Una bona notícia per a la Universitat de Girona, però...

14.05.2016 | 00:00
Una bona notícia per a la Universitat de Girona, però...

Tots els mitjans de comunicació s'han fet ressò, aquesta setmana, de l'anomenat Rànquing CYD sobre l'estat de situació (i d'eficiència, compte!) de totes les universitats espanyoles, públiques i privades, dominant en les primeres la recerca i en les segones la docència. Diari de Girona ha ressaltat que la Universitat de Girona (UdG) es troba en la posició dotzena pel que fa al rendiment. És una bona notícia que tots hem de celebrar. Tanmateix, com gairebé succeeix sempre en l'àmbit familiar, professional, empresarial, cultural, social, educatiu i etcètera, hi ha algun «però» que cal examinar.
En primer terme, aquest «però» se situa en l'àmbit de la relativització de tota enquesta, sigui aquesta del CYD, com els mateixos autors posen de manifest de manera honrosa per a ells, o sigui qualsevol altre relativa als hàbits de consum, per exemple, o a les preferències polítiques, tan sovintejades com errònies respecte dels resultats electorals definitius. En conseqüència, el primer que s'ha de posar al cim de la taula és que, essent el Rànquing el resultat d'una avaluació acadèmica fruit d'un aprofundit treball de camp portat a terme per professionals de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, l'objectiu final del mateix no és, en si mateix, posar «notes» a l'activitat docent i d'investigació de les universitats espanyoles, sinó donar un cop de mà a les mateixes amb l'objectiu d'una millor adequació a les necessitats reals del país, com molt bé han aclarit tant l'entitat patrocinadora com els autors de l'estudi.
En aquest sentit, cal posar en relleu que s'adjunta una metodologia, o vàries, d'autoavaluació continuada per a les universitats al treball realitzat. No és cap obligació legal fer-la; tampoc que necessàriament s'hagi de realitzar sota els paràmetres suggerits per l'esmentada Fundació, però sí que és sensat i, per tant, recomanable que les universitats espanyoles es vagin preguntant sobre quins estudis ofereixen, quins continguts, quina metodologia i, naturalment, quin és el grau real de preparació del seu professorat, no mesurat ni en triennis ni amb classificació funcionarial -no fotem!-, i a quina necessitat social obeeixen: si a la del saber per saber, perfectament lícita, o bé perquè les regles del mercat laboral, sempre canviants, així ho aconsellen.
Tenir una titulació universitària, avui, no es correspon a disposar d'un lloc de treball on desenvolupar els coneixements adquirits. Ni això, ni tampoc guanyar-se un sou mínimament acceptable.
Existeix un segon «però»: el Rànquing CYD no acull ni valora tots els graus i màsters que avui s'ofereixen des de les universitats espanyoles. Tan sols recull -i això no és cap menyspreu, sinó quelcom que la Fundació responsable de l'estudi ha remarcat- sis àmbits de coneixement: biologia, química, matemàtiques, història, sociologia i treball social. En aquesta segmentació hi han esmerçat molts esforços sota 34 indicadors prèviament confeccionats.
Per entendre'ns, i sempre seguint la nota de premsa divulgada per l'autoria del treball, no sembla que hagin estat objecte d'anàlisi àmbits com ara Administració d'Empreses, Ciències Ambientals, Dret, Magisteri, Filosofia, Arts Escèniques, Ciències Polítiques i de l'Administració, Comptabilitat i Finances, Disseny i Desenvolupament de Videojocs, Llengua i Literatura Catalana, Turisme, Màrqueting, Pedagogia, Publicitat i Relacions Públiques, Gestió Hotelera, Fisioteràpia, Geografia i Ordenació del Territori, i el llarg etcètera que ofereix la UdG com a graus universitaris i que alguns, disculpin, millor que estiguessin en una formació professional com il faut, perquè semblen més el «farcit» d'olives que no pas olives universitàries, segons metàfora ara escrita que espero que no causi lesions a ningú. No cal dir que el Màster en Identitat Europea Cultural o el Màster en Filosofia Analítica, també oferts per la UdG, tampoc no sembla que hagin estat objecte d'estudi per la CYD.
En conseqüència, això de fer volar les campanes de la Catedral, ara que el seu so és Bé Cultural d'Interès Local, segons acord del plenari de l'Ajuntament, no li és d'aplicació generalitzada i conjunta als més valorats en aquest Rànquing i menys a la UdG, encara que jo no li tregui cap mèrit al dotzè lloc aconseguit en els àmbits de coneixement que sí que han estat avaluats. Però, i els altres?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema