El conseller de Salut, Toni Comón, va anunciar ahir que cessarà la direcció del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i convocarà un concurs públic per fer el relleu de l'actual director, Francesc Bonet. Segons va explicar el conseller al Parlament, aquest nou equip directiu s'encarregarà d'ajustar el model del transport sanitari territori a territori, ja que va admetre certa ineficàcia en els canvis que s'han produït com a conseqüència del concurs públic per adjudicar el servei d'ambulàncies.

L'anunci del canvi a la cúpula del SEM arriba un dia després que la Fiscalia obrís una investigació sobre l'adjudicació del servei en diversos territoris, entre ells la Regió Sanitària de Girona, a l'empresa Transport Sanitari de Catalunya, propietat dels amos de Portaventura, després que la companyia fes una donació de 3 milions d'euros a un hospital finançat amb fons públics i que va ser aprovada en els últims mesos de Boi Ruiz al capdavant de la conselleria de Salut. La Fiscalia ha obert diligències arran d'una denúncia presentada per la CUP per descobrir si la concessió va ser irregular.

Comín, que en cap moment de la seva intervenció parlamentària es va referir a aquesta investigació del ministeri públic, va afirmar que Salut vol «obrir una nova etapa» en la gestió del model de transport sanitari per desplegar un nou model i «ajustar els seus inconvenients».

«Ens ha semblat que seria més positiu, per legitimar i consolidar el SEM, fer un canvi a l'equip directiu. Això no exclou un reconeixement contundent del treball fet per l'equip que encara està al capdavant del SEM, no és incompatible amb aquest relleu», va assenyalar durant la seva resposta a una interpelació de Junts pel Sí.

Comín va assegurar que l'executiu català vol iniciar una etapa amb «política de màxima transparència per part del Departament de Salut» i per això obrirà un concurs «públic i obert» per substituir els directius del SEM. S'hi podran presentar «tots els professionals experts en transport sanitari».

«Els ciutadans necessiten confiança, la tranquil·litat de saber que tenim, perquè el tenim, un dels millors serveis de transport urgent d'Europa, però ha aixecat inquietud. I nosaltres, més enllà de les dades fredes, hi volem donar resposta», va continuar, afegint que «la resposta passa per legitimar el sistema de transport sanitari», a més de «fer tots els canvis que convinguin: tècnics i d'implantació de model».

En aquest sentit, Comín va avançar les primeres conclusions dels informes encarregats per avaluar el nou model d'ambulàncies. Aquests estudis s'estan acabant d'enllestir i s'entregaran a la Comissió de Salut en els propers dies per tal de començar a prendre decisions, però els primers resultats assenyalen «problemes d'implantació» dels canvis del SEM.

Per una banda, Comín va admetre que els nous vehicles d'intervenció ràpida (VIR), en què viatgen un tècnic i un metge per fer l'assistència al pacient in situ però sense traslladar-lo, «de moment no estan donant totes les seves virtuts amb tota la perfecció que convindria».

«No es tracta de revertir-lo, sinó d'un ajust fi del model, territori per territori, i no una rectificació completa», va assenyalar, destacant que si bé els informes confirmen de forma parcial «els avantatges del VIR, no ho fan de manera suficient».

Va apuntar que «no s'està complint de manera suficient» l'objectiu d'«estalviar recursos innecessaris», ja que en un 97% dels casos s'acaben desplaçant dos vehicles -una ambulància i un VIR- i el servei «es desdobla». Tot i que en un 21% dels casos en què intervé el VIR es poden resoldre sense traslladar el pacient, l'estudi recull que en un altre 30% s'acaba fent igualment un trasllat a l'hospital.

Evolució desigual

Pel que fa als temps de resposta a les emergències, el conseller va assenyalar que, comparant les dades del 2015 i 2016 amb els models antic i l'actual, l'evolució no és homogènia al territori, sinó «desigual i aleatòria».

«El patró territorial no es correspon gaire amb les percepcions, perquè en territoris com Lleida o Girona han millorat en transport sanitari urgent. En canvi, territoris en els quals no havíem identificat queixes, com el Vallès Oriental o el Maresme, han empitjorat.

En el cas de Girona, Comín va posar com a exemple el percentatge d'incidents assistits en menys de 8 minuts, un indicador de qualitat a nivell internacional. Les comarques gironines tenien un indicador baix, del 37%, i ha pujat 20 punts.