· OPINIÓ

El Rei no és problema, pot ésser solució

«Dic que la ignorància és molta perquè si algú sensat ens pot treure del cul-de-sac en què ens hem ficat els catalans, aquest no es trobarà pel que sembla a les Corts Generals ni tampoc aquí»

08.05.2016 | 07:23

El primer a declarar persona non grata el Rei va ser el Claustre de la UdG sota presidència de la rectora Anna Maria Geli i de Ciurana. En comptes d'ocupar-se i de preocupar-se per la bona contractació de professors associats i evitar pagaments innecessaris, per exemple, és a dir, complir i fer complir la llei, com publicat té Diari de Girona, la rectora Geli va incloure en l'ordre del dia una moció impròpia de l'Acadèmia i absolutament pueril com fou aquella declaració amb l'afegit que el monarca no podia trepitjar espai universitari. Una ximpleria d'alta volada que va omplir de glòria la UdG.

Ara, en plena irracionalitat pel que fa a l'anomenat «procés» -cap a Kosovo?-, alguns ajuntaments estan adoptant acords en el mateix sentit sobre una matèria ?igualment impròpia, però que sembla pensada per estimular escatològicament aquells que la voten. Per ara i fins a on jo sé, només el govern de Palafrugell, integrat pel PSC i CiU, s'ha oposat a fer el ridícul i fer de passada el gara-gara a l'esquerra antisistema que, segons el Twitter de Laia Pèlach referint-se al carrer Grober de Girona, pretén «reivindicar la classe treballadora». Un discurs tan renovador i d'allò tan postmodern que es troba escrit en llibres del segle XIX. Consti aquí que en altres consistoris locals, CDC s'ha deixat anar en una mena de ménage à trois perquè fer de pallasso de les CUP i d'altres de similars els treu, sembla, el complex de ser de dretes. No s'adonen, com deia l'altre dia en Germà Gordó per televisió, que a base de donar-los canxa, es va perdent la pròpia identitat, el lideratge i un munt de vots.

Com digué aquest dimarts la Míriam Iscla a l'Albert Soler, en una entrevista magnífica, «passar pàgina de la història està bé, però abans cal llegir-la». És el que no va fer l'Artur Mas quan va desautoritzar i repudiar tot allò que havíem fet a Madrid els diputats i senadors de CiU i es va passar a la confrontació per la confrontació i des del catalanisme polític assenyat, el que havia construït la Generalitat recuperada, al sobiranisme mai definit i d'aquí a l'independentisme, una autèntica quimera avui per avui, de la qual res no hem tret, excepció feta d'un gran recorregut per cercles concèntrics que cap millora ens ha portat. Això que tot comença ara i que tot allò pròxim en el temps o bé és una farsa o bé un zero a l'esquerra és una falsedat. Però la ignorància és molta, com va posar de manifest el doctor Marc Aparicio, professor de Dret Constitucional de la UdG en declaracions aparegudes a l'edició de ?diumenge passat d'aquest diari, quan parlà dels drets socials, per exemple, però és que aquesta és la doctrina dels podemites i rodalies instal·lats al Grau de Ciències Polítiques i de l'Administració que el tal Aparicio coordina. Per alguna cosa, en el curs acadèmic anterior, el senyor Íñigo Errejón es va passejar per tota la Facultat de Dret, permetent-se entrar i assistir a classes que feien els professors de l'esmentat grau, i endemés, se'm diu, fer unes conferències que entre tots les vàrem pagar. L'Aparicio és un geni quan de muntar saraus podemites es tracta.

Dic que la ignorància és molta perquè si algú sensat ens pot treure del cul-de-sac en què ens hem ficat els catalans, aquest no es trobarà pel que sembla a les Corts Generals ni tampoc aquí, a on amb el més pur estil nazista es fan llistes dels «no pro-règim» que ens condueix cap al no-res. A les llibreries em remeto, com també a les hemeroteques. I si a les xarxes socials anem, aleshores hom pot observar amb greu preocupació l'estat cancerós de massa vísceres que per allí circulen amb total impunitat. Hi ha un brot psicòtic molt alarmant que està trencant la cohesió social a Catalunya.

La Corona, sortosament, no pot i no entra en relats partidistes. Així ho va voler el rei Joan Carles I, quan es va desvestir del poder absolut que va heretar, retornant la sobirania al poble, i així ho segueix el seu fill, Felip VI, fent-lo de manera impecable. No obstant això, la Constitució atorga a la Monarquia el poder d'arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions. És veritat que no diu en què consisteix, però és igualment cert que existeixen molts estudis relatius al seu contingut i recorregut llibres que han estat fets per juristes de prestigi sense contaminació política. I també és cert que aquesta potestat precisa d'autoritat moral per ser exercida, com també del silenci perquè sigui eficaç. Essent així, titllar de persona non grata el Rei només es pot donar allí on governen els burros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema