Òscar Camps

"No he vist ni un musulmà, jo només veig persones patint i morint a les que cal ajudar"

16.05.2016 | 07:15
"No he vist ni un musulmà, jo només veig persones patint i morint a les que cal ajudar"

Català de l'Any però, sobretot, director de l'ONG Proactiva Open Arms, que treballa rescatant refugiats que naufraguen intentant arribar a Grècia fugint de la guerra a Síria

Defineixi amb poques paraules l'actuació d'Europa en aquesta crisi de refugiats.
Europa no ha sabut gestionar aquesta crisi. En poques paraules: inoperativitat i absència de recursos humanitaris és el que resumeix l'actuació d'Europa. Europa ha convertit el Mediterrani en la frontera més mortífera.

Ens ha de sorprendre? La història d'Europa és una història de guerres i d'anar a robar i matar també a altres llocs.
Sí, però també és el bressol dels drets humans, del respecte per les persones...això és el que ha estat venent sempre Europa a tot arreu, és el que els nostres avis i avantpassats van estar lluitant per aconseguir. Que es respectin els drets humans i que es compleixin els compromisos adquirits és el mínim que hem d'esperar d'una administració com la UE. El problema de la UE és que qui decideix les actuacions són els governs dels països membres, no pas el poble. Estan molt lluny aquests governs del conjunt de la societat.

Hauria sigut fàcil evitar tantes morts?
I tant! Amb la meitat dels recursos que Europa ha destinat a les deportacions i al control de fronteres després del tractat, hauria garantit la seguretat a tot el mar Egeu. És evident que quatre socorristes com nosaltres hem aconseguit fer moltíssima feina, ara imagini què hauria pogut fer una administració si hagués volgut.

Després de salvar una vida i veure que moren 500 persones, no té la sensació de treballar en va?
No, no. Fins a l'últim minut s'ha de lluitar. No pots deixar-te portar per la sensació de fracàs ni pel derrotisme. Nosaltres hem de fer el que hem anat a fer allà, el que estem fent. El que continuarem fent fins a l'últim minut. Hem remogut moltes consciències, hem fet que molts mitjans de comunicació de tant en tant centrin els seus interessos en aquesta zona. Hem donat a conèixer la manca d'actuació dels governs, hem mostrat el desacord amb les xifres d'ofegats que es publiquen. Fins i tot el Papa ha vingut a Lesbos i ha posat els ulls del món allà. La guerra s'està fent, no hi ha la sensació derrotista. Evidentment tenim molt clar que nosaltres no podem arreglar el món, però amb la nostra actitud i determinació alguna cosa estem fent. I allà seguim, i demostrant que sí que es pot. I que no només es pot sinó que s'ha de fer.

No sembla que els governs ho vegin així.
És el poble qui està dient que es pot i que s'ha de fer. Els governs haurien de començar a prendre nota que el poble està mostrant la seva determinació. Perquè això pot molt bé derivar cap a una protesta general cap aquesta crisi. Que per mi no és una crisi humanitària sinó una crisi d'humanitat.

Algun govern els ha fet arribar el missatge "deixeu d'emprenyar"?
Mmm... Normalment les administracions i els governs ni et donen permís ni te'l treuen. Tenen altres formes de mostrar la seva acceptació o rebuig. Per exemple, no responent sol·licituds o no reconeixent el que fas. El que passa és que el que estem fent a l'Egeu -no només nosaltres sinó tots els voluntaris que hi ha- és tan evident que no els queda altre remei que reconèixer la nostra tasca.

Abans em comentava que no està d'acord amb les xifres oficials d'ofegats.
És que per nosaltres són curtes. Ja feia temps que es perdien vides quan encara no hi havia ningú allà. No es pot dir que abans no moria ningú, morien en el mateix percentatge, el que passa és que no hi havia qui els comptabilitzés. Fins que no hem estat allà i hem denunciat el que hem vist, no s'ha començat a tenir control sobre els cossos ofegats. I encara ara és molt difícil que siguin xifres reals: si desapareix una família sencera, ningú reclama i no se'n sabrà mai més res. Si desapareix un vaixell sencer amb 50 persones, tampoc no consta enlloc. I ens consta que n'han desaparegut uns quants. Les xifres són només orientatives.

He llegit que els primers dies van navegar amb la moto entre cadàvers. Què se sent en aquells moments?
Com que veus que encara hi ha gent viva no penses en res més que no sigui a salvar-la. Després, sí. Quan ha passat tot t'adones de la magnitud de la tragèdia i de les vides que s'han perdut. I és quan penses que amb pocs recursos s'han salvat moltes vides que et poses a plorar, perquè saps que només uns quants més hauríem salvat més gent. I molts més recursos haurien salvat molta més gent. Aleshores sí, la sensació és de decepció, i també de manca de credibilitat de la UE. I de poc interès mostrat pels governs per complir compromisos adquirits.

I si els acusen de "bonisme", paraula de moda entre el malisme?
Això és el mateix que quan ens diuen que si els refugiats són cristians o musulmans. Jo sempre dic el mateix: en vuit mesos no he vist ni un musulmà, he vist persones patint i morint, i he intentat ajudar-les. Jo no hi entenc ni de fronteres ni de banderes ni de religions. Són persones que pateixen i prou.

Tota aquesta situació és un gran error, o és que a algú li interessa que mori gent?
Hi ha un buit deliberat de recursos humanitaris a la zona, o sigui que no se n'hi volen posar. No sé si els interessa o no els interessa que mori gent, però les decisions que estan prenent els països tenen conseqüències, i algú hauria de començar a exigir responsabilitats.

Com valora l'actuació del Govern espanyol?
Fa el mateix que fan els altres governs europeus, ni tan sols compleix amb el compromís adquirit d'acollir refugiats. La premsa també hauria de fer més, ja que hi som.

Endavant.
Per exemple, s'hauria d'investigar, i destacar, que els milers de refugiats sirians que ja han arribat a Europa és gent totalment integrada, que no porta absolutament cap problema. Això s'ha de destacar, i s'ha de seguir denunciant el que passa al Mediterrani. I que s'ha de parar la guerra perquè no hagin de fugir. Sembla que només interessi parlar d'en Cristiano i d'en Neymar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema