Diaconesses: una porta oberta, però amb un llarg camí per davant

La proposta de Francesc es veu com una gran possibilitat d'obertura de l'Església

24.05.2016 | 06:55
El papa Francesc, saludant els fidels, ara fa pocs dies.

El papa Francesc està disposat a estudiar la possibilitat del diaconat femení, una figura que havia existit en l'Església antiga però que és totalment inèdita en l'època moderna. De moment es tracta d'una proposta molt embrionària, de manera que encara té un llarg recorregut abans de poder convertir-se en realitat. Tot i això, els sectors femenins la veuen amb bons ulls perquè, segons diuen, representa un nou pas per a l'obertura de l'Església.

El fet que el papa Francesc hagi obert la porta a estudiar el diaconat femení ha aixecat moltes expectatives, però també ha obert interrogants. Si s'acabés tirant endavant suposaria una fita històrica dins l'Església catòlica, però la proposta es troba encara en un estat molt embrionari. Fa pocs dies, Francesc va recollir el suggeriment que li va fer una religiosa i va acceptar crear una comissió per estudiar la qüestió, però l'endemà mateix el cap de premsa de la Santa Seu, Federico Lombardi, va deixar clar que "el Papa no ha dit que tingui intenció d'introduir una ordenació diaconal de les dones i molt menys ha parlat de l'ordenació sacerdotal per a les dones". Així doncs, la proposta està en l'aire, però encara li queda un llarg recorregut per convertir-se -o no- en realitat.
La delegada del Col·lectiu de Dones en l'Església de Girona, Piua Salvatella, valora molt positivament l'obertura que defensa el papa Francesc i tota la tasca que està fent a nivell social. En el cas del diaconat femení, tanmateix, es mostra molt prudent. Segons recorda, el Col·lectiu de Dones en l'Església estava especialment interessat en el sacerdoci femení temps enrere, encorajat pels canvis i reformes que propougnava el Concili Vaticà II. "Llavors hi havia moltes dones que estaven preparades, havien estudiat Teologia i tenien una carrera eclesiàstica similar a la dels homes", assenyala Salvatella. Totes aquestes expectatives, tanmateix, es van veure frustrades perquè Joan Pau II es va negar sempre a acceptar el sacerdoci femení.
Ara, el Col·lectiu no ha mostrat una posició pública sobre aquesta nova possibilitat. "D'entrada estem contentes, però s'ha de veure la forma i el què", adverteix. Salvatella recorda que les dones estan jugant un paper important en l'Església des de fa molt de temps i lamenta que fins ara no se les hagi tingut en compte. Per això, ara li sabria greu que se les vagi a buscar ara perquè no hi ha més remei. També adverteix que si la possibilitat del diaconat s'obre només a les monges pot haver-hi el perill que moltes d'elles no vulguin accedir-hi, ja que han fet el seu vot al monestir i convertir-se en diaconeses suposaria passar a dependre del Bisbat.

Una obertura en positiu
En canvi, per a la priora del monestir de Sant Daniel de Girona, Maria Assumpció Pifarré, es tracta d'una molt bona notícia. Segons indica, serà especialment positiu per a les comunitats monàstiques, ja que les pròpies monges podran celebrar l'eucaristia en absència de prevere. Es tracta, segons diu, d'un "pas molt important" per a l'Església i que demostra el "tarannà obert" del Papa. A més, creu que d'aquesta manera l'Església reflectirà també el paper vital que la dona té en al societat, i que la manera de fer femenina, amb una "sensibilitat diferent a la dels homes", suposa un enriquiment per a l'Església.
El mateix opina Àngela Blanch, una voluntària que fa celebracions de la paraula en absència de prevere a Llers. "Em sembla molt correcte que es plantegi aquesta qüestió", assenyala, tot afegint que Francesc és un papa "que toca molt de peus a terra". "Al final, es tracta de fer un servei a la comunitat", assenyala. En cas que se li plantegés la possibilitat de convertir-se en diaconessa, assegura que continuaria actuant com fins ara: es formaria i es prepararia per exercir la seva nova tasca de la millor manera possible. "I si no, seguirem treballant com fins ara", indica.
Preguntada sobre si aquesta mesura arriba tard, Blanch no creu que sigui així: "En totes les coses hi ha d'haver una evolució a mesura que es van crear necessitats. No crec que arribi tard o aviat, sinó que sorgeix de la necessitat de les coses", considera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema