La decisió de l'Ajuntament de Tortosa de retirar a Franco el títol d'alcalde honorari i perpetu de la ciutat, fa menys d'una setmana, ha posat de manifest que la validesa d'algunes distincions de l'època franquista continua vigent. Aquest també és el cas de la Diputació de Girona que, com va alertar ahir la CUP, encara manté el títol de president honorífic de la institució al dictador Francisco Franco. La situació es va conèixer després que la formació anunciés que presentarà una moció al proper ple de la corporació -del mes de juny- per demanar que es revoqui el títol d'honor a Franco.

En concret, el text sol·licitarà treure totes les distincions concedides a Franco i les medalles d'or a sis altres càrrecs franquistes. La CUP també va recordar que la Diputació va atorgar aquests títols en l'època franquista «sense que hagin estat revocats». Per això, va lamentar que «la seva validesa continua vigent 41 anys després de la mort del dictador». D'aquesta manera, la formació va destacar que tot i que el ple de la corporació del juliol del 2005 va aprovar per unanimitat la retirada de la medalla d'or a Franco, la institució no ha tret la resta de distincions a càrrecs franquistes.

«La situació és anòmala i una manca de respecte als milers de gironins que van patir la repressió feixista del règim», va valorar ahir el diputat provincial de la CUP, Lluc Salellas. Unes hores després que la formació denunciés la situació, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, va respondre que l'equip de govern de la corporació donarà suport a retirar les distincions a càrrecs franquistes. De fet, Vila va avançar que el grup de CiU demanarà formar part com a proponent de la moció de la CUP.

Sense constància

Ara bé, Vila va admetre ahir que el govern de la Diputació no tenia coneixement de la vigència dels títols, malgrat que va assegurar que la institució treballarà «d'una manera decidida per reparar» la situació. «Estem contents de la reacció ràpida i no dubitativa de l'equip de govern», va afirmar Salellas, quan va saber que el grup de CiU donaria suport a la petició de la CUP. Tot i això, va afegir: «La feina que hem fet amb un diputat i un assessor, la resta de partits han tingut 41 anys per fer-la».

«Això ens genera certa tristor», va subratllar Salellas, que va considerar que la revocació d'aquestes distincions és «un capítol que s'hauria d'haver tancat fa temps». El diputat de la CUP va confiar que al proper ple ordinari del mes de juny s'aprovi per unanimitat la proposta de la seva formació. En concret, a part de l'anul·lació dels acords que atorguen aquests títols, la moció també demanarà a les famílies dels guardonats que retornin a la Diputació les medalles d'or entregades.

Pel que fa a les aprovacions de les distincions, la CUP va explicar ahir que el ple de la corporació del febrer del 1944 va nomenar Franco com a: «Presidente Honorario de esta Diputación». El ple del juliol del 1945 va reafirmar el títol amb la distinció: «Presidente de Honor de nuestra Corporación a favor del genial Caudillo que rige los destinos de España».

Abans, quan el 1939 va finalitzar la guerra, la Diputació va condecorar Franco amb la Gran Cruz Laureada de San Fernando: «Como galardón merecidísimo a su heroico y gigante esfuerzo al frente del Glorioso Ejército vencedor». També el juliol del 1939 va nomenar-lo fill adoptiu de la província de Girona.

Així mateix, la CUP va relatar que el ple del febrer del 1959 va concedir la primera medalla d’or de la província de Girona a Franco i els anys posteriors també a, com a mínim, sis càrrecs del règim franquista. D'aquesta manera, la Diputació va atorgar la medalla d’or de la província a militars destacats com el ministre de l’aire José Lacalle Larraga (1967) i el capità general de Catalunya Alfonso Pérez Viñeta (1971), a part de ministres franquistes com Gonzalo Fernández de la Mora o Luis Carrero Blanco (1973).

També van rebre les medalles d’or personalitats del règim a la demarcació, com l’expresident de la Diputació i procurador de les corts franquistes Juan de Llobet Llavari (1967) o el governador civil i cap del «movimiento» a la província Victorino Anguera Sansó (1974).