La floració primaveral ha provocat l'aparició de 10 eixams d'abelles en només tres dies del darrer cap de setmana, a Olot. Van trobar un eixam inserit dins de l'estructura metàl·lica d'un banc. D'altres, els han localitzat en fanals, jardins, en cornises i penjats de la copa dels arbres. Normalment, la presència dels insectes alerta els veïns per causa de la por a les picades. La reacció sol ser trucar a la Policia Municipal. Tot seguit els agents avisen un dels 8 apicultors que hi ha declarats a la Garrotxa. L'especialista agafa l'eixam i se l'emporta a una explotació, perquè facin mel per al consum humà.

Segons ha explicat Josep Guix (regidor de Medi Ambient pel PSC), la causa d'una presència superior a la normal d'abelles és la bona floració provocada per una primavera de sol i pluges persistents. Ha considerat els avisos per la localització d'eixams d'abelles superiors als dels anys anteriors

Per la seva part, Esteve Miràngels (veterinari d'abelles) ha indicat que els eixams no són motiu d'alarma perquè no es queden al lloc, on els detecten per exemple dins d'un fanal. Els eixams cerquen un clos tancat com un forat en una paret per establir un rusc. Ha valorat com un fet normal l'abundància d'abelles a la primavera. Segons ell, l'any passat ja va ser un any d'abundància i aquest -fora les pluges actual- també promet.

En referència a les ciutats, "hi ha flors, menjar, aigua...", ha enumerat Miràngels. Ha recordat que estem a l'època, en la qual les abelles decideixen crear noves reines, perquè surtin i creïn d'altres ruscs i així evitar l'excés de població dels vells. Les noves s'estableixen en el lloc que consideren més propici per fer un buc propi.

La presència d'abelles dins del teixit urbà està considerat com un senyal. Segons Miràngels, es tracta d'animals que serveixen d'indicadors ambientals. És a dir, la seva presència marca que el lloc on viuen disposa de bones condicions ambientals.

En concret, les abelles mostren que a Olot no hi ha gaire contaminació. Les condicions ambientals afecten de tal manera les abelles que en grans ciutats, com Nova York i Londres, han posat bucs artificials al cim dels gratacels. La supervivència i qualitat de vida dels animals del rusc marca la qualitat ambiental dels humans que treballen o viuen dins dels gratacels.

-més a prop, a Barcelona- hi ha un programa a la zona de Montjuïc i de Pedralbes per usar les abelles com indicadors bioambientals.

El que sí valoren les abelles és la quantitat de flors que hi ha a les proximitats. Si bé la impressió és que els prats del bosc han de ser un territori més propici per a les abelles que una ciutat asfaltada i plena d'edificis, s'ha de tenir en compte que la humanitat també és una espècie més del planeta. L'home ha ordenat l'entorn segons les seves conveniències. Tanmateix, la natura ha reaccionat segons les seves necessitats. Així l'entorn urbà s'ha convertit en un espai on conviuen espècies animals i vegetals. Així -com és el cas de les abelles i de les flors-, hi ha una interrelació que suposa la creació d'un ecosistema propi.

A vegades l'ecosistema de les ciutats és menys hostil que el dels entorns silvestres. Les vespes asiàtiques no tenen tantes possibilitats d'amagar els seus nius i tampoc hi ha grans concentracions de pesticides.

Apicultura urbana

La cria d'abelles de mel urbana -segons Esteve Miràngels- és una activitat legalitzada en diferents ciutats europees. Les crien per afició, per tenir un ajut econòmic i -fins i tot- hi ha xefs que ho fan per poder servir una mel pròpia, basada en el sabor de les flors. La cria és legal a partir del seguiment de normes estrictes.

Ha indicat que a l'Estat l'activitat encara no està regulada. Això no obstant, a Barcelona hi ha grups que preparen una moció per demanar la legalització a l'Ajuntament.