Organitzacions socials clamen contra la impotència de la UE amb els refugiats

Eurodiputats admeten la incapacitat de la Comissió Europea davant el pes dels estats

20.05.2016 | 13:02
Oriol Amorós parla davant Serra, Terricabras, Bassas, Tremosa i Camilleri (d´esquerra a dreta) a la mesa

Incomprensió per les polítiques europees en relació amb les persones refugiades, indignació per la resposta institucional i exigència de responsabilitats polítiques a la Unió Europea marquen el sentiment de les entitats socials i administracions locals gironines. Uns punts de vista que ahir van topar amb la realitat, confessada per eurodiputats, que la Comissió Europea està supeditada als interessos dels estats.
D'aquestes consideracions es desprèn una resposta afirmativa a la pregunta «Crisi dels refugiats, crisi d'Europa?», amb què l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, l'Ajuntament de Girona, el Centre de Documentació Europea de la UdG i Europe Direct van plantejar una jornada de debat.

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, van ser els encarregats d'obrir i tancar la sessió, respectivament. A la mesa de debat, Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras van aportar l'experiència d'eurodiputats -el primer pel grup liberal demòcrata ALDE i el segon pels Verds-ALE-, mentre que Mark Camilleri va actuar com a portaveu de l'Oficina Europea de Suport a l'Asil. Al seu costat, l'advocada i responsable d'Immigració i Refugiats de la Creu Roja a Girona, Anna Serra, va oferir el punt de vista d'una entitat que dóna suport als sol·licitants d'asil. Serra va criticar «la perspectiva eurocèntrica» amb la qual s'enfoca la situació, quan «la càrrega important de refugiats no l'està suportant Europa» sinó Jordània o Líban. Pel que fa a l'acord amb Turquia, per la responsable de la Creu Roja evidencia «la crisi del sistema europeu». D'altra banda, Serra va remarcar que, si bé la quota de refugiats assignada a Espanya no arriba, sí que ho fan els que hi accedeixen «pel seu propi peu», sobretot a través de Melilla. Finalment, va alertar de l'acumulació de sol·licituds d'asil pendents de resoldre a l'Estat, que no es garanteixi la lliure circulació i no s'aprovi la llei d'asil, del 2009.

L'Oficina Europea, superada
Una pregunta d'Anna Serra sobre la ineficàcia del sistema europeu de reubicacions de refugiats va portar Camilleri a negar fallades i a parlar d'inexperiència i lentitud d'un mecanisme «molt complicat», que inclou les preferències dels Estats per refugiats de nacionalitats determinades, que aquests volen anar a països on tenen familiars o el cas específic dels menors sols. També va admetre la impossibilitat d'assignar 160.000 persones abans del setembre de 2017, tal com està previst. A més, Mark Camilleri va reconèixer la dificultat per encaixar el marc legal de la UE amb el dels diferents països implicats en el procés.

En ser interpel·lats sobre «la vergonya europea» per la gestió de la crisi i la responsabilitat dels grups parlamentaris -plantejada pel moderador, el periodista Antoni Bassas-, Terricabras i Tremosa van coincidir a denunciar el pes dels estats per sobre de la Comissió. «Hi ha estats que no tenen interès en què Europa avanci», va afirmar Tremosa.

Des del pati de butaques de l'auditori Josep Irla de la Generalitat es van sentir les veus crítiques de la Coordinadora d'ONG de Girona i Comarques, la xarxa Girona Acull i Càritas, que van expressar incomprensió per la inoperància de la Comissió Europea i van exi-gir responsabilitats polítiques, tant per la inacció de les grans organitzacions en llocs crítics com Idomeni com per la no distribució de sol·licitants d'asil.

Per part de la Coordinadora, Carles Serra va contrastar la resposta municipal -el Fons Català de Cooperació ha recollit 1,2 milions d'euros- amb la de la política d'alt nivell, tot remarcant «la diferència entre els polítics de base de l'àmbit municipal, que estan al mateix nivell que el seu poble», i els de la lliga estatal o europea. Flora Ridaura, de Càritas, va transmetre indignació i va exigir accions legals i judicials contra els estats que determinen l'acció en el conflicte. Un clam que tant Terricabras com Tremosa van comprendre i que van respondre amb consideracions com que «el Parlament Europeu no té poder, té influència» -va explicar Terricabras- o instant a manifestar-se davant la delegació del Govern estatal o el Congrés dels diputats i no la seu del Parlament Europeu.

L'acte també va escoltar les demandes de recursos de les responsables del Pla d'Acollida i Ciutadania dels ajuntaments de Lloret de Mar i Santa Coloma de Farners o d'una integrant del Consell de Ciutadania de l'Alt Empordà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema