Les darreres denúncies d'abusos sexuals a menors han obert un encès debat sobre la prescripció penal d'aquestes delictes. De fet, algunes víctimes han demanat als partits polítics que prenguin mesures per evitar la prescripció d'aquests casos o, com a mínim, ampliar-ne el termini. Però, què passa a nivell intern de l'Església quan un capellà és acusat d'abusos a menors? El Vaticà compta amb una estricta normativa que el Bisbat de Girona aplicarà ara en el cas de Josep Planas, el capellà que ha estat acusat d'abusos sexuals a una menor de Bellcaire l'any 1989. I és que, a nivell d'Església, els abusos a menors prescriuen als 20 anys, però sempre hi ha la possibilitat de derogar la prescipció si es veu necessari. El papa Benet XVI ja va ordenar que s'aclarís "qualsevol indici" d'aquests delictes i Francesc ha reforçat aquesta posició. En el cas del capellà gironí, el procés s'ha obert malgrat que ja han passat 27 anys.
En el cas de Bellcaire, la denunciant, que va fer públic el seu cas a través de RAC1, assegura que els seus pares van enviar una carta a l'escola -on el capellà feia classes- i que aquesta l'hauria remès al Bisbat. Aquest, però, nega haver-la rebut i la pròpia denunciant afirma que no sap qui va rebre la missiva.
Si la noia hagués denunciat el cas directament al Bisbat, el protocol estableix que aquesta institució ha d'oferir ajuda psicològica i espiritual a la persona afectada i convidar-la a anar a posar una denúncia davant la policia. A més, el Bisbat ha de valorar la possibilitat de prendre mesures urgents.
En el cas de la noia de Bellcaire, el fet que ella hagi posat denúncia davant dels Mossos ha fet que el Bisbat també actuï immediatament d'ofici. La primera decisió del bisbe, Francesc Pardo, va ser apartar preventivament el capellà de les poques tasques pastorals que encara realitzava. Com que Planas té 81 anys i està ja jubilat, només feia tasques de suport a les parròquies de Celrà, Flaçà, Sant Joan de Mollet i Sant Llorenç de les Arenes. La seva destitució va ser immediata.
Pocs dies després que la denunciant fes públic el cas a través de la ràdio, el bisbe va crear una comissió episcopal d'investigació, formada per un instructor i un notari. Aquesta comissió funciona independentment de la via judicial i el seu objectiu és recopilar el màxim d'informació sobre el cas. Per fer-ho, l'instructor -un expert en aquest tipus de casos- entrevistarà tant als afectats com als possibles testimonis per redactar un informe final el màxim de detallat possible. La seva finalitat no és emetre cap veredicte, sinó fer un informe exhaustiu que posteriorment farà arribar al bisbe.
En base a aquest informe, el bisbe haurà d'emetre el seu vot, és a dir, donar la seva opinió sobre el cas acompanyada, si s'escau, d'una proposta de sanció. El vot del bisbe llavors es fa arribar, juntament amb l'informe del cas, a la Congregació de la Doctrina de la Fe, que és el tribunal intern de l'Església al Vaticà. Allà és on es prendrà la decisió final.
La Congregació haurà d'examinar la documentació del cas i, si té dubtes, podrà demanar més informació. A partir d'aquí, haurà de decidir si considera que l'acusat és innocent o si, per contra, hi ha indicis de culpabilitat. Si és així, s'haurà de procedir a un judici penal intern.
Si la Congregació ordena que cal fer un judici, s'hauria de fer al mateix Bisbat de Girona si aquest demostra que té prous recursos; és a dir, si compta amb prou personal preparat per dur-lo a terme. Si no, la pròpia Congregació s'encarregaria de celebrar-lo, tot i que es podria fer igualment a Girona. Al final, el veredicte hauria de determinar la innocència o culpabilitat de l'acusat. En el segon cas, es podria acabar determinant la seva expulsió del sacerdoci.
Sembla poc factible, tanmateix, que un judici així s'arribi a celebrar en el cas de Planas. El sacerdot gironí ja té 81 anys i el procés, sobretot quan arriba al Vaticà, pot allargar-se un temps considerable.
