dissabte LA RETIRADA

L'Ajuntament de Cervera planeja convertir part de l'edifici de l'antic pas fronterer de Belitres, entre Portbou i Cervera, en una exposició permanent sobre l'exili i sobre el pas fronterer (em diuen que el projecte encara està verd). En cas de concretar-se, a l'edifici també hi instal·laran un punt d'informació turístic. La intenció de la Mairie és que ho compri un privat que pugui fer habitacions turístiques als pisos superiors de la vella duana i que cedeixi els baixos per fer-hi tot això. Una magnífica iniciativa.

Belitres és un dels espais de frontera més fascinants que hi ha. El paisatge feréstec explica, per si mateix, la desesperació i desesperança dels centenars de milers de persones que van travessar-lo fugint de les bales de Franco.

No deixa de ser revelador que sigui la Catalunya Nord francesa la que es plantegi l'exposició permanent de l'exili i no ho faci la Generalitat. L'anterior govern de CiU va negar qualsevol possibilitat de rescatar la memòria a Portbou i, ara, el govern de CDC i ERC ho està sepultant. L'ERC d'Oriol Junqueras és una Esquerra absolutament desnaturalitzada que ha perdut les essències.

diumenge LÍMIT ALS RADARS

Cada vegada que em posen una multa després de ser caçat per un radar de trànsit -sortosament són poques-, em pregunto quina finalitat tenen i sempre arribo a la conclusió que hi ha dos tipus de radars: els que serveixen per obligar a disminuir la velocitat i reduir els accidents greus (com ara el que hi ha a l'autovia de Banyoles passada la gasolinera), i altres que són clarament per robar diners al ciutadà. En aquest grup hi ha el de la cruïlla del carrer Barcelona de Girona, que s'ha convertit en un canal d'ingressos fix de l'Ajuntament.

De la mateixa manera que existeixen unes normes de trànsit rígides a les quals ens hem de sotmetre els ciutadans, és incomprensible com és que no hi ha una legislació que limiti la recaptació dels radars.

dilluns EL TETRA BRIK

Abans de la implantació del tetra brik recordo que la llet la compràvem a la lleteria o, excepcionalment, amb ampolles de vidre que havíem de retornar. Existien distribuïdors però majoritàriament la llet es venia en les lleteres que tenien tots els pobles. De petit recordo anar a buscar llet amb la "dorca", un localisme de Portbou que donava nom al recipient que a la resta de l'Alt Empordà anomenaven cantina. Sovint els encarregats d'anar-hi eren els nens. I si ho feien en bicicleta i es trobaven rocs pel camí, la cantina arribava buida.

És un model de distribució que es van carregar per raons sanitàries. En aquell moment i gràcies, o per culpa, del tetra brik, va començar a caminar la molt poderosa indústria de la llet que durant anys ha estat parcialment controlada per les quotes europees però que, ara, amb la seva desaparició, escanya i maltracta els petits ramaders que han quedat sotmesos a la dictadura de Danone i companyia.

dimarts CIUTADANS POLICIA

Josep Palouzié, president de l'associació de policies locals de les comarques de Girona, proposa la creació d'una mena de cos de policies voluntaris. Com ara jo que entre setmana faig de periodista, doncs que el cap de setmana em pengi la pistolera per anar a fer de Charles Bronson. Durant el cap de setmana o també durant una emergència que requereixi reforços. Això sí, els policies ciutadans hauran de superar un curset. Es veu que aquest sistema funciona a França i a altres països.

Desconec el desenvolupament teòric de la idea de Palouzié, però aquest és un país que paguem quatre policies (Mossos, CNP, policia municipal i Guàrdia Civil) i també mantenim altres cossos com Vigilància Duanera o els Agents Rurals. Crec que abans d'omplir els carrers d'aficionats la prioritat hauria de ser reordenar d'una vegada per totes les funcions dels diferents cossos per emprar millor els milions d'euros que els ciutadans ens gastem en agents. En molts casos la policia s'ha convertit en un instrument polític i ha deixat de ser un servei públic.

dimecres BANCS I MULTES

El Banc Popular ha aconseguit que un jutjat de Girona li hagi tret la multa de cent mil euros que li va imposar l'Ajuntament de Girona per tenir pisos buits. El banc ha trobat una escletxa legal al·legant que només feia un any i mig que era propietari dels pisos que abans havien estat d'una promotora.

Aquesta sentència posa en safata als bancs un sistema per esquivar aquestes multes justes que imposen els ajuntaments i que busquen castigar la ludopatia a la propietat que, durant anys, han propagat els bancs. Només cal que es vagin venent entre ells els pisos abans de complir l'any i mig de propietat.

Dijous FLORENTINO MAI PERD

Diu Ana Pastor que no rescatarà la concessió del tram d'alta velocitat entre Figueres i Perpinyà, que és l'únic tram que està gestionat per una empresa privada. En concret el govern del PSOE el va adjudicar a una unió d'empreses, entre les quals l'ACS de Florentino Pérez. La unió d'empreses es diu TP Ferro. Va construir aquest tram, amb el túnel dels Pirineus inclòs, a canvi d'una concessió durant la qual cobra peatge a cada tren que hi circula.

La jugada li ha sortit malament i TP Ferro està arruïnada i en concurs de creditors. No ha acabat essent el gran negoci que preveia Pérez. Ara Florentino pretén que, com en el cas de la plataforma de gas Castor, l'Estat li pagui el desgavell. El govern en funcions no vol pagar però garanteix que l'enllaç internacional d'alta velocitat no tancarà.

Estic en disposició d'apostar qualsevol cosa a que sigui qui sigui qui governi després del juny, li pagarà una morterada a ACS. Florentino, com la banca d'un casino, mai perd en els negocis... en el futbol és una altra cosa.

Divendres FLOR D'UN DIA

Avui és dels dies de l'any que més m'agrada passejar per la Girona vella. Molta gent treballant frenèticament però en silenci i harmonia, fent un gran homenatge a la bellesa primaveral, encara que les flors ja fa anys que van deixar de ser les protagonistes. El dia abans de la inauguració es poden veure els muntatges de Temps de Flors de forma relaxada, encara que inacabats.

Aquest dia de l'any que més m'agrada, el segueixen alguns dels dies de l'any que menys m'agraden amb una Girona col·lapsada, intransitable, mancada de matisos i bolcada al colossal negoci en què s'ha convertit la mostra. No m'agrada però entenc que és bo per la caixa de la ciutat aquesta mena de masoquisme turístic que personalment em resulta del tot incomprensible. Amb alegria i generositat els cedeixo aquests dies els carrers de la meva ciutat.