Què faríeu en cas de trobar un sobre amb diners al carrer, sense cap altra pista que dos noms de pila? Us el posaríeu a la butxaca i aniríeu a fer un bon àpat, o bé investigaríeu qui en pot ser el propietari per retornar-l'hi? El ripollès Rachid el Marajie no va tenir cap mena de dubte sobre allò que havia de fer. «Els meus pares em van ensenyar de petit que el que no era meu no podia quedar-m'ho», explica aquest pare de família de trenta-cinc anys que actualment es guanya la vida en el servei de neteja municipal de Ripoll.

Divendres passat mentre estava fent una de les rutes habituals venint des del barri d'Ordina i el passeig de la Farga Catalana. Mentre abocava la brossa del seu cabàs a un dels contenidors que hi ha a la intersecció entre aquest darrer passeig i el carrer del Prat, va trobar un sobre a terra.

Veient que hi havia alguna cosa escrita, va ajupir-se, el va agafar i ho va llegir. Algú hi havia anotat en bolígraf els noms de «Susanna i Ramon». A l'interior hi havia seixanta euros. No li va ni passar pel cap posar-se'ls a la butxaca.

Preguntes pel poble

Faltava un quart d'hora per acabar-se la jornada. A l'ajuntament va preguntar a un funcionari què n'havia de fer, del sobre. Li va contestar que portar-lo a la policia. En Rachid va descartar aquesta opció i va preferir fer algunes preguntes pel poble per descobrir-ne als propietaris.

Aquella mateixa tarda va haver d'anar a una farmàcia de la vila a buscar uns medicaments. Quan va explicar-los el cas, li van dir que els diners eren ben seus, per haver-los trobat. Era exactament la mateixa resposta que havia rebut prèviament d'un amic. Segurament és el que hauríem fet la majoria de nosaltres. Però ell va preferir seguir la recerca, perquè de fet el sobre no era totalment anònim. Hi havia els dos noms.

A la mateixa farmàcia li van explicar que per allà a la vora només hi havia una parella que respongués per aquells dos noms. En Ramon i la Susanna del restaurant La Piazzeta. Rachid ho va trobar lògic, perquè els contenidors del passeig de la Farga Catalana és on habitualment aboquen les escombraries, de pas cap a buscar el cotxe. Per això s'hi va presentar.

Eren les cinc de la tarda i cap d'ells no era al restaurant a aquella hora. Tres hores més tard hi va tornar. La Susanna va reconèixer que havia perdut el sobre. A l'interior hi havia els diners d'un amic de la parella que els pagava un deute. Hi hauria d'haver seixanta euros. Just el que hi havia. A més el sobre tenia un trau, que li havien fet per penjar-lo en un ganxo d'un panell que tenen al mateix establiment.

Un cop tornat el sobre en Ramon Turrats, que curiosament havia estat president del consorci Ripollès Desenvolupament fins al 2011, va donar-li vint euros, com a agraïment d'una actuació poc habitual.