Dels prop de 17.000 casos que s'havien de revisar a la província entre els 6 de desembre de 2015 i el 6 de juny d'enguany per decidir si eren de tramitació complexa o senzilla els fiscals ja n'han repassat el 80%.

Encara resta pendent de decidir el futur d'unes 3.400 causes d'instrucció però el secretari coordinador dels lletrats de l'Administració de Justícia, Jaume Herraiz, es mostra optimista atesa la col·laboració que s'ha mantingut al llarg d'aquest període entre la fiscalia i els lletrats de l'Administració de Justícia, als quals correspon traslladar-los aquests procediments.

El canvi normatiu de desembre obligava a repassar tots els procediments oberts a Espanya abans del 6 de desembre -34.809 a Girona dels quals 16.591 corresponien a la Jurisdicció Penal- per determinar si es tractava d'investigacions que havien de declarar-se complexes (18 mesos d'instrucció amb possibilitat de pròrroga 18 mesos més) o senzills (6 mesos d'instrucció). La situació en la qual es troba Girona és similar a la que pateixen les altres províncies d'Espanya i el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, creu que «es compliran sobradament» els terminis de revisió de les causes penals. Precisament ahir va mantenir una reunió amb representants del Consell General del Secretariat per coordinar el seu paper en aquesta revisió després que el Consell Fiscal assegurés que resultava «impossible» complir amb els terminis legals establerts en la norma.

En el cas de Girona, Herraiz assegura que la col·laboració entre lletrats de l'Administració de Justícia i fiscals «ha sigut total», fins al punt que treballaven amb els mateixos fulls de càlcul per controlar la data de venciment dels procediments. El secretari coordinador havia donat ordres de màxima col·laboració per agilitzar aquesta revisió i poder complir abans que expiri el terimini del 6 de juny.

Encara que la pràctica totalitat dels fiscals de la província ha revisat el 80% de les causes obertes n'hi ha que es troben per sota d'aquest llindar però també és veritat que no tots tenen el mateix volum de feina. L'únic problema que es podria derivar d'un revisió incompleta és que, a partir dels 6 de juny, totes aquelles causes que no s'hagin declarat complexes ja no podran seguir investigant-se més una vegada hagi passat els sis mesos d'ençà que el procediment es va iniciar i això suposa que caldrà anar a judici únicament amb els indicis de què es disposin fins aquell moment, sense possibilitat de demanar altres diligències complementàries que puguin aportar més proves a la investigació judicial.

La modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal ha sigut molt criticada per les associacions de jutges i fiscals perquè la limitació del temps en les investigacions no va aparellada d'un increment de mitjans personals i econòmics, doncs la pròpia normativa ho prohibeix, i són molts els qui pensen que limitar les instruccions a 18 mesos permeti la impunitat en casos de corrupció. A la província, per exemple, encara està viu el cas Manga -va esclatar el 14 de febrer de 2013- i d'haver-se aplicat el canvi normatiu en aquell moment, bona part de les diligències que s'han practicat no es podrien haver incorporat al sumari del cas per haver-se aconseguit amb posterioritat als 36 mesos (18 mesos més 18 de pròrroga).

Jueces por la Democracia i la Unió Progressita de Fiscals ja van manifestar públicament el seu desacord amb la imposició de terminis durant la instrucció per la possibilitat que, en la pràctica, això suposi haver de formular acusacions per celebrar judicis amb insuficiència d'indicis. I és que hi ha diligències que poden ser excessivament llargues per causes alienes a l'Administració de Justícia, com ara les comissions rogatòries que se sol·liciten a tercers països.