Fins que el canvi climàtic no ho acabi de posar tot potes enlaire, les dites populars són i seguiran essent fiables. «Pel maig cada dia un raig». I efectivament, de moment les comarques gironines van a ruixat diari. El d'ahir va caure a primera hora de la tarda, moment habitual de les tempestes de primavera. Més que ruixat va ser un aiguat. I més que un aiguat, van ser una successió d'aiguats que van anar descarregant en diferents punts de la demarcació a intervals de mitja hora.

Les tempestes van deixar importants quantitats d'aigua allà per on va passar: 22 litres en una hora a Banyoles, 31 a la ciutat de Girona, 14 a Olot o 23,4 a la Bisbal d'Empordà, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). També van portar un important «aparell elèctric». És a dir, centenars de llamps i trons, a falta d'un recompte més precís per part del Meteocat. Però aquesta vegada no va pedregar. Segons el meteoròleg banyolí Enric Estragués, no ho va fer perquè el núvol no portava prou alçada. Fa tot just una setmana el Pla de l'Estany es va convertir en un paisatge blanc per una monumental pedregada que va deixar gruixos de pedra de bastants centímetres.

Ahir, en canvi, «els núvols no eren prou alts perquè les gotes d'aigua es convertíssin en pedra», va apuntar Estragués. Segons va explicar, la pedra es forma quan els corrents ascendents transporten les gotes d'aigua a una alçada amb temperatures molt baixes que les va solidificant. Així, una bona manera per intuir si els núvols portaran pedra és per la seva alçada i, sobretot, per la seva negror. «Són negres perquè no deixen passar la llum. Això vol dir que són més alts, i per tant més probabilitat que hi hagi pedra», va dir.

Vols cap a Barcelona

A falta de calamarsa, la tempesta va deixar anar aigua en grans quantitats i amb molta intensitat. Tanta, que a la ciutat de Girona diversos carrers i places van quedar negats d'aigua. La virulència de la tempesta va fer caure un arbre a l'inici de l'avinguda Lluís Pericot, fet que va obligar els bombers a actuar-hi ràpidament. A l'aeroport de Girona-Costa Brava la tempesta va obligar algun vol de la tarda a desviar-se de la seva ruta i aterrar a Barcelona. Una usuària que viatjava en un avió de Ryanair des de Londres va relatar com l'avió, després de donar voltes al voltant l'aeroport de Girona per intentar aterrar, es va veure obligat a desviar-se al Prat. Un cop a Barcelona la nau va estar aturada més d'una hora per carregar el combustible i tornar a Girona.

Finalment, l'aiguat també va nodrir en abundància els rius gironins. L'Onyar va créixer inesperadament com sempre ho fa quan l'episodi de pluges és generalitzat.