Aquesta adjudicació del servei d'ambulàncies només ha portat que problemes des d'un principi. El procés d'adjudicació es va arribar a paralitzar quan el Consorci del Transport Sanitari de Catalunya (CTSC) la va recórrer.
El Tribunal Català de contractes del sector públic va desestimar el recurs del CTSC sol·licitant que el lot de les ambulàncies gironines no anés a parar al TSC i això va aixecar la suspensió del procediment, cosa que va permetre al CatSalut requerir al TSC que formalitzés el contracte del lot gironí.
El de les ambulàncies, va ser el concurs públic més gran de la darrera legislatura d'Artur Mas, amb un total de 2.556 milions en deu anys pel conjunt dels tretze lots licitats.
El Consorci va denunciar que no es complien els requisits tècnics. Per exemple, al·legava que els 48 vehicles que el TSC havia ofert per a Girona estaven «intoxicats» perquè ja estaven sent usats a l'Aragó i les illes Canàries; que el pla d'implantació de la flota era deficient i que els cotxes incompleixen la normativa referent al pes.
Les bases del concurs obligaven els guanyadors a subrogar els treballadors que prestaven el servei fins al moment i que, en el cas de Girona, afectava uns 450 empleats.
L'adjudicació del servei d'ambulàncies va provocar també un obert qüestionament al nou model d'ambulàncies per part del Col·legi de Metges de Girona, assegurant que es deterioraria l'assistència sanitària perquè «suposa la separació de l'equip format per dues figures clau de qualsevol actuació mèdica, sobretot d'urgències, el metge i el professional d'infermeria».
El Col·legi de Metges denunciava, per exemple, que la divisió de l'equip, al Baix Empordà, el Vehicle d'Intervenció Ràpida (VIR), el qual està dotat d'un metge i un tècnic, està ubicat a la Bisbal d'Empordà, en lloc de ser a Palamós, com havia estat fins ara. En canvi, la Unitat de Suport Vital Avançat (USVA), amb el professional d'infermeria, és a Palamós.
