Sempre he pensat que l'hospital Josep Trueta era la nostra particular casa de tots. Dels gironins i de les gironines. Allà on passem i ens trobem milers de gironins cada any. Per celebrar-hi alegries i també per plorar-hi alguna desgràcia. Com a gironí n'hi he viscut de tots colors. Com vosaltres. Hi vaig néixer però també hi he visitat pares i avis malalts. I sempre he rebut un molt bon tracte. Enguany l'hospital Josep Trueta fa 60 anys d'història. Una efemèride que coincideix també amb el 30è aniversari d'una de les vagues de treballadors més sonades i exitoses en aquesta autèntica estructura de ciutat. Per molts anys.

I no ho dic únicament per la forma de l'edifici, imponent i massissa, ni tampoc per ser un centre laboral amb centenars de treballadors, sinó per la seva importància per a la ciutat. Espai de salut, cura i benestar per a tothom. Independentment de la classe, l'origen, el gènere o la professió. Una expressió clara d'allò «públic», comú, imprescindible.

Una autèntica joia que malauradament fa temps que no és considerada com la prioritat que hauria de ser per tota administració, local o nacional. Així ho demostra l'estat de l'edifici, amb moltes mancances constatades i reivindicades pel personal i els usuaris, i també la incapacitat de desenvolupar un projecte de futur per aquest servei públic de primera necessitat.

Des de l'arribada de CiU a la Generalitat i també a l'Ajuntament de Girona, el debat sobre l'hospital Josep Trueta ha desaparegut del mapa. No se'n parla. No se'l reivindica. De la Clínica Girona ho hem vist tot, fins i tot un projecte fet a mida, però de l'hospital de referència de la ciutat i la demarcació sembla que alguns prefereixen que res surti del calaix. L'alcaldessa Madrenas muda. Ni present ni futur.

Mentrestant, però, petites actuacions, com el trasllat del laboratori, o les retallades constants desfilen el teixit i la força del Trueta. Sibil·linament. De nit i a les fosques per veure si així no ens adonem de l'objectiu final, treure-li el magnetisme, la seva potencialitat. Però no som cecs. Contents d'aquests 60 anys de «Residència», així és com popularment en dèiem els gironins, som del parer que volem que n'hi hagi 60 més. Com a mínim.

Però no volem que siguin 60 anys de precarietat ni tampoc de simple continuisme decadent. No. Nosaltres volem tornar a situar el Trueta com un hospital de referència, com una estructura de ciutat, com aquesta «casa de tots» on saps que hi trobaràs el servei públic i de qualitat que tots els gironins i les gironines ens mereixem. En els últims anys hem vist com la sanitat es convertia en un autèntic negoci pels amics de Panamà i, a poc a poc, es privatitzava i es convertia en un espai de corrupció. Eixe no pot ser el món del futur. Tampoc al Trueta.

Nosaltres pensem que la sanitat pública ha de ser una prioritat de primer ordre per qualsevol projecte de ciutat. I nosaltres ens comprometem a situar el Trueta al centre del debat, a parlar-ne i debatre'n i a tancar una proposta el més aviat possible.

No pas des del partidisme sinó des de la urgència que existeix davant la inacció de l'equip de govern actual que ni tan sols exigeix cap avenç al Govern de la Generalitat.

Un projecte que més enllà de la ubicació es construeixi a partir de quatre pilars: servei públic, instal·lacions de qualitat, referencialitat territorial i recerca. Conjuntament amb els serveis funeraris de qualitat i preus justos i la gestió eficient i comunitària de l'aigua, l'hospital Trueta ha de ser a primera pàgina de les prioritats i no pas en l'oblit més misèrrim. Una evidència que ens fem nostra.