El deute bancari dels ajuntaments de la província de Girona no ha parat de baixar els últims quatre anys. Segons les dades del Ministeri d’Hisenda, els 221 consistoris gironins van sumar el 2012 uns crèdits per valor de 608,8 milions d’euros. En canvi, han tancat el 2015 amb uns crèdits -en conjunt- de 467,7 milions. Per tant, en els últims quatre anys, el deute viu dels ajuntaments de Girona s’ha reduït més d’un 23%.
En conseqüència, també ha caigut l’endeutament dels municipis en proporció als seus habitants (la divisió dels crèdits entre la seva població). Segons les dades del padró de cada any, el 2012 el deute bancari suposava, de mitjana, 799 euros per habitant de les localitats gironines, mentre que el 2015 ha significat 621 euros per ciutadà.
D’aquesta manera, les quantitats de crèdits dels consistoris de la província de Girona s’han situat l’any 2015 per sota del nivell del 2008, quan van fregar els 500 milions. De fet, entre el 2008 i el 2010, el deute viu dels municipis va mantenir una tendència de creixement, ja que el 2010 els crèdits dels ajuntaments -en global- van superar els 600 milions. El 2011 i el 2012 el total del deute viu va seguir per sobre dels 600 milions d’euros.
Reducció any rere any
Ara bé, des de llavors, els consistoris gironins han aconseguit reduir cada any -en conjunt- els crèdits que tenen amb els bancs. Les 221 localitats de Girona van sumar el 2013 un deute viu per valor de 560,4 milions d’euros, mentre que van tancar el 2014 amb uns crèdits de 499,9 milions.
Tot i això, els municipis que estan més endeutats en proporció als seus habitants han canviat els darrers anys. El 2008, Setcases (amb un deute de més de 2.000 euros per habitant), Castelló d’Empúries i Castell-Platja d’Aro lideraven el rànquing. El 2009, Castell-Platja d’Aro (amb uns crèdits de gairebé 3.000 euros per ciutadà), Sant Joan les Fonts i Tossa de Mar ocupaven les tres primeres posicions. El 2010, Cassà de la Selva (amb un deute viu que fregava els 6.000 euros per habitant), Vidreres i Castell-Platja d’Aro estaven al capdavant, mentre que, el 2011, Castell-Platja d’Aro (amb uns crèdits bancaris de més de 2.500 euros per ciutadà), el Port de la Selva i Besalú se situaven com els ajuntaments gironins més endeutats.
El 2012, Vallfogona del Ripollès (amb un deute de més de 4.000 euros per habitant), Pardines i Castell-Platja d’Aro lideraven el rànquing. El 2013, Ogassa (amb uns crèdits de 4.000 euros per ciutadà), Pardines i Vallfogona ocupaven les tres primeres posicions. Des de llavors i fins l’any 2015, totes tres localitats es mantenen entre els cinc primers llocs del rànquing.
De fet, el 2014, Ogassa (amb un deute viu que continuava fregant els 4.000 euros per habitant), Pardines i Bàscara es trobaven al capdavant, mentre que, el 2015, Ogassa (encara amb uns crèdits bancaris de 4.000 euros per ciutadà), Bàscara i Portbou s’han situat com els consistoris de la província de Girona que estan més endeutats, seguits de Vallfogona i Pardines.
Els segons de Catalunya
Pel que fa a l’endeutament dels municipis gironins en comparació amb la resta de les localitats catalanes, els 221 ajuntaments de Girona són -per província- els segons més sanejats de Catalunya (en proporció als seus habitants).
Segons les dades del Ministeri d’Hisenda i les definitives del padró, l’any 2015 el deute bancari dels consistoris de Barcelona ha suposat, de mitjana, 518 euros per habitant; dels de Girona, 621 euros per ciutadà; dels de Lleida, 726 euros per habitant; i dels de Tarragona, 1.087 euros per ciutadà.
