diumenge DIETARI

06.06.2016 | 07:15
La càmera que fotografia els cotxes que se salten el semàfor en una cruïlla de Girona.

dissabte Resoldre l'assassinat
La resolució de l'assassinat de l'empresari Jordi Comas és una espina que té clavada la policia catalana. Tres anys i mig els ha costat relacionar algú amb aquest crim, fins al punt de poder fer detencions.
És una espina clavada perquè dels assassinats que hi ha a Catalunya, el 90% acaben amb els autors detinguts, jutjats i condemnats. Que no hi hagués cap moviment per un cas "pota negra" tenia desesperats els responsables de la policia (tècnics i polítics).
Malgrat que aquestes són unes detencions que no signifiquen de cap manera haver resolt el cas. Això se sabrà si acaben essent jutjats i si el fiscal els acusa. I això ni ha arribat, ni tampoc està garantit.

diumenge Salut i diversió
És sorprenent veure com algú es pot prendre tan seriosament l'esport infantil, fins al punt de pressionar militarment nenes de d'11 i 12 anys per un esdeveniment tan intranscendent com és un petita competició provincial de bàsquet de nenes. Aquest any ho he pogut comprovar arreu de les comarques de Girona. Sortosament és una minoria però no deixa de ser esfereïdor veure nenes sortir plorant desconsoladament d'una pista de bàsquet per la pressió, els crits i els insults d'un entrenador pertorbat, o observar com pares construeixen atmosferes de tensió que et poden arribar a encendre, encara que siguis pacífic per convicció.
Aquesta societat brutalment competitiva que hem creat cada dia tolera menys l'esport com a diversió i salut.

dilluns Verds o hippies
Com és que a Catalunya no existeix un partit verd amb possibilitats de governar? L'experiència més aproximada va ser IC-Verds, durant el tripartit. I només era un cognom. Quan va estar al poder, la clorofil·la es va esmorteir.
Tots els intents que hi ha hagut per crear un partit verd han estat més meritoris que no pas ambiciosos. En alguns casos quatre hippies amb escassa formació política i zero ambició per conquerir el poder i impulsar polítiques verdes en els camps de la generació d'energia, la indústria o la preservació radical d'un paisatge massa destruït.
A Catalunya hi ha espai per un partit Verd amb gent amb corbata, que no es limiti a lluitar contra les empaitades d'ànecs, a defensar els parts a casa amb la dona xisclant, a demanar que ens dutxem dos cops a la setmana i sense sabó, o a fer campanyes contra la vacunació. Cal un partit verd disposat a abordar grans objectius.

 dimarts Dentistes
El Col·legi d'Odontòlegs de les comarques de Girona ha localitzat clíniques dentals que enganyen gent pobra oferint-los suposats descomptes socials per arreglar-se la boca. El col·legi ha rebut queixes d'una vintena de pacients. Es pot ser més miserable? Sí, però Déu n'hi do aquests.
Desconec per quins setze ous, algú va decidir fa molts anys que les dents no formaven part del cos humà i no eren salut, i les va deixar fora de la sanitat pública. Això va permetre a molts dentistes muntar prolífiques consultes i, a uns quants, fins i tot fer molts diners. Era qüestió de temps que els inversors fixessin la seva voracitat en aquesta anomalia de la salut pública espanyola, muntant aquests luxosos "xiringuitos" que anomenen clíniques dentals.

dimecres Ampliant el negoci
L'Ajuntament anuncia que abans d'acabar aquest any Girona tindrà un radar nòmada que rodarà per tres carrers de la ciutat per caçar els conductors que circulin massa ràpid. Sostenen que no hi ha manera que baixi la sinistralitat a la ciutat i creuen que així ho aconseguiran. Fins aquí és un argument raonable. Però és un argument que s'ensorra quan ens expliquen que ser fotografiats per aquest radar depredador suposarà una multa de 200 euros i 4 punts del carnet.
Diu el regidor de Mobilitat, Joan Alcalà, que darrere de la mesura no hi ha cap ànim recaptatori. Ho pot demostrar, senyor Alcalà. Només cal que tregui tots els punts que vulgui però, en canvi, només posi una multa simbòlica de 5 euros i, als que condueixin perillosament, els porta a judici. No, eh? Ja m'ho imaginava.
L'Ajuntament s'ha acostumat molt bé amb el radar/negoci del carrer Barcelona amb Emili Grahit (el que més multa de la regió). Més que un radar és una caixa registradora. Ara, el senyor Alcalà, ha decidit ampliar el lucratiu negoci.
 
Dijous Figueres militar
Alguns s'han sorprès perquè l'Ajuntament de Figueres ha estat incapaç de ser més dur contra l'exèrcit a propòsit de les delirants imatges del cap de setmana de nens empunyant fusells a Sant Ferran. Excepte ERC i la CUP, que pretenien aprovar una contundent moció que, a la pràctica, convertia els militars en pàries a la capital altempordanesa, la resta s'han limitat a impulsar una innocua moció a favor de la pau. Només faltaria que Figueres estigués a favor de la guerra. Hauria estat sensacional que en el ple l'alcadessa Felip hagués obert les mans per alliberar un colom.
Però malgrat tot, no ens ha d'estranyar la imatge dels nens figuerencs interessats en bales i pólvora. Un historiador local i burleta em deia ja fa uns quants anys que Figueres havia crescut demogràficament gràcies als militars i als presoners. De fet sostenia que alguns notables de la ciutat eren descendents de presoners. Mai ho he comprovat.
En tot cas, des de fa molts anys, i encara ara, generals, coronels i capitans han tingut un paper rellevant a la vida i la sociologia d'aquesta ciutat. Mentre que de Girona els militars van marxar o van ser metabolitzats per la ciutat, a Figueres li ha quedat, per Sant Ferran, per la proximitat a Sant Climent i al Pení, un influent reducte castrense. Els bons resultats de partits com el PP o Ciutadans en són una prova.

Divendres A força d'hòsties
El Girona de futbol i els seus aficionats i simpatitzants, són d'aquells que han après a força d'hòsties. Cada vegada que ha estat a prop de pujar a la Primera Divisió espanyola, hi ha hagut a la ciutat una sobreexitació desmesurada. La darrera va ser la més exagerada perquè l'Ajuntament va sobreestimular els ciutadans, en el seu projecte per convertir Girona en la capital de l'Instragram i de les emocions edulcorades. Enguany l'equip torna a estar a prop de jugar-se l'accés a Primera però, en canvi, hi ha una contenció emocional molt raonable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema