serien Roman Mhoyan, Mohamed Ouzanni, Iulian Andrei Laba i Georghe Mihasca, encara que se sospita que hi havia més lladres que no han pogut ser identificats.

Als membres de la banda se'ls acusa de 17 robatoris continuats amb força en les coses en casa habitada, nou violacions de domicili en concurs medial amb un furt continuat i un delicte de grup criminal.

Lugja, a qui el fiscal considera el cervell d'aquest presumpte grup criminal, és qui s'enfronta a una petició de pena més alta -13 anys i quatre mesos de presó- en atribuir-li la participació directa en 23 dels 26 robatoris. Alfred Hasa s'enfronta a 12 anys i mig de presó per 16 robatoris i Eduard Prenga s'enfronta a aquesta mateixa última pena per set dels 26 robatoris.

Els transportistes s'enfronten a penes de 10 anys i 6 mesos de presó per catorze robatoris (Ramon Mhoyan), 7 anys i 6 mesos per quatre fets i un agreujant de reincidència (Mohamed Ouzanni), 6 anys i mig per quatre robatoris (Iulian Andrei Laba) i 7 anys de presó per a Gheorghie Mihasca per tres dels assalts.

Els set processats en aquest cas estan defensats pels lletrats Joan Pere Zapata, Carles Monguilod, Sergio Noguero, Benet Salellas i Joaquim Bech de Careda, que s'oposen al relat de fets formulat pel ministeri públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema